Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

  • Edifici per a Tallers i Hivernacle de la UdG

Memòria

Es tracta d’una edificació annexa a l’Escola Politècnica, destinada a acollir dos usos ben diferenciats: els tallers, que ocupen la planta baixa, i l’hivernacle, un petit cos que sobresurt a la coberta. Les solucions constructives i l’elecció dels materials tendeixen a cercar una uniformitat que s’adapti a la flexibilitat dels usos, que n’afavoreixi el manteniment i que indueixi l’estalvi energètic. Així, tots els tancaments s’unifiquen amb un vidre translúcid d’una gran capacitat aïllant, com també les lluernes de la coberta, disposades per permetre l’entrada de llum zenital a les zones de treball.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'edifici, plantejat de fet com a ampliació d'un edifici universitari més gran preexistent, se situa prop d'un petit bosc de pins, única resta del paisatge vegetal anterior a la construcció del Campus universitari de Montilivi a Girona. Aprofitant el desnivell del terreny, es va plantejar la façana cap a aquest bosc com una tàpia de formigó, gairebé muda, que preservés el silenci i la tranquil·litat dels arbres. Les aules i l'edifici en general s'obren en direcció contrària, cap als altres edificis universitaris; i atès que es tracta d'un edifici pseudoindustrial dins d'un àmbit acadèmic, es formula una imatge de formigó i vidre. Entre recursos sobris i humils, les propietats del vidre -brillo, translucència, reflexió- són les encarregades de definir i qualificar la imatge del nou volum. Únicament una de les aules destaca respecte a les altres: es tracta del taller de producció vegetal (un hivernacle) que se situa com a cap de l'edifici en l'extrem superior del solar i presideix la resta de la construcció. La coberta, probablement la façana de major importància, s'organitza a través d'un ritme de lluernes que il·luminen les aules. De nit els mateixos lluernes il·luminen, lleument, el bosc.

Autor: BCQ Arquitectes

Autors

Sobre el mapa