Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El volum edificable, el caràcter singular d'aquest nou edifici i la seva relació amb la perifèria urbana fa que el nou edifici d'oficines de Gas Natural esdevingui membre de la família dels edificis contemporanis que han començat a aparèixer en l'horitzó de la ciutat .

No obstant això, aquest fet no vol dir que el nou edifici no tingui un clar desig de ser compatible amb el seu entorn urbà; la petita escala del barri de la Barceloneta, les cases dels voltants i el parc.

Compta amb la verticalitat d'una torre d'oficines, mentre que al mateix temps ofereix una entrada que mostra el seu caràcter representatiu amb una ràpida visió de l'interior .

És per això que hem fet una proposta on l'interès rau en la fragmentació del volum edificable en una sèrie de construccions que al final formen un volum unificat, que respon a diferents escales i en clara relació amb els edificis d'habitatges propers. Mitjançant la formació d'una gran porta que permet l'obertura del barri de la Barceloneta i un espai públic singular en relació amb la planta baixa, fins a formar un paisatge urbà de diferents dimensions...

El tractament de les façanes segueix un criteri similar... Una sèrie de grans finestrals creen interès en proximitat, mentre que un tractament volumètric indiferent protegeix l'edifici contra el sol i el soroll i mostra una sèrie de volums abstractes que el confonen amb els altres edificis al llarg de la perifèria.

Autor: Miralles Tagliabue (EMBT)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Seu de Gas Natural

    Miralles Tagliabue (EMBT), Enric Miralles i Moya, Benedetta Tagliabue

    Seu de Gas Natural

    L’edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas, convertits en un parc presidit per la nova seu central. La nova torre es descompon en quatre cossos ben diferenciats, amb la voluntat d’assumir la seva singularitat i d’establir un diàleg amb els elements de l’entorn: el pas del cinturó litoral, a una banda, i les cases baixes que hi ha a l’altra banda. Aquests quatre volums duen un nom que els identifica: la torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçària. La mènsula és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l’entrada a tot l’edifici. El portaavions és un llarg cos en voladís, de poca alçària, que restitueix horitzontalment l’escala de la torre i s’orienta, juntament amb la mènsula, cap a l’entrada. El quart cos és la cascada, un volum enganxat a terra amb la façana escalonada i que restitueix l’escala de les edificacions del voltant. Tots quatre cossos estan articulats com parts d’una mateixa concepció, i el tancament de vidre de cada part recull les ombres dels cossos veïns, en un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal i desmaterialitzada.
  2. EU Mies Award

    Nominat
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.