Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Sol·licita la imatge
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Arxiu Històric del COAC
Nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis als Escolapis de Terrassa. Durant el curs 1894-1895 va estudiar Batxillerat a Barcelona i el mateix 1895 va iniciar la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura, on l'any 1903 obtingué el títol d'arquitecte presentant com a projecte final de carrera una escola d'arts i oficis.
La carrera professional d'Enric Catà des dels inicis es desdoblarà entre la seva dedicació a la docència i l'exercici de la professió. A l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona hi dedicarà més de vint-i-cinc anys, primer com a professor auxiliar i després com a catedràtic. La seva vessant de projectista estarà marcada pels vint anys d'exercici com a arquitecte municipal d'Arenys de Munt, al costat de notables obres construïdes a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona.
L'octubre de 1917 fou nomenat arquitecte municipal d'Arenys de Munt, càrrec que desenvoluparà fins a la seva mort el 1937. Per encàrrec de l'Ajuntament projectarà l'escola graduada, amb un primer projecte de l'any 1917 que restarà sense realitzar i, un altre de 1931-1933 que s'inaugura el 1937. Altres obres municipals seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn a 1915. Igualment durant l'etapa en que fou arquitecte municipal també redactarà nombrosos projectes d'obra privada a la població.
En els projectes de despatx Catà col·labora sovint amb d'altres arquitectes. Acabada la carrera col·labora en el despatx de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L'any 1916 amb Eusebi Bona guanyen el concurs per la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs a la ciutat de Girona. També fruit d'un concurs, en aquest cas de l'any 1925, i també en col·laboració, ara amb Pedro Cendoya, és el projecte del Palau Nacional de Montjuïc construït per l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Col·laborant amb l'arquitecte Adolf Florensa, Catà construeix el Casal del Metge de Barcelona entre els anys 1929 i 1933.
La producció de Catà en solitari és extensa. A Girona projecta obres tan conegudes com les Destil·leries Regàs (1907) i les Destil·leries Gerunda (1911) del Pont Major i el Teatre Albéniz (1922). A Portbou, la reforma del Casino España (1923). A Palamós, el Grup Escolar (1925). A Reus, la Granja Soldevila (1929). I a Barcelona, diverses cases burgeses malauradament desaparegudes.
Enric Catà i Catà va morir a Barcelona el gener de l'any 1937 quan fou atropellat per un cotxe en una cruïlla del Passeig de Gràcia. Havia arribat amb el tren procedent d'Arenys de Munt on hi estava enllestint les obres del Grup Escolar.
Font: Arxiu Històric del COAC
Enric Catà i Catà, Francesc Guàrdia i Vial
Eusebi Bona i Puig, Enric Catà i Catà
Enric Catà i Catà, Adolf Florensa i Ferrer
Dibuix
Alçat de la façana del Casal del Metge.
© Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC
Dibuix
Plaça de Catalunya en Construcció
Arxiu Històric del COAC
Dibuix
Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.
Arxiu Històric del COAC
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.
Arxiu Històric del COAC
Dibuix
Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.
Llibre
Terrassa : Ajuntament de Terrassa, 2011.
Llibre
Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya : Lunwerg, 1992.
Article de Revista
Información gráfica de la Exposición Internacional de Barcelona.
Anuario : Asociación de Arquitectos de Cataluña (1928), p. 100-131
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.