Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Ordenació del conjunt.
L'edifici negocia amb la trama urbana la seva orientació, adaptant-se a la realitat de l'entorn urbà existent. Les plantes baixa i soterrani se situen dins dels límits del solar; les plantes superiors, en canvi, es desplacen i s'alineen amb el carrer de l’Om. Aquest desplaçament allibera l'espai de la plaça situada al sud i genera un espai més ampli.
Encara que l'edifici divideix en dos el buit de la trama urbana, el tractament dels espais és el mateix, i la planta baixa s'entén com un element de continuïtat de l'espai exterior. És fonamental la transparència que es produeix en l'accés amb vista sobre la plaça.
L'edifici.
L'ús característic de l'edifici és administratiu en les plantes sobre rasant, mentre que les plantes soterrani es destinen a ús d'aparcament i espais de servei.
Es tracta d'un edifici organitzat en tres volums, la rotació dels quals ve suggerida per la geometria de la parcel·la edificable.
El volum de la planta baixa adopta la geometria de la parcel·la. Aquesta planta estableix una relació de continuïtat amb l'espai públic en el qual se situa.
El volum de les plantes primera a quarta recupera l'adreça del carrer de l’Om, i crea, amb la volada originada per aquest gir, un gran porxo que emmarca i protegeix l'entrada de l'edifici.
El tercer volum de les plantes cinquena i sisena s'orienta segons un gir intermedi entre els dos volums anteriors. El fet que aquest tercer volum sigui més petit que l'inferior genera una terrassa, accessible als usuaris de l'edifici des de la planta cinquena.
La necessitat de llum natural determinada per l'ús administratiu de l'edifici es resol amb grans finestrals en façana que es protegeixen de la incidència de la radiació solar directa a través d'una envoltant contínua de lames d'alumini. Aquestes lames confereixen identitat a les façanes de l'edifici: es disposen en posició horitzontal al llarg de les façanes principals de l'edifici (façanes longitudinals) i en posició vertical en les testeres.
L'ús d'una estructura porticada amb pilars en façana permet obtenir plantes diàfanes que s'organitzen a partir de dos nuclis verticals, deixant la resta de la superfície lliure. La compartimentació es fa a través d'elements d’envans lleugers. D'aquesta forma, l'edifici permet una versatilitat d'ocupació en el temps.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres