Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1909. Amplià els seus estudis a l’estranger becat per l’Ajuntament i Diputació de Barcelona. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i tinent d’alcalde d’ Obres Públiques de l’Ajuntament de Barcelona. Entre les seves obres trobem el cinema Coliseum (1923), la reforma de la Pl. Catalunya (1926), la façana de l’edifici Telefónica (1927) i un gran nombre d’edificis d’habitatges a l’Eixample

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (5)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Reforma de l'Edifici de Telers de la Fàbrica Can Batlló

    Francesc de Paula Nebot i Torrens

  2. Cinema Coliseum

    Francesc de Paula Nebot i Torrens

    Cinema Coliseum

    El Cinema Coliseum és un edifici d'ús públic projectat per Francesc de Paula Nebot i enllestit el 1923, destinat en origen a la projecció de pel·lícules cinematogràfiques de Barcelona, i des de 2006, també al teatre. El Cinema Coliseum es localitza al número 595 de la Gran Via de les corts Catalanes de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Diputació, Balmes i Rambla Catalunya. Es configura com un edifici entre mitgeres, desenvolupat en una parcel·la quadrangular i actualment té capacitat per gairebé 1700 persones. L'edifici va ser projectat per Francesc de Paula Nebot, en un estil eclèctic proper al moviment Beaux-Arts francès i inspirat en el de l'Òpera de París. La façana destaca per la monumental tant de la seva composició com dels elements decoratius i estructurals que la conformen. Aquesta es configura com un gran arc que -a mena de fornícula monumental- queda flaquejada per dos torres de secció quadrada i tres pisos. El dos primers nivells de les torres emmarquen el gran arc pròpiament dit i presenten una decoració de gust molt classicista, amb pilastres adossades que emmarquen una petita fornícula coberta amb un frontó circular trepat, al centre del qual es disposa un mascaró esculpit que recorda el de les tragèdies clàssiques. Aquest primer cos es remata amb un entaulament dòric amb goles, tríglifs i mètopes que marquen el pas al segon cos, únicament decorat amb un ull de bou emmarcat per garlandes i coronat per un mascaró. Pel que fa el tercer pis de les torres, aquest es disposa per sobre del nivell de cornisa tot donant lloc a unes torres exemptes amb un basament quadrat on a cadascú dels quatre costats s'obren fornícules de mig punt on es disposen escultures. Aquest primer cos -amb pilastres adossades- es remata amb frontons dobles (triangular i circular) i serveix com base a un segon cos octogonal que permet desenvolupar-ne un coronament a mena de templet porticat amb columnes i cúpula octogonal. El cos central, que es configura com una fornícula monumental a través d'un gran arc de mig punt rebaixat amb volta cassetonada, dóna acollida a una estructura de planta semicircular que a mena de templet clàssic, sobresurt parcialment del plom de la façana. Aquest cos es configura a la planta baixa com un element porticat amb pars de columnes corínties que suporten un entaulament llis corregut que serveis de base a un segon nivell, també amb parelles de columnes entre les quals es desenvolupa una balustrada de pedra. Aquest cos suporta a través d'un potent entaulament una cornisa que es corona a la part central amb un element de formes corbes i quatre parelles d'escultures, dos a sengles costats. Aquestes escultures -realitzades per Pere Ricart- representen al·legories de les arts com la música o el teatre. El cos central de l'edifici es remata amb una gran cúpula octogonal, el tambor de la qual es configura con arcs de mig punt emmarcat per pilastres que sobresurten de la línia d'entaulament i al que s'obren ulls de bou envoltats per volutes i coronats per un cap de lleó. L'interior a l'edifici es realitza a través del cos porticat de la planta baixa, que dóna accés a un vestíbul semicircular. En aquest, es localitzen cinc portes d'arc de mig punt, una a cadascú dels dos costats i tres frontals, entre les que es disposen les dues taquilles del cinema. Aquestes taquilles es configuren a mena de fornícules amb decoració vegetal i rematades per un entaulament, tot trobant-se diferenciades en funció del tipus d'entrada que venien, a través de d'unes plaques que diuen: "anfiteatro" i "platea" respectivament. Encara avui dia al vestíbul es conserva la fusteria original, amb una estructura convexa en la que s'obren les portes que donen accés a la gran sala d'espectacles. La construcció del Cinema Coliseum respon a la voluntat de construir "un cinematógrafo suntuoso" que fos el local més elegant de la ciutat i que també pogués allotjar-hi espectacles d'altres tipus. És per aquest motiu que el 1919, Josep Solà i Guardiola, Victorià Saludes i el marquès de l'Argentera van constituir la societat "Metropolitana S.A." promotora de l'obra. Projectat per Francesc de Paula Nebot es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923. Les obres costaren quatre milions i mig de pessetes de l'època. Originalment, tenia 1.815 butaques, distribuïdes en tres nivells: platea i dos pisos en forma de mitja ferradura, amb 50 llotges al voltant de la platea. Durant la Guerra Civil, l'illa en la que es localitza el cinema va ser una de les més afectades durant un dels bombardeigs de 1937. Bona part de les construccions que envoltaven el Coliseum van ser enderrocades però afortunadament aquest edifici no va ser un dels més afectats. Actualment, té capacitat per a 1.689 persones. De 1939 a 1941 va ser propietat de Ufilms i des de llavor l'explotà Cines y Espectáculos S.A. El 1958 el va adquirir la família Balañà, que n'és l'actual propietària. Encara avui té una única sala, gran, amb una sola pantalla, on es projecten grans pel·lícules d'estrena, i s'hi representen obres teatrals. Un dels elements més representatius de l'edifici és la gran cúpula que el corona i que en origen havia estat destinada a acollir un casino que mai no s'hi instal·là. Per contra, al llarg del temps hi van tenir estatge diverses entitats. En la luxosa decoració participaren artesans com Fernández Casals, Gonçal Batlle i Torra Pasan, mentre que les escultures de la façana són obra de Pere Ricart. L'estructura metàl·lica va ser realitzada per Torres Herreries
  3. Palau Reial de Pedralbes

    Eusebi Bona i Puig, Francesc de Paula Nebot i Torrens

    Palau Reial de Pedralbes

    El palau, situat a l'entrada de Barcelona, al costat de la Diagonal, és format per un cos central de quatre plantes, amb capella a la part posterior, i dues ales laterals, de tres plantes d'alçada, que s'obren en corba a la façana principal. L'exterior reflecteix l'estètica historicista, amb un regust entre el neoclassicisme i el noucentisme, imperant en el moment de la seva construcció: porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats (a les façanes laterals), gerros de coronament. L'interior, en canvi, és una barreja volguda d'estils diferents, tant en la decoració de murs i sostres com en el mobiliari, que van des del Lluís XIV al més contemporani, passant pel moble anglès i holandès. Una de les estances és decorada amb pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", procedents del palau del marquès de Montsolís. El Palau de Pedralbes fou construït entre 1920 i 1924 com a residència reial, en uns terrenys donats per la família Güell a les Corts de Sarrià. L'antiga torre dels Güell fou completament modificada pels arquitectes Eusebi Bona, autor del projecte, i Francesc de P. Nebot, que dirigí les obres des de mitjan 1923. El palau no fou completament acabat fins el 1929. En la seva decoració treballaren Salvador Alarma, l'escenògraf i decorador Santiago Marco, Rafael Parcerisas, Francesc Labarta i el mateix arquitecte Sagnier. El jardí fou projectat per Nicolau M. Rubió i Tudurí entre 1925 i 1927 a partir de la vegetació preexistent. Proclamada la República, el palau passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que hi instal·là el Museu d'Arts Decoratives (1932). Des del 1939 fou residència del general Franco a Barcelona, i el 1960 fou obert al públic. El pavelló de les cavallerisses estatja des del 1970 el Museu de Carruatges.

Arxiu

  • Plaça de Catalunya en Construcció

    Dibuix

    Plaça de Catalunya en Construcció

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la columnata exterior del Cinema Coliseum.

    Dibuix

    Perspectiva de la columnata exterior del Cinema Coliseum.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (6)