Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Martínez desenvolupa una planta amb tres habitatges en un solar en cantonada, irregular, amb façanes a una via important i a una placeta. La posició de l’escala i els ascensors, orientats cap al pati interior formant una bisectriu virtual, marca la distribució dels habitatges, ja que en queden dos a una banda i un tercer habitatge a l’altra. Gairebé totes les estances donen a la façana, llevat dels serveis i les cuines, pels quals s’habiliten uns patis de dimensions mínimes. Aquest encaix ple de casuístiques es tradueix en la concepció exterior de l’edifici per mitjà d’una forta voluntat expressionista, que té en compte la visió predominant des de la Via Augusta. Les plantes segona i tercera formen una tribuna a la cantonada, mentre que la planta primera forma un balcó cobert, que es repeteix a la planta quarta. L’edifici s’endarrereix suaument a mesura que puja, alhora que es purifica i deixa els volums llisos marcats horitzontalment pels finestrals de banda a banda.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

L'edifici Roca Barallat s'emplaça en una cantonada al districte de Gràcia, a la intersecció entre la Via Augusta i la plaça Narcís Oller. Es tracta d'un edifici entre mitgeres en una parcel·la de planta pràcticament rectangular, consistent en baixos comercials (avui en dia -2014- un estanc), un pis principal i 6 plantes residencials.

La façana on es troba la porta d'entrada, que dóna a la Via Augusta, presenta una morfologia similar a l'altra façana, amb un articulació amb volumetria cubista, amb diversos balcons de desenvolupament exterior moderat i balconades en galeria que sobresurten igual que els balcons. Els elements que basteixen els balcons i les galeries (marcs de fusta i reixats sobris respectivament) tenen el mateix color. Les portes i finestres s'han estandarditzat segon els models i mides del GATCPAC.

L'edifici concentra tota la seva potencialitat a l'angle de la cantonada on recorre a diversos elements per tal de conferir gran dinamisme tals com les esmentades galeries, "bow-windows", balcons amb diversos dissenys, entre d'altres.

A l'interior, s'organitza amb tres pisos per replà amb un gran desenvolupament d'espais de comunicació i corredors per tal de permetre el màxim nombre de sortides directes a l'exterior.

D'entre les escasses obres bastides a Gràcia que als anys trenta intentaren assumir d'una manera més o menys radical les formes i principis de l'avantguarda internacional i del moviment modern, destaca l'edifici Roca Barallat. El projecte fou dut a terme per l'arquitecte Carles Martínez Sánchez, que era membre o estava vinculat al Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATPAC).

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació