Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'Edifici de la Unión y El Fénix Español.
-
- Autor:
- Eusebi Bona i Puig
-
- Data:
- 1927 - 1931
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Tècnica:
- Tinta
-
- Suport:
- Paper
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva del Banco Español de Crédito
-
- Autor:
- Eusebi Bona i Puig
-
- Data:
- 1940
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Tècnica:
- Llapis
-
- Suport:
- Paper
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
-
Perspectiva del vestíbul i del saló públic del Banco Español de Crédito
-
- Autor:
- Eusebi Bona i Puig
-
- Data:
- 1940
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Tècnica:
- Llapis
-
- Suport:
- Paper
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1915, professor i catedràtic de l’Escola Superior de Arquitectura. Considerat un dels més prolífics arquitectes catalans de la primera meitat del segle XX. Realitzà entre d’altres l’edifici de “La Unión i el Fénix Español” (1931) al Pg. de Gràcia, el “Frare Negre” al carrer de Balmes (1940) o el “Banco Español de Crédito” (1947) a Pl. Catalunya. A Girona trobem l'edifici de Correus i Telègrafs (1920), conjuntament amb Enric Catà i Catà.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (13)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (14)
-
Seu de Correus a Girona
Eusebi Bona i Puig, Enric Catà i Catà
Un concurs de projectes en el qual també va participar R. Masó decantà l’encàrrec a favor de l’associació del novell Bona amb un llavors noucentista Catà. De Masó, un i altre en van recollir el coronament amb cúpula derivada a cilíndrica, lluent i revestida de rajola de València. L’edifici ignora estilísticament l’esmorteït neoclàssic de la plaça de Sant Agustí, encara que hi obre un porxo a la cantonada, repetit a l’altre extrem per tal d’equilibrar el basament. Si bé hi destaquen el gran ordre central, amb arc triomfal inscrit, i altres recursos emblemàtics del monumentalisme, l’interès se centra principalment en la fàbrica i la cal·ligrafia de la façana, on l’encuny esquemàtic d’ordres clàssics, en un joc molt pla sobre rajol, innova realment el llenguatge i el ritme arquitectònics. Els entresolats i altres (i nombroses) alteracions fan poc reconeixedora l’estimable estructuració de l’organisme. -
Palau Reial de Pedralbes
Eusebi Bona i Puig, Francesc de Paula Nebot i Torrens
El palau, situat a l'entrada de Barcelona, al costat de la Diagonal, és format per un cos central de quatre plantes, amb capella a la part posterior, i dues ales laterals, de tres plantes d'alçada, que s'obren en corba a la façana principal. L'exterior reflecteix l'estètica historicista, amb un regust entre el neoclassicisme i el noucentisme, imperant en el moment de la seva construcció: porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats (a les façanes laterals), gerros de coronament. L'interior, en canvi, és una barreja volguda d'estils diferents, tant en la decoració de murs i sostres com en el mobiliari, que van des del Lluís XIV al més contemporani, passant pel moble anglès i holandès. Una de les estances és decorada amb pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", procedents del palau del marquès de Montsolís. El Palau de Pedralbes fou construït entre 1920 i 1924 com a residència reial, en uns terrenys donats per la família Güell a les Corts de Sarrià. L'antiga torre dels Güell fou completament modificada pels arquitectes Eusebi Bona, autor del projecte, i Francesc de P. Nebot, que dirigí les obres des de mitjan 1923. El palau no fou completament acabat fins el 1929. En la seva decoració treballaren Salvador Alarma, l'escenògraf i decorador Santiago Marco, Rafael Parcerisas, Francesc Labarta i el mateix arquitecte Sagnier. El jardí fou projectat per Nicolau M. Rubió i Tudurí entre 1925 i 1927 a partir de la vegetació preexistent. Proclamada la República, el palau passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que hi instal·là el Museu d'Arts Decoratives (1932). Des del 1939 fou residència del general Franco a Barcelona, i el 1960 fou obert al públic. El pavelló de les cavallerisses estatja des del 1970 el Museu de Carruatges. -
Edifici Comercial Pirelli
Eusebi Bona va ser catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1922 i el 1960. Va ser representant d'una arquitectura monumental, amb projectes com La Unión i el Fénix (1930) i el Banc Espanyol de Crèdit (1942-1947), tots resolts amb llenguatge neoclàssic. Tot i això, entre les seves obres destaquen alguns projectes de marcat caràcter racionalista, com l'edifici d'oficines Nestlé (1934-1935) al carrer Aragó i aquest edifici d'oficines Pirelli (1948) a la Gran Via. A tots dos edificis es duu a terme un procés d'abstracció que tendeix a les formes més pures i funcionals del racionalisme, però encara suportades sota una estructura tripartida i una simetria pròpies de la cultura clàssica. La façana de l'edifici Nestlé és de la dècada del 1930 i està arrebossada i pintada de color torrat, com els edificis del GATCPAC, amb grans buits que ocupen la major part de la superfície. En canvi, la façana de l'edifici Pirelli està resolta amb un sistema de muntants de granit gris, que permeten augmentar la superfície de vidre i proporcionen l'aspecte d'un mur cortina. El cos central d’aquesta façana destaca del fons gràcies a un petit ressalt que el converteix en un element abstracte, aliè a les particularitats dels lliuraments de l’edifici amb el terra, el cel i els veïns. -
Antic Edifici Comercial Nestlé
Edifici entre mitgeres situat al carrer Aragó, entre Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes. Consta de planta baixa, sis pisos i coberta plana. A la planta baixa s'obren cinc obertures simètriques, amb la porta principal al centre emmarcada per una motllura plana, una finestra rectangular per banda i portes de grans dimensions als extrems. Els pisos superiors estan foradats per grans finestres horitzontals tripartides que segueixen els mateixos eixos verticals de les obertures de la planta baixa. El mur de l'última planta està enretirat respecte al pla de la façana deixant una terrassa davant amb unes columnes llises que aguanten en ràfec de la coberta. El fet que aquest mur quedi enretirat i que la coberta tingui una mica de voladís crea un joc de llum i ombres en la façana. Com a única decoració es pot veure que el mur que ocupen els tres eixos centrals s'avança lleugerament com si fos una pilastra coronada amb una fina cornisa. Una motllura llisa separa el quart pis del cinquè. Edifici encarregat per l'empresa Nestlé per acollir les seves oficines. Entre el 1934 i el 1935 es va construir l'edifici que constava de planta baixa i quatre pisos, però el 1957 es va fer una ampliació on es van afegir dos pisos més. L'any 1982 els arquitectes Gelpí, Henry i Rovira van fer una reforma general per tal d'acollir dependències de la Generalitat. -
Seu del Banco Español de Crédito a Girona
L’empordanès Bona, que el 1916 ja havia construït un joc de calcària i rajola a la Gran Via (Correus), encarà l’edifici bancari i administratiu mitjançant dos cossos diferenciats que sostenen una rica relació amb les alineacions. L’esquematisme general no empobreix una clara composició geomètrica de gran regularitat i escala, coronada eficaçment pel ràfec de formigó i sustentada en l’extradós pels cossos de fàbrica.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'Edifici de la Unión y El Fénix Español.
© Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del Banco Español de Crédito
© Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del vestíbul i del saló públic del Banco Español de Crédito
© Fons Eusebi Bona i Puig / Arxiu Històric del COAC