Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (10)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (17)
-
Casa Mercaders
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Casa al nucli antic de Barcelona. Darrere d'una falsa paret amb una sèrie d'arcs gòtics, va sorgir un capitell amb forma d'angel, amb el dit índex indicant el cor... Ha estat un treball de neteja, d'apropament i descobriment de la intensitat de l'ús de la construcció. Sempre els mateixos murs… i els terres, usats i reusats des de l'època gòtica fins avui... Aprendre a conviure amb una estructura donada, de segona mà, com buscant dins les butxaques d'un vell abric, dipositant les coses trobades sobre una superfície neta... Aquesta casa funciona com un tauler d'escacs. Les peces es mouen segons les regles de cada objecte... Han de tornar sempre al punt inicial per tornar a començar el joc... En aquest sentit, el terra, que torna a col·locar les peces existents davant de les finestres, o la pintura de les parets que descobreix els fragments trobats, són les regles del joc... Entre ells es mouen ordenadament taules, llibres, cadires... -
Casa la Clota
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El barri de la Clota, proper a la Vall d’Hebron, és un dels pocs indrets de Barcelona on encara podem trobar-hi alguns horts i construccions agrícoles de planta baixa i pis. El projecte aborda la reforma i unió de dues d’aquestes construccions per formar un únic habitatge. Els espais existents tenien dimensions molt petites, raó per la qual s’han obert alguns forats a les diverses estances i s’ha permès l’entrada de la llum natural. L’estructura de les construccions existents s’ha mantingut, si bé s’ha buidat el forjat d’una de les dues cases per doblar l’alçària de la biblioteca, i s’ha construït una nova façana al jardí per tal d’ampliar una mica l’habitatge. La casa resultant combina els elements preexistents i les noves incorporacions de manera que no es distingeixen, simulant la reforma en els nous paraments o bé mitjançant l’acabat dels materials. Els nous procediments constructius emprats mimetitzen els procediments de les antigues cases i alguns elements estructurals queden a la vista, com ara els travessers de fusta del buidat de la biblioteca. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
Casa la ClotaCaseta de Jocs a la Finca Güell
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Parc Diagonal Mar
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
El parc vertebra els diversos complexos d’habitatge que formen Diagonal Mar. Organitza l’enorme parcel·la, d'unes quantes illes d’extensió, que forma el complex de complexos d’habitatge que és Diagonal Mar mitjançant una contradiagonal perpendicular a l’avinguda Diagonal, com una reserva d’espai que connecta els edificis gegantins posteriors amb el mar, a través de la parcel·la, mitjançant un pont que encara no s’ha construït. L’aigua freàtica (ja present al terreny) és el fil conductor del parc. Tota la part nord, fins al carrer Taulat, es disposa al voltant d’un llac de contorn irregular, a diversos nivells i amb cascades entre aquests que oxigenen l’aigua i n’impedeixen l’oxidació. Unes fonts de disseny gairebé cal·ligràfic, consistents en perfils metàl·lics galvanitzats doblegats sobre si mateixos en una agrupació gairebé vegetal, polvoritzen aigua i singularitzen l’inici nord del parc, així com el seu contacte amb la Diagonal. El parc presenta una sèrie de circuits per a vianants a diverses velocitats, a tall de passejos, que permeten gaudir de l’espai lliure que crea. El tret més destacat consisteix en una vegetació exuberant, majoritàriament autòctona, que comprèn més de 35 espècies diferents d’arbres i una varietat enorme d’espècies arbustives entapissants, algunes de les quals dins el llac mateix. Unes pèrgoles de disseny singular contribueixen a ombrejar les zones d’estada i de joc, mitjançant vegetació de poca alçària (com parres i esparregueres) que creix sobre unes malles metàl·liques i forma uns umbracles naturals sobre el cap dels usuaris. Les reixes del parc no es disposen al perímetre d'aquest, sinó que creen bosses que tendeixen a confondre l’interior i l’exterior, passant pel mig dels parterres i deixant parts del parc a l'exterior, al carrer. El conjunt resulta molt agradable per passejar-hi, colorista, sensual, en la tradició dels millors parcs modernistes de Catalunya. Resulta molt diferent de la resta de parcs dissenyats al país els darrers anys.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Espais ExteriorsParc dels ColorsPremi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsParc Diagonal MarPremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Reforma i Rehabilitació de l'Antic Mercat de Santa CaterinaSeu de Gas Natural
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.Biblioteca Enric Miralles
Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue
Uns llibres i un somni… L'edifici és una construcció Qualsevol en un jardí…. No guarda cap record Del caràcter institucional de les biblioteques. ….Són uns murs que potser estaven en aquest lloc. Nosaltres hem estat intentant a través de diferents camins Donar a la biblioteca un tipus de gravetat de laberint. Una sèrie d'habitacions i jardins assemblats de manera no lineal. L'edifici és un experiment que utilitza cada desenvolupament del projecte… Els seus continus canvis i variacions, Així com l'autoritat d'acceptar el resultat final… Només una curiositat: El Palau d'esports d'Isozaki és El nostre veí. I Palafolls, dirigit pel seu alcalde Valentí Agustí, està construint una ciutat on ens demana als arquitectes que construïm segons els nostres somnis.Habitatges Socials Figueres
Miralles Tagliabue (EMBT), Benedetta Tagliabue
La parcel.la que l’Incasol ens havia donat tenia una gran complicació. Era un triangle molt estret i irregular que havia de tancar una plaça circular interior i al mateix temps conectar un nou espai verd i un carrer. Hem decidit per un esquema sutil, casi com una serp, que es podia adaptar bé a la dificultat geomètrica de la parcel.la. Les plantes baixes són per la majoria porxades i permeten conectar el carrer, els espais verds i la plaça circular. L’edifici actua aixi com a connecció d’espais. Els pisos, per lloguers a gent Jove són tots de 40m2. S’ha decidit per una unitat d’ habitatge de 5m de profunditat (com una casa antiga) i 8 d’ample, per permetre una façana única al carrer i una gran finestra que unifica l’espai. Les finestres son bow windows que fan que tot l’habitatge sigui com un únic espai. M’agradaria veure aquestes finestres durant la utilització dels pisos amb la vida del interior entrant al carrer.EU Mies Award
NominatSeu de Gas NaturalPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Enric MirallesAudiovisual
-
1:09:53
IAAC Lecture Series 2013 - Benedetta Tagliabue
-
54:00
IAAC Lecture Series 2012 - Benedetta Tagliabue
Bibliografia (17)
Societats
