Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

  • Plaça de la Vila de Madrid

Memòria

Partim de la consideració que la plaça Vila de Madrid és un espai molt especial dins el sistema de places i espais lliures del nucli antic. Per això vam proposar la revitalització de la plaça com a espai urbà per als vianants, mantenint la seva especificitat com a lloc "diferent" dins dels carrers i les places que l'envolten, i celebrar el conjunt arqueològic que la plaça acull: una necròpolis romana, un dels vestigis més importants de la Catalunya de l'era romana. La plaça es presenta com un jardí públic urbà, en part perquè és la forma de respondre a la seva singularitat de jaciment arqueològic, en part per continuar el mateix concepte de la intervenció, i finalment perquE sempre ho imaginem com un lloc diferent als espais urbans d'activitat comercial (de vegades frenètica) que l'envolten. Es proposa una plaça central de gespa que queda a nivell del carrer Canuda i del front oriental de la plaça. La zona central de la plaça s’entapissa amb gespa i es mantenen la major part dels arbres existents. La superfície de gespa es deprimeix amb un lleuger pendent fins situar-se al nivell de la necròpolis romana. Aproximadament davant de la façana de l'edifici Palau Sabassona, seu de l'Ateneu Barcelonès, es proposa una franja pavimentada amb un pòrtic-mirador cap a la zona de les tombes. Una passarel·la de vianants "sobrevola" les restes arqueològiques fins a la prolongació del passatge Duc de la Victòria (connectat amb la Rambla a través del passatge comercial). Aquesta passarel·la disposa, a la part inferior, d'un sistema de portes que protegeixen l'accés a la zona arqueològica. A la zona perimetral de la plaça s'utilitzen els materials de construcció i mobiliari urbà habituals al casc històric de Barcelona. A la zona central, però, s'introdueix la gespa, la pedra basàltica i l'acer corten. Amb aquest últim es construeixen uns murs que possibiliten la permanència dels arbres preexistents.

Autor: BCQ Arquitectes

Autors

Sobre el mapa