Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Roca Barallat

    Carles Martínez i Sánchez

    Habitatges Roca Barallat

    Martínez desenvolupa una planta amb tres habitatges en un solar en cantonada, irregular, amb façanes a una via important i a una placeta. La posició de l’escala i els ascensors, orientats cap al pati interior formant una bisectriu virtual, marca la distribució dels habitatges, ja que en queden dos a una banda i un tercer habitatge a l’altra. Gairebé totes les estances donen a la façana, llevat dels serveis i les cuines, pels quals s’habiliten uns patis de dimensions mínimes. Aquest encaix ple de casuístiques es tradueix en la concepció exterior de l’edifici per mitjà d’una forta voluntat expressionista, que té en compte la visió predominant des de la Via Augusta. Les plantes segona i tercera formen una tribuna a la cantonada, mentre que la planta primera forma un balcó cobert, que es repeteix a la planta quarta. L’edifici s’endarrereix suaument a mesura que puja, alhora que es purifica i deixa els volums llisos marcats horitzontalment pels finestrals de banda a banda.
  2. Gratacels Urquinaona

    Luis Gutiérrez Soto, Carles Martínez i Sánchez

    Gratacels Urquinaona

    Ubicat al districte de Ciutat Vella, el gratacels Urquinaona és un edifici mixt d'habitatges i oficines. Va ser projectat amb anterioritat a 1936, dins de l'àmbit funcionalista. Obra de Luís Gutiérrez Soto, l'arquitecte madrileny va reflectir a la perfecció la crisi moral que havia suposat la Guerra Civil Espanyola. Situat entre els carrers Trafalgar i Jonqueres fa cantonada a la plaça Urquinaona. Consta de planta baixa de doble alçada que integra un entresòl i tretze plantes. Situat en una parcel·la triangular l'edifici entre mitgeres està format per un gran volum al voltant d'un pati central. Aquesta disposició permet ventilar totes les dependències de servei i col·loca els nuclis de comunicació vertical a cada un dels vèrtexs. La seva façana principal dóna als dos vials públics i resol la cantonada arrodonint el xamfrà. Aquesta façana es divideix en volums més petits que sobresurten respecte al pla de façana i integren uns balcons correguts. La planta del principal apareix volada respecte de la línia de façana i s'estén com una tribuna correguda en tot el perímetre. Aquesta tribuna marca una component horitzontal que contrasta amb la verticalitat dels tres cossos de balcons. També li aporta un marcat caràcter de modernitat al tenir totes les obertures de vidre contínues sense cap tancament opac, deixant entreveure tota la planta lliure de parets de càrrega. Per altra banda, l'alçada de l'entresòl fa que aquesta planta juntament amb els grans vitralls faci també de planta noble juntament amb el principal. El pla de façana és una estricta retícula de finestres quadrades repartides a un ritme costant, sense decoració. El coronament i la coberta de l'edifici es resolen creant un joc de volums on participen les tres últimes plantes. Es tracta d'una solució influenciada pels dissenys que ja havia assajat Le Corbusier en blocs d'habitatges. També es denota la influència de l'estètica dels vaixells de l'època. Decorativament, cal esmentar que en els portals i vestíbuls de planta baixa existeix una decoració molt austera de gust noucentista/academicista. On més clarament destaca aquest corrent és en la decoració de les portes metàl·liques vidriades dels vestíbuls d'accés. Es tracta d'un interessant exemple d'arquitectura contemporània dels anys trenta que reflecteix la convivència d'un període dominat per l'academicisme amb les noves tendències racionalistes. Cal destacar la coherència formal d'aquest edifici que sap resoldre la magnitud del seu volum i la integració urbana. També troba unes solucions molt eficaces per dotar a les primeres plantes d'una capacitat comercial pionera en la seva època. Fou el primer gratacels construït a l'Eixample de Barcelona. Va rebre popularment el nom de Gratacels de la plaça Urquinaona perquè va ser la primera construcció que sobresortia de les alçades pròpies de l'Eixample.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.