Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent.
Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià.
L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai .
El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2.
L’esgotament del cementiri del 1821 —ampliat fins al 1985— donà peu a la formació d’una nova empresa continuista, que escometé en una vall accessible la construcció inicial d’un projecte per a 20.000 sepultures tradicionals. El disseny afronta la modulació convencional en nínxols, seriats a la manera llatina, i la relació amb la topografia i el paisatge, i n’infereix una geometrització que ordena el tàlveg en terrasses i en modela l’ascensió, amb una certa esperança en la macla amb l’arbrat.
Els serveis, l’espai porticat i l’estany reben els seguicis i centren el paisatge resultant, amb E. G. Asplund en un vague record.
D’aquí naixeria gradualment una estructura d’accés vertical, espina ancorada en cada successió de terrasses i contrapunt gegantí de la dispersió. Els autors foren bandejats
de l’execució.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres