Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte titulat a l'ETSAB .

Des de de 1997 contractat a l’ Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre els projectes realitzats es troben:
Projecte de remodelació de la plaça Joaquim Torrents i Lladó a Badalona.
Projecte de remodelació de la carretera d'accés al Observatori Fabra. Barcelona.
Projecte del Parc del Turonet a Montgat. Barcelona.
Projecte de Pavelló esportiu a Santa Coloma de Gramenet.
Projecte d'Auditori i espais exteriors a Santa Coloma de Gramenet.
Projecte de Sala Polivalent en Pallejà.
Projecte de Biblioteca i Sala Polivalent Merce Rodoreda a Sant Joan Despí.
Projecte d'Ampliació i vestuaris del camp de futbol La Barruana. Sant Vicenç dels Horts.
Projecte de rehabilitació i reforma d'edifici polivalent “La Capsa”. El Prat del Llobregat.
Projecte de reforma de la plaça Jardins Salvat Papasseit. El Prat del Llobregat.
Projecte de Biblioteca Pública al barri de Almeda. Cornellà del Llobregat.
Projecte del Centre Cívic Palmira Doménech. El Prat del Llobregat.

Concursos i premis:
Seleccionat el projecte del Centre Insular de Sanitat, per a l'exposició ”II Biennal d'Arquitectura Espanyola 1991-1992”.
Premi del Col·legi d'Arquitectes d'Eivissa i Balears en l'apartat d'edificis d'ús públic,1991.
Primer premi en concurs d'avantprojectes, de reforma i ampliació del C.E.I.P. Pompeu Fabra de Manlleu, 1998.
Primer premi en concurs d'avantprojectes, per a la construcció d'un C.E.I.P. de dues línies a Martorell, 1999.
Seleccionat FAD 1998 el projecte de remodelació de l'Av. República Argentina de Cornellà.
Seleccionat FAD 2000 el projecte d'ordenació de la plaça Joan Fuster a Montcada i Reixac , i
finalista en la Biennal d'Arquitectura del Vallès 2001, en l'apartat d'espais exteriors.
Primer premi en concurs d'avantprojectes del INCASOL per a la construcció de 21 habitatges a Cardona, 2002.
Seleccionat FAD 2003 el projecte del Camp Municipal de futbol de Cervelló.
Seleccionat FAD 2003 el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, en l'apartat d'espais exteriors.
Finalista FAD 2000 el projecte de remodelació de la plaça Joaquin Torrents i Lladó a Badalona, en l'apartat d'espais exteriors.
Finalista FAD 2003 el projecte de remodelació de la carretera del Observatori Fabra a Barcelona, en l'apartat d'espais exteriors.
Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, en el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, 3a Biennal Europea de Paisatge.
Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, al Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2004.
Finalista el projecte del Parc del Turonet, a Montgat, Triennal del Maresme. 2004.
Primer premi en concurs d'avantprojectes, per a la construcció d'un ambulatori en Les Planes d’Hóstoles, 2008.
Seleccionada la Biblioteca Mercè Rodoreda en la 9a edició dels Premis Catalunya Construcció, 2012.
Seleccionada FAD 2012 en la categoria d’Arquitectura la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Pavelló Esportiu Joan del Moral

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Pavelló Esportiu Joan del Moral

    L'edificació s'ha erigit en un solar qualificat d'equipament pel Pla General Metropolità situat a la intersecció dels carrers de Washington i Cristòfor Colom, a una zona de caràcter residencial i de baixa densitat. El terreny té un pendent mitjà en sentit longitudinal del 14% i confronta el costat nord amb una futura zona de parc lineal que uneix el carrer de Santa Eulàlia i el carrer del Nord. En sentit transversal, el pendent arriba a l'1 Oo/o pel costat que dona al carrer de Cristòfor Colom. Pel costat oest limita amb el mur que tanca una edificació unifamiliar aïllada. Tenint en compte la situació urbana i les condicions del solar, tant pel que fa a les dimensions com a la topografia, s'ha intentat col·locar el pavelló en una cota que permetés l'accés a peu pel nivell més baix del solar i que al mateix temps aconseguís que el volum emergent per sobre dels carrers que l'envolten mantingués una similitud amb les construccions veïnes, de baixos i dues plantes en general. Aquest plantejament incrementa l'excavació que cal fer, però minimitza l'impacte de l'edifici sobre l'entorn urbà proper. L'accés es realitza per la cantonada sud-oest, on conflueixen els carrers de Washington i Cristòfor Colom: es configura a través d'una petita porxada de doble alçada, protegida per la coberta, i permet el pas a nivell de la cota del carrer, que és la mateixa en què queden el vestíbul i la pista esportiva. Des d’aquest vestíbul es distribueixen separadament les circulacions d’espectadors i esportistes cap a la graderia i les zones de vestuaris. Els serveis per al públic, la consergeria, els vestidors d’àrbitres, així com un magatzem i una sala d’instal·lacions s’ubiquen en aquesta planta. A la primera planta es disposen quatre vestidors col·lectius, i un està adaptat amb accessos des d'un passadís on es troben les taquilles i que té una sortida al passatge exterior que separa l'edifici de la construcció veïna. Aquesta planta també és accessible als espectadors per mitjà d'una escala que comunica amb un balcó situat sobre la pista, que alhora té la funció de manteniment i recollida de la graderia retràctil de la planta baixa. La zona de pista i graderia es troba a la planta baixa, amb una coberta amb tres lluernes orientades al nord coincidents amb la posició de les encavallades de l'estructura. També s'han disposat obertures laterals protegides amb llistons de fusta. Cal destacar que el pavelló s'ha ubicat deixant una franja de separació tant amb la parcel·la veïna com amb el futur parc lineal, que s'obrirà pel costat nord del solar. Aquests passos exteriors són accessibles únicament per a manteniment i com a sortides d'emergència. S'ha obert també un accés per al manteniment de la pista al carrer de Washington, al punt de coincidència amb la cota del carrer, dotada del gual corresponent.
  2. Sala Pal·ladius

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona

    Sala Pal·ladius

    Aquest projecte respon a la necessitat de l'Ajuntament de Palleja d'disposar d'una sala que reuneixi les condicions per a la realització d'actes culturals o recreatius amb la possibilitat de adaptar-se amb flexibilitat a diversos requeriments d'ús i espai. L'edifici s'ha erigit en un solar delimitat pels carrers de Sant Isidre, Pintor Fortuny, Velázquez i Nostra Senyora de Loreto: aquesta última és un eix important que actua com a vincle entre el nou equipament, el parc de la Molinada, el poliesportiu i el centre de la ciutat. En aquest context, es va proposar disposar la construcció de manera que formés una plaça de caràcter públic amb façana i accés a l'esmentat carrer. S'ha situat, en efecte, paral·lel al carrer i de manera que la plaça es tanca amb l'edifici de serveis, bar i accessos, amb possibilitat d'independitzar seus usos. S'ha previst complementàriament un aparcament subterrani per a 100 places, al qual s'accedeix per la cota més baixa del solar, al carrer de Sant Isidre. El recinte de la sala es pot compartimentar amb envans mòbils o suspesos de les armadures, mentre que el tancament que dóna a la plaça, vidre en la seva major part, forma una galeria en sentit longitudinal que tracta de facilitar la circulació entre l'interior i la plaça i donar transparència des d'ella cap a la sala. Aquesta galeria pot funcionar així mateix com a element de distribució cap a les diferents sales en cas que tinguin lloc simultàniament diversos actes. A l'interior s'han col·locat cortines mòbils al llarg de la galeria per poder enfosquir o per tancar opcionalment alguna de les sales. S'ha disposat un conjunt de grades retràctils que a més es poden desplaçar en el sentit longitudinal de la sala per emmagatzemar-les en la part final. L'aforament total de la sala més gran és de 798 places, de les quals 304 corresponen a les esmentades grades. L'equipament disposa de climatització d'aire donades les característiques funcionals de la sala i l'elevat nombre de persones que pot acollir. L'edifici de serveis que inclou el bar, amb accés propi, pot funcionar de forma independent i disposa, a més, de magatzem i una petita cuina. S'ha inclòs també un espai de consergeria o taquilles que complementa els espais destinats a la gestió o administració de la sala, situats a l'extrem nord d'aquesta. L'estructura s'ha realitzat amb pilars de formigó armat al soterrani i estructura metàl·lica a la planta baixa, amb armadures per cobrir els 18 metres que aproximadament mesura la sala en sentit transversal. Els revestiments exteriors són majoritàriament de tauler de ciment i fibres naturals: formen una façana ventilada, amb proteccions solars realitzades amb el mateix material a la façana oest. Els revestiments interiors, a més del tauler, expliquen, tant al sostre com a les parets, amb materials de característiques fonoabsorbents. El paviment utilitzat és terratzo continu a la sala, amb junt d'alumini i tarima de fusta a la galeria d'accés i al bar.
  3. Auditori Can Roig i Torres

    Carlos Llinàs Carmona

    Auditori Can Roig i Torres

    Edifici polivalent que es troba semisoterrat i es va adaptant al desnivell del terreny entre el carrer Rafael de Casanova i Can Roig i Torres. Un seguit de rampes i escales comuniquen els diferents espais. Des del carrer Rafael de Casanova una tanca de ferro i fusta ens separa del vestíbul exterior de l'Auditori, definit entre les mitgeres veïnes. La façana combina l'aplacat de Naturvex de color blanc amb les grans obertures vidriades amb fusteria d'alumini fosc. La coberta plana és accessible a la gent. Una llosa flotant de formigó desvincula la coberta del paviment impedint que les vibracions i sorolls exteriors afectin l'interior. Tot i ser lloses de formigó, l'exterior s'ha tractat amb fusta de pi de melis i vegetació natural pe tal de crear un ambient més càlid. L'edifici també acull l'escola de música Can Roig.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.