Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Eusebi Bona i Puig

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1915, professor i catedràtic de l’Escola Superior de Arquitectura. Considerat un dels més prolífics arquitectes catalans de la primera meitat del segle XX. Realitzà entre d’altres l’edifici de “La Unión i el Fénix Español” (1931) al Pg. de Gràcia, el “Frare Negre” al carrer de Balmes (1940) o el “Banco Español de Crédito” (1947) a Pl. Catalunya. A Girona trobem l'edifici de Correus i Telègrafs (1920), conjuntament amb Enric Catà i Catà.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Seu de Correus a Girona

    Eusebi Bona i Puig, Enric Catà i Catà

    Seu de Correus a Girona

  2. Palau Reial de Pedralbes

    Eusebi Bona i Puig, Francesc de Paula Nebot i Torrens

  3. Reforma de la Casa Heribert Pons

    Eusebi Bona i Puig

  4. Grup Residencial El Frare Negre

    Eusebi Bona i Puig

  5. Edifici Comercial Pirelli

    Eusebi Bona i Puig

    Eusebi Bona fue catedrático de la Escuela de Arquitectura de Barcelona entre 1922 y 1960. Fue representante de una arquitectura monumental, con proyectos como La Unión y el Fénix (1930) y el Banco Español de Crédito (1942-1947), todos ellos resueltos con lenguaje neoclásico. Sin embargo, entre sus obras destacan algunos proyectos de marcado carácter racionalista, como el edificio de oficinas Nestlé (1934-1935) en la calle Aragó y este edificio de oficinas Pirelli (1948) en la Gran Via. En ambos edificios se lleva a cabo un proceso de abstracción que tiende a las formas más puras y funcionales del racionalismo, pero todavía soportadas bajo una estructura tripartita y una simetría propias de la cultura clásica. La fachada del edificio Nestlé es de la década de 1930 y está rebozada y pintada de color tostado, como los edificios del GATCPAC, con grandes huecos que ocupan la mayor parte de la superficie. En cambio la fachada del edificio Pirelli está resuelta con un sistema de montantes de granito gris, que permiten aumentar la superficie de vidrio y proporcionan el aspecto de un muro cortina. El cuerpo central de esta fachada destaca del fondo gracias a un pequeño resalte que lo convierte en un elemento abstracto, ajeno a las particularidades de las entregas del edificio con el suelo, el cielo y los vecinos.
  6. Antic Edifici Comercial Nestlé

    Eusebi Bona i Puig

  7. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

    Eusebi Bona i Puig, Pelayo Martínez Paricio, José M. Segarra Solsona

    Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)

Bibliografia