Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Carlos Llinàs Carmona

  • Carlos Llinàs Carmona

Memòria

Arquitecte titulat a l'ETSAB . Des de de 1997 contractat a l’ Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre els projectes realitzats es troben: Projecte de remodelació de la plaça Joaquim Torrents i Lladó a Badalona. Projecte de remodelació de la carretera d'accés al Observatori Fabra. Barcelona. Projecte del Parc del Turonet a Montgat. Barcelona. Projecte de Pavelló esportiu a Santa Coloma de Gramenet. Projecte d'Auditori i espais exteriors a Santa Coloma de Gramenet. Projecte de Sala Polivalent en Pallejà. Projecte de Biblioteca i Sala Polivalent Merce Rodoreda a Sant Joan Despí. Projecte d'Ampliació i vestuaris del camp de futbol La Barruana. Sant Vicenç dels Horts. Projecte de rehabilitació i reforma d'edifici polivalent “La Capsa”. El Prat del Llobregat. Projecte de reforma de la plaça Jardins Salvat Papasseit. El Prat del Llobregat. Projecte de Biblioteca Pública al barri de Almeda. Cornellà del Llobregat. Projecte del Centre Cívic Palmira Doménech. El Prat del Llobregat. Concursos i premis: Seleccionat el projecte del Centre Insular de Sanitat, per a l'exposició ”II Biennal d'Arquitectura Espanyola 1991-1992”. Premi del Col·legi d'Arquitectes d'Eivissa i Balears en l'apartat d'edificis d'ús públic,1991. Primer premi en concurs d'avantprojectes, de reforma i ampliació del C.E.I.P. Pompeu Fabra de Manlleu, 1998. Primer premi en concurs d'avantprojectes, per a la construcció d'un C.E.I.P. de dues línies a Martorell, 1999. Seleccionat FAD 1998 el projecte de remodelació de l'Av. República Argentina de Cornellà. Seleccionat FAD 2000 el projecte d'ordenació de la plaça Joan Fuster a Montcada i Reixac , i finalista en la Biennal d'Arquitectura del Vallès 2001, en l'apartat d'espais exteriors. Primer premi en concurs d'avantprojectes del INCASOL per a la construcció de 21 habitatges a Cardona, 2002. Seleccionat FAD 2003 el projecte del Camp Municipal de futbol de Cervelló. Seleccionat FAD 2003 el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, en l'apartat d'espais exteriors. Finalista FAD 2000 el projecte de remodelació de la plaça Joaquin Torrents i Lladó a Badalona, en l'apartat d'espais exteriors. Finalista FAD 2003 el projecte de remodelació de la carretera del Observatori Fabra a Barcelona, en l'apartat d'espais exteriors. Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, en el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, 3a Biennal Europea de Paisatge. Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, al Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2004. Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, Triennal del Maresme. 2004. Primer premi en concurs d'avantprojectes, per a la construcció d'un ambulatori en Les Planes d’Hóstoles, 2008. Seleccionada la Biblioteca Mercè Rodoreda en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció, 2012. Seleccionada FAD 2012 en la categoria d’Arquitectura la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Auditori Can Roig i Torres

    Carlos Llinàs Carmona

  2. Pavelló Esportiu Joan del Moral

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Pavelló Esportiu Joan del Moral

    La edificación se ha erigido en un solar calificado de equipamiento por el Plan General Metropolitano situado en la intersección de las calles de Washington y Cristófor Colom, en una zona de carácter residencial y de baja densidad. El terreno tiene una pendiente media en sentido longitudinal del 14% y colinda en el lado norte con una futura zona de parque lineal que une la calle de Santa Eulália y la calle del Nord. En sentido transversal, la pendiente llega al 1 Oo/o por el lado que da a la calle de Cristofor Colom. Por el lado oeste limita con el muro que cierra una edificación unifamiliar aislada. Teniendo en cuenta la situación urbana y las condiciones del solar, tanto en lo que se refiere a las dimensiones como a la topografía, se ha intentado colocar el pabellón en una cota que permitiera el acceso a pie por el nivel más bajo del solar y que al mismo tiempo consiguiera que el volumen emergente por encima de las calles que lo rodean mantuviera una similitud con las construcciones vecinas, de bajos y dos plantas por lo general. Este planteamiento incrementa la excavación que hay que realizar, pero minimiza el impacto del edificio sobre el entorno urbano próximo. El acceso se realiza por la esquina suroeste, donde confluyen las calles de Washington y Cristofor Colom: se configura a través de un pequeño soportal de doble altura, protegido por la cubierta, y permite el paso a nivel de la cota de la calle, que es la misma en que quedan el vestíbulo y la pista deportiva. Desde este vestíbulo se distribuyen separadamente las circulaciones de espectadores y deportistas hacia la gradería y las zonas de vestuarios. Los servicios para el público, la conserjería, los vestuarios de árbitros, así como un almacén y una sala de instalaciones se ubican en esta planta. En la primera planta se disponen cuatro vestuarios colectivos, y uno de ellos está adaptado con accesos desde un pasadizo en el que se encuentran las taquillas y que tiene una salida al pasaje exterior que separa el edificio de la construcción vecina. Esta planta también es accesible a los espectadores por medio de una escalera que comunica con un balcón situado sobre la pista, que a la vez tiene la función de mantenimiento y recogida de la gradería retráctil de la planta baja. La zona de pista y gradería se encuentra en la planta baja, con una cubierta con tres lucernarios orientados al norte coincidentes con la posición de las cerchas de la estructura. Se han dispuesto también aperturas laterales protegidas con listones de madera. Cabe destacar que el pabellón se ha ubicado dejando una franja de separación tanto con la parcela vecina como con el futuro parque lineal, que se abrirá por el lado norte del solar. Estos pasos exteriores son accesibles únicamente para mantenimiento y como salidas de emergencia. Se ha abierto también un acceso para el mantenimiento de la pista en la calle de Washington, en el punto de coincidencia con la cota de la calle, dotada del vado correspondiente.
  3. Sala Polivalent

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Sala Polivalent

    Aquest projecte respon a la necessitat de l'Ajuntament de Palleja d'disposar d'una sala que reuneixi les condicions per a la realització d'actes culturals o recreatius amb la possibilitat de adaptar-se amb flexibilitat a diversos requeriments d'ús i espai. L'edifici s'ha erigit en un solar delimitat pels carrers de Sant Isidre, Pintor Fortuny, Velázquez i Nostra Senyora de Loreto: aquesta última és un eix important que actua com a vincle entre el nou equipament, el parc de la Molinada, el poliesportiu i el centre de la ciutat. En aquest context, es va proposar disposar la construcció de manera que formés una plaça de caràcter públic amb façana i accés a l'esmentat carrer. S'ha situat, en efecte, paral·lel al carrer i de manera que la plaça es tanca amb l'edifici de serveis, bar i accessos, amb possibilitat d'independitzar seus usos. S'ha previst complementàriament un aparcament subterrani per a 100 places, al qual s'accedeix per la cota més baixa del solar, al carrer de Sant Isidre. El recinte de la sala es pot compartimentar amb envans mòbils o suspesos de les armadures, mentre que el tancament que dóna a la plaça, vidre en la seva major part, forma una galeria en sentit longitudinal que tracta de facilitar la circulació entre l'interior i la plaça i donar transparència des d'ella cap a la sala. Aquesta galeria pot funcionar així mateix com a element de distribució cap a les diferents sales en cas que tinguin lloc simultàniament diversos actes. A l'interior s'han col·locat cortines mòbils al llarg de la galeria per poder enfosquir o per tancar opcionalment alguna de les sales. S'ha disposat un conjunt de grades retràctils que a més es poden desplaçar en el sentit longitudinal de la sala per emmagatzemar-les en la part final. L'aforament total de la sala més gran és de 798 places, de les quals 304 corresponen a les esmentades grades. L'equipament disposa de climatització d'aire donades les característiques funcionals de la sala i l'elevat nombre de persones que pot acollir. L'edifici de serveis que inclou el bar, amb accés propi, pot funcionar de forma independent i disposa, a més, de magatzem i una petita cuina. S'ha inclòs també un espai de consergeria o taquilles que complementa els espais destinats a la gestió o administració de la sala, situats a l'extrem nord d'aquesta. L'estructura s'ha realitzat amb pilars de formigó armat al soterrani i estructura metàl·lica a la planta baixa, amb armadures per cobrir els 18 metres que aproximadament mesura la sala en sentit transversal. Els revestiments exteriors són majoritàriament de tauler de ciment i fibres naturals: formen una façana ventilada, amb proteccions solars realitzades amb el mateix material a la façana oest. Els revestiments interiors, a més del tauler, expliquen, tant al sostre com a les parets, amb materials de característiques fonoabsorbents. El paviment utilitzat és terratzo continu a la sala, amb junt d'alumini i tarima de fusta a la galeria d'accés i al bar.