Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
L'AMB és l’administració pública local que gestiona el territori metropolità de Barcelona que ocupa 636 km2 i aglutina 36 municipis on viuen més de 3,2 milions de persones. Té competències en els àmbits del transport i la mobilitat, el medi ambient i la sostenibilitat, l’habitatge, el desenvolupament econòmic, la cohesió social i el territori.
La Direcció de Serveis de l’Espai Públic és l’oficina tècnica encarregada de dissenyar i construir els espais públics de la ciutat metropolitana, una ciutat de ciutats continua, complexa i diversa.
En la Direcció de Serveis de l’Espai Públic treballen més de 130 professionals que, organitzats en equips multidisciplinaris d’arquitectes, enginyers, paisatgistes, ambientòlegs i dissenyadors, plantegen els projectes des de la transversalitat i la multiplicitat de coneixements, sota principis de gestió acurada dels recursos públics i voluntat de servei als ciutadans.
El procés de disseny i construcció de l’espai públic abasta des de les primeres idees fins a la redacció del projecte executiu, la direcció de l'obra i en algunes ocasions, la posterior gestió de l'espai construït. Els projectes executats són diversos i de múltiples escales. Es treballa amb el mateix criteri de qualitat i sostenibilitat el mobiliari urbà i els grans equipaments, les petites intervencions urbanes i els grans projectes de vertebració territorial, el front marítim i la infraestructura verda metropolitana.
En els últims 30 anys la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'AMB ha realitzat més de 1.000 actuacions que vertebren i articulen el territori metropolità, algunes de les quals han estat premiades internacionalment i presentades a diverses biennals i exposicions arreu del món. A més, una amplia selecció es troba publicada als cinc volums de la col·lecció "Espais Metropolitans 1989-2017".
Obres (18)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (30)
-
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors
Parc de la SolidaritatPavelló Esportiu Joan del Moral
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona
La edificación se ha erigido en un solar calificado de equipamiento por el Plan General Metropolitano situado en la intersección de las calles de Washington y Cristófor Colom, en una zona de carácter residencial y de baja densidad. El terreno tiene una pendiente media en sentido longitudinal del 14% y colinda en el lado norte con una futura zona de parque lineal que une la calle de Santa Eulália y la calle del Nord. En sentido transversal, la pendiente llega al 1 Oo/o por el lado que da a la calle de Cristofor Colom. Por el lado oeste limita con el muro que cierra una edificación unifamiliar aislada. Teniendo en cuenta la situación urbana y las condiciones del solar, tanto en lo que se refiere a las dimensiones como a la topografía, se ha intentado colocar el pabellón en una cota que permitiera el acceso a pie por el nivel más bajo del solar y que al mismo tiempo consiguiera que el volumen emergente por encima de las calles que lo rodean mantuviera una similitud con las construcciones vecinas, de bajos y dos plantas por lo general. Este planteamiento incrementa la excavación que hay que realizar, pero minimiza el impacto del edificio sobre el entorno urbano próximo. El acceso se realiza por la esquina suroeste, donde confluyen las calles de Washington y Cristofor Colom: se configura a través de un pequeño soportal de doble altura, protegido por la cubierta, y permite el paso a nivel de la cota de la calle, que es la misma en que quedan el vestíbulo y la pista deportiva. Desde este vestíbulo se distribuyen separadamente las circulaciones de espectadores y deportistas hacia la gradería y las zonas de vestuarios. Los servicios para el público, la conserjería, los vestuarios de árbitros, así como un almacén y una sala de instalaciones se ubican en esta planta. En la primera planta se disponen cuatro vestuarios colectivos, y uno de ellos está adaptado con accesos desde un pasadizo en el que se encuentran las taquillas y que tiene una salida al pasaje exterior que separa el edificio de la construcción vecina. Esta planta también es accesible a los espectadores por medio de una escalera que comunica con un balcón situado sobre la pista, que a la vez tiene la función de mantenimiento y recogida de la gradería retráctil de la planta baja. La zona de pista y gradería se encuentra en la planta baja, con una cubierta con tres lucernarios orientados al norte coincidentes con la posición de las cerchas de la estructura. Se han dispuesto también aperturas laterales protegidas con listones de madera. Cabe destacar que el pabellón se ha ubicado dejando una franja de separación tanto con la parcela vecina como con el futuro parque lineal, que se abrirá por el lado norte del solar. Estos pasos exteriores son accesibles únicamente para mantenimiento y como salidas de emergencia. Se ha abierto también un acceso para el mantenimiento de la pista en la calle de Washington, en el punto de coincidencia con la cota de la calle, dotada del vado correspondiente.Rambla de Gavà
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs
La rambla de Gavà és entre el carrer de Gaudí i la carretera C-245. Té unes dimensions de 575m de longitud i 20 d'amplada, amb alguns trams més amplis com les places de Jaume Perich i Josep Tarradellas. L'actuació ha consistit en la conversió completa de la rambla en zona de vianants per potenciar-ne les qualitats urbanes, tant d'ús com paisatgístiques. Només els carrers que la travessen mantenen el trànsit de vehicles i s'ha regulat l'accés als aparcaments situats a la rambla amb pilons d'acer inoxidable. El paviment ha estat unificat amb un sol material, pòrfid d'origen asiàtic de color granat, que es relaciona amb la memòria històrica de la pedra de Gavà. El paviment és de mida mitjana, de 20 cm d'amplada, per fer-lo molt resistent a la compressió i la flexió. Al passeig central, el gruix del paviment és de 6 cm i als seus espais laterals és de 8. S'ha treballat amb una secció topogràfica inherent al seu caràcter de rambla, tot i que eliminant tots els desnivells per fer-la completament accessible. Amb aquest tractament unitari del pla de suport i sense obstacles, la rambla adquireix noves dimensions molt més àmplies i es posa en relleu el context urbà edificat, així com els jardins de la torre Lluc. La disposició del paviment en filades paral·leles a l'eix del passeig central potencia la dimensió longitudinal. S'ha mantingut l'arbrat característic de la rambla, els plàtans, i s'han renovat aquells exemplars en mal estat. El mobiliari i l'enllumenat, de caràcter sobri i funcional, potencien les qualitats espacials del passeig. Les columnes d'enllumenat són d'alumini anoditzat. Els bancs són del tipus Nu amb respatller i sense. Per a les terrasses s'ha dissenyat un nou mobiliari unificat amb para-sols de color cru i cadires i taules d'alumini, que contribuirà de manera important a la qualitat urbana i a l'ordre de la nova rambla. Als carrers transversals, sense desnivells amb la rambla, es canalitza el trànsit mitjançant pals cilíndrics d'acer inoxidable. L’actuació també ha contemplat la construcció d’una nova xarxa de clavegueram, de fibra òptica, i s’han enterrat i reconstruït tots els serveis. A la part superior de la rambla, s'ha renovat totalment la plaça de Batista i Roca i el carrer d'Antoni Gaudí, on s'ha construït un aparcament subterrani que ha permès alliberar la rambla de la seva zona blava. La plaça, totalment integrada amb la rambla quant a materials, és un gran pla de pòrfir que permet tota mena d'activitats cíviques; la transició amb els perímetres, situats en diferents rasants, es produeix mitjançant talussos verds i diferents escales. Apareix també un mur al límit amb la riera de Sant Llorenç. Tant els graons com el mur estan acabats amb pòrfir i destaca el tall de Cizalla del costat vist de la pedra del mur.Piscines Municipals
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz Ausàs
Donades les reduïdes dimensions del solar, l’objectiu principal del projecte és el disseny d’una construcció compacta, que redueixi la volumetria potencial de l’equipament de gran superfície i que englobi, en una única forma, la diversitat del programa (piscines lúdiques + piscina competició amb graderies + sales de fitness + vestidors + bar + zones d’estètica + administració). Paral•lelament i utilitzant sistemes constructius contemporanis, la pell exterior expressa, mitjançant una finestra repetida, la variabilitat del seu interior. El projecte deambula i es recrea entre la unicitat i la variabilitat.Sala Pal·ladius
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Carlos Llinàs Carmona
Aquest projecte respon a la necessitat de l'Ajuntament de Palleja d'disposar d'una sala que reuneixi les condicions per a la realització d'actes culturals o recreatius amb la possibilitat de adaptar-se amb flexibilitat a diversos requeriments d'ús i espai. L'edifici s'ha erigit en un solar delimitat pels carrers de Sant Isidre, Pintor Fortuny, Velázquez i Nostra Senyora de Loreto: aquesta última és un eix important que actua com a vincle entre el nou equipament, el parc de la Molinada, el poliesportiu i el centre de la ciutat. En aquest context, es va proposar disposar la construcció de manera que formés una plaça de caràcter públic amb façana i accés a l'esmentat carrer. S'ha situat, en efecte, paral·lel al carrer i de manera que la plaça es tanca amb l'edifici de serveis, bar i accessos, amb possibilitat d'independitzar seus usos. S'ha previst complementàriament un aparcament subterrani per a 100 places, al qual s'accedeix per la cota més baixa del solar, al carrer de Sant Isidre. El recinte de la sala es pot compartimentar amb envans mòbils o suspesos de les armadures, mentre que el tancament que dóna a la plaça, vidre en la seva major part, forma una galeria en sentit longitudinal que tracta de facilitar la circulació entre l'interior i la plaça i donar transparència des d'ella cap a la sala. Aquesta galeria pot funcionar així mateix com a element de distribució cap a les diferents sales en cas que tinguin lloc simultàniament diversos actes. A l'interior s'han col·locat cortines mòbils al llarg de la galeria per poder enfosquir o per tancar opcionalment alguna de les sales. S'ha disposat un conjunt de grades retràctils que a més es poden desplaçar en el sentit longitudinal de la sala per emmagatzemar-les en la part final. L'aforament total de la sala més gran és de 798 places, de les quals 304 corresponen a les esmentades grades. L'equipament disposa de climatització d'aire donades les característiques funcionals de la sala i l'elevat nombre de persones que pot acollir. L'edifici de serveis que inclou el bar, amb accés propi, pot funcionar de forma independent i disposa, a més, de magatzem i una petita cuina. S'ha inclòs també un espai de consergeria o taquilles que complementa els espais destinats a la gestió o administració de la sala, situats a l'extrem nord d'aquesta. L'estructura s'ha realitzat amb pilars de formigó armat al soterrani i estructura metàl·lica a la planta baixa, amb armadures per cobrir els 18 metres que aproximadament mesura la sala en sentit transversal. Els revestiments exteriors són majoritàriament de tauler de ciment i fibres naturals: formen una façana ventilada, amb proteccions solars realitzades amb el mateix material a la façana oest. Els revestiments interiors, a més del tauler, expliquen, tant al sostre com a les parets, amb materials de característiques fonoabsorbents. El paviment utilitzat és terratzo continu a la sala, amb junt d'alumini i tarima de fusta a la galeria d'accés i al bar.Parc Maria Regordosa
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jordi Henrich i Monràs
El parc de Maria Regordosa és al barri dels Quatre Cantons, al sector de la vila de Ripollet situat a la riba dreta del riu Ripoll. És un parc que ja existia prèviament i que presentava algunes deficiències: excés de vegetació, falta de vorera perimetral al carrer de Tarragona, mala comunicació entre el pare, el seu entorn urbà i el Centre d'Assistència Primària (CAP), i paviments, enllumenat i mobiliari inadequats. El parc es troba a la rasant dels edificis que li fan façana al costal nord, que és una rasant inferior a la deis carrers perimetrals situats als costats sud, oest i est. La transició entre l'espai central del parc i els carrers perimetrals era a través de talussos amb un pendent bastant fort. El parc, en relació al seu voltant, estava realment enclotat. La intervenció ha buscat obrir el parc com a espai cap al context que l'envolta creant així una nova percepció d 'aquest espai. S'ha disminuït el desnivell entre el parc i el carrer de Tarragona fent -hi un acurat treball de topografia. S'ha apujat la rasant de la base del talús per tal que formi un pla amb un pendent de 1' 1 ,5% transversal al paviment de sauló; d'aquesta manera s'han suavitzat els talussos perimetrals i el pare ha deixat d 'estar enclotat. Amb l'obra s'han millorat els espais perimetrals per a vianants mitjançant noves i amplies voreres amb arbrat, tant al carrer de Tarragona i la carretera de Terrassa com al carrer de la Verge de Montserrat. S'han millorat els diferents accessos al parc, situats a les cantonades, la majoria deis quals ara són adaptats amb rampes, així com la comunicació entre la ciutat i el CAP a través del pare, mitjançant un sistema d'escala i de rampa integrades als nous talussos amb gespa, i un pas de vianants adaptat i amb semàfors. S' ha mantingut també el pas inferior existent sota el carrer de Tarragona, que uneix aquest parc amb el que esta situat al costat del CAP. S'ha solucionat l'excés de vegetació eliminant la que estava en mal estat. S'ha fet una nova i variada plantació d'arbres per tal d'aconseguir una floració del pare en diferents èpoques de l'any. Pollancres, til·lers i mimoses als talussos, xic randes i tipuanes al sauló, i plàtans d'alineació a les voreres perimetrals. S' han plantat els talussos amb gespa i berbena (Verbena repens) de diferents colors (vermell, blau, rosa, lila), i també s'han incorporal unes taques circulars de berbena a l'espai central de sauló per qualificar aquest espai i enriquir la varietat de vegetació amb flor del nou parc. S'ha renovat la il·luminació del parc i deis vials. S'ha substituït el vell mobiliari urbà per un de més qualitat i s'han col·locat nous jocs infantils en un recinte circular envoltat per una tanca de fusta. També s'ha construït una nova xarxa de clavegueram per al parc.Biblioteca Marta Mata a l'Edifici Titan
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Montes Gil
L'edifici del Cine Titan és una construcció noucentista de 1926, ampliada al 1996 per acollir un centre cívic. El nou programa de la biblioteca del 2004 requeria l'increment de superfície que s’ha resolt amb l'excavació d'un soterrani i la disposició d’un altell. La nova secció de l'edifici es complementa amb la presència de patis intercalats, una gran lluerna i l'eixamplament de les obertures de façana. La connexió visual entre dins i fora i entre dalt i baix esdevé directa i augmenta la claror de forma natural a totes les plantes. El tamisat d’aquest nou component transparent es realitza mitjançant lames i vidres especials, que garanteixen la correcta exposició solar i el control visual, i es converteixen en la nova imatge de la façana principal. Un edicle a la cantonada sud crea un element singular a l’altra banda de la torre de la rotonda. La majoria dels elements de mobiliari i baranes son bigues prefabricades de fusta, per aconseguir la màxima llum amb el menor nombre de suports.Parc Lúdic Fluvial del Riu Llobgreat
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Pepa Morán Núñez
El Parc Lúdic Fluvial forma part del projecte global per la recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. A nivell metropolità el parc garanteix la continuïtat dels camins del marge dret del Llobregat des de Martorell fins al sistema de platges metropolitanes. La seva posició estratègica constitueix la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi d’El Prat. El parc posa en joc les diferents identitats de l’àmbit on es troba, integrant-ne els elements i les traces del passat amb la recuperació del potencial ambiental i paisatgístic d’aquest punt singular. El projecte planteja una modificació topogràfica que estableix noves relacions entre els espais deslligats i serveix de suport per a una cobertura vegetal de prats i brolles mediterrànies, de requeriments mínims d’aigua i manteniment. Tanmateix explora maneres de posar en relació les persones amb la vegetació i les seves dinàmiques (creixement, canvis d’estació...).Passeig Marítim de Badalona
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Espinàs i Tarrasó, GRECCAT Enginyeria i Medi Ambient, Julià Espinàs Casas, Olga Tarrasó Climent
El nou passeig marítim està dissenyat a escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, crea les places de relació entre els dos costats del traçat ferroviari en l’antic pont d’Eduard Maristany i la seqüència d’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol.La integració dels accessos al Pont del Petroli en el traçat del passeig reforça recorregut en la seva part central. L’elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat, ajuden a la comprensió del paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.Els passeigs paral·lels de fusta i formigó resolen les dificultats de la propietat dels terrenys(límits de la ZMT) relligats per la distribució de la vegetació de palmeres de 5 especies diferents que, relligades per una plantació de tamarius al llarg de tot el traçat, doten el passeig de caràcter propi.Centre Cultural el Carme
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
El Centre substitueix l'antiga clínica del Carme a la cantonada entre els carrers Sant Francesc d'Assís i Francesc Layret. La diferent geometria de les plantes dóna lloc a la superposició de volums diferents que caracteritzen l'aspecte de l'edifici. Les terrasses són, en cada planta, conseqüència dels desplaçaments entre volums. Els volums de les tres últimes plantes s'alliberen dels edificis mitgers i s'abalancen cap a la cantonada amb vols que sobresurten a Layret; s'evita així la presència visual als carrers de nous murs mitgers que sobresurtin de les edificacions veïnes. A la tercera planta, el volum recula sobre l'edifici veí del carrer Assís per obtenir una terrassa orientada cap al mar, i que serveix a un petit bar interior. L'edifici és un mur cortina velat per persianes d'alumini de 24 cm, excepte a la cara nord-est. Les grans làmines de persiana són fixes, però modifiquen la seva inclinació per mirar entre elles a l'altura de la vista.Parc de Can Rigal
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Claudi Aguiló Riu, Eva Pagés Aregall
Can Rigal és un parc metropolità entre Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. Significa el retorn d’un pulmó verd en un context de transformació urbana que vertebra les connexions paisatgístiques i humanes. Un eix nord-sud connecta els 2 municipis i dona lloc a dues zones diferenciades: un bosc mediterrani, de pins i alzines potenciant el valor paisatgístic de la serralada de Collserola, i una zona de prat amb plantacions geomètriques d’arbrat caducifoli i plataformes per les activitats lúdiques. El disseny incorpora criteris de sostenibilitat tant en el plantejament general, predominant les àrees vegetades permeables, com en aspectes concrets: regulació d’enllumenat, generació d’electricitat amb plaques fotovoltaiques, ús de materials reciclats i plantes de baix manteniment, obtenció d’aigua pel reg d’una mina existent i aprofitament d’aigua de pluja recollida en superfície, canalitzada i retornada per capil·laritat a l’estrat vegetal evitant la saturació de la xarxa de clavegueram.Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira
Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona.Gual Inundable al Riu Llobregat
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Aida Munsó i Griful, Francisco Javier Navarro Rodríguez
El gual inundable s’emmarca dins d’una estratègia de recuperació ambiental i de foment de l’ús social en l’àmbit del riu Llobregat. Aquest queda integrat en la xarxa de camins fluvials existent i reforça la connexió entre les dues ribes del riu, cobrint un dèficit de connectivitat entre els municipis veïns de Sant Joan Despí i Sant Boi de Llobregat. El gual salva una distància de 30 metres de longitud en el punt d’encreuament. Consisteix en la successió d’una sèrie de calaixos de formigó in situ. L’ample de la plataforma transitable és suficient per al creuament de vianants i bicicletes, i alhora donar cabuda als elements de protecció laterals discontinus i delimitadors dels marges del gual. L’actuació s’ha completat amb el camí de formigó que salva els desnivells per ambdós marges, adequant-se als talussos existents fins arribar als camins de mota i amb la restauració i revegetació dels marges de la zona afectada per les obres.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions en Espais Exteriors
Parc Lúdic Fluvial del Riu LlobgreatMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions de Rehabilitació, tant de Promoció Pública com PrivadaBiblioteca Marta Mata a l'Edifici TitanEscola dels Encants
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Roger Méndez Badias
Una escola amb un projecte pedagògic singular pilot dins la xarxa pública de Barcelona. La Plaça de les Glòries: un entorn urbà en transformació ple de potencialitats, alguna encara per concretar.S’estableix un diàleg amb l’escola i el Departament d’Ensenyament i, es treballa conjuntament en una proposta per trobar encaix a les necessitats específiques de la comunitat escolar.El planejament obliga a projectar una escola en alçada, finalment PB+4. Les dimensions de la parcel·la conviden a optimitzar al màxim l'espai destinat a pati i generar espais exteriors dins el volum edificat.L’escola s'ha organitzat per plantes agrupades dos a dos. A la baixa i primera la part pública del programa i l'aulari infantil. A la segona i tercera les aules de primària situades a banda i banda es relacionen a través d'un buit central on es genera activitat docent més enllà de les classes. S’han projectat espais oberts per estimular la mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d’aprenentatge.Remodelació de l'Avinguda Paral·lel
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer
La revitalització de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona és el punt de partida per la remodelació d’aquest eix urbà, ubicat en el límit de tres districtes, Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. La intervenció millora la connectivitat peatonal, tant transversal com longitudinal, i crea nous espais d’ús públic. La ubicació del carril bicicleta a l’eix de l’Avinguda, limitat per un parterre longitudinal i un separador asimètric de cautxú a mode de vorada, fracciona la calçada, minimitza el seu impacte i incorpora els nous passos de vianants de gran dimensió. Les noves places en les trobades amb l’Eixample creen un espai únic, receptacle d’activitats, que es conforma en tres àmbits peatonals en integrar la xarxa vial. Un paviment de granit amb junts continus entre àmbits permet reconèixer el caràcter propi del conjunt de l’espai. La unitat del conjunt es reforça amb una malla de punts de il·luminació que resulta de la col·locació de la columna multifuncional Paral·lel.Reurbanització dels Espais Verds dels Carrers Verdi i Mònaco
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández
A escala interurbana, el projecte busca potenciar la continuïtat de l’eix verd que uneix diferents parcs i places. A escala local, l’objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils.La proposta connecta els passos de vianants preexistents, buscant el recorregut més curt amb el desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables sense barreres arquitectòniques.Es modifica la topografia per generar dues dunes de gespa, entapissades i arbustives que aïllen del tràfic i una suau depressió que acota els jocs infantils. El salt topogràfic s’aprofita com a banc i elimina les tanques que segreguen als nens dels adults, sense renunciar a la sensació de protecció. La duna de cautxú groc i el banc converteixen la topografia en joc i suggereixen al nen un límit d’acció.Els jocs són col·lectius per potenciar la participació davant al joc individual, i transparents per facilitar a l’adult el control visual a distància.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansReurbanització dels Espais Verds dels Carrers Verdi i MònacoMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció PúblicaEscola dels EncantsMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansRemodelació de l'Avinguda Paral·lelMostres d'Arquitectura (Barcelona)
SeleccionatGual Inundable al Riu LlobregatMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansParc de Can RigalMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció PúblicaCentre Cultural el CarmeMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansPasseig Marítim de BadalonaPiscina Municipal de l'Escorxador
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Claudi Aguiló Riu, Jordi Pruna
L’objectiu del projecte és remodelar i optimitzar la instal·lació de la piscina municipal de l’Escorxador. El projecte, dividit en dues fases, també inclou la construcció d’un edifici nou de vestidors, lavabos i espai per a la Creu Roja. El criteri per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn segueix les directrius d’un parcel·lari agrícola, com el que hi ha just davant, seguint la traça del riu Llobregat. «Horts» de paviments estructuren l’espai al voltant i dins de les piscines. Les tradicionals bandes blau marí que marquen els diferents carrils de competició s’ajunten aquí per suggerir, enmig de les taques de color que conviden a un bany d’esbarjo, un camí per a la natació més esportiva. Quan surt a l’exterior, el mateix paviment marca els camins d’accés als diversos serveis (lavabos, Creu Roja, terrassa-bar). Si per a l’ordenació de la piscina i el seu entorn se segueixen unes directrius similars a les d’un parcel·lari agrícola, per al nou edifici es busca una complicitat amb les construccions pròpies d’aquests espais. En un mur-tanca que segueix l’alineació del carrer del Pla, regula els accessos en els seus extrems i protegeix la intimitat dels banyistes, es recolzen tres volums que funcionen de manera independent i acullen tres usos principals: vestidors, lavabos i mòdul de la Creu Roja. Cada volum, amb coberta inclinada, s’orienta i es dimensiona segons les seves necessitats. Les diverses siluetes estan unides per un cos més petit amb coberta plana que és a la vegada accés, porxada i corredor. El resultat són uns espais que volen ser més domèstics i acollidors per a l’usuari i on l’interior i l’exterior es relacionen de manera fluïda. L’ús de materials incorpora els patrons d’economia i eficiència propis de les construccions agrícoles: murs d’obra de fàbrica ceràmica per a l’estructura i els tancaments, i panells de xapa metàl·lica sostinguts per bigues de fusta per a les cobertes.Mostres d'Arquitectura (Vallès)
Seleccionat
Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la FarigolaMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció PúblicaPiscina Municipal de l'EscorxadorBibliografia (27)
Autors
