Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Enric Catà i Catà

Memòria

Nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis als Escolapis de Terrassa. Durant el curs 1894-1895 va estudiar Batxillerat a Barcelona i el mateix 1895 va iniciar la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura, on l'any 1903 obtingué el títol d'arquitecte presentant com a projecte final de carrera una escola d'arts i oficis. La carrera professional d'Enric Catà des dels inicis es desdoblarà entre la seva dedicació a la docència i l'exercici de la professió. A l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona hi dedicarà més de vint-i-cinc anys, primer com a professor auxiliar i després com a catedràtic. La seva vessant de projectista estarà marcada pels vint anys d'exercici com a arquitecte municipal d'Arenys de Munt, al costat de notables obres construïdes a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona. L'octubre de 1917 fou nomenat arquitecte municipal d'Arenys de Munt, càrrec que desenvoluparà fins a la seva mort el 1937. Per encàrrec de l'Ajuntament projectarà l'escola graduada, amb un primer projecte de l'any 1917 que restarà sense realitzar i, un altre de 1931-1933 que s'inaugura el 1937. Altres obres municipals seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn a 1915. Igualment durant l'etapa en que fou arquitecte municipal també redactarà nombrosos projectes d'obra privada a la població. En els projectes de despatx Catà col·labora sovint amb d'altres arquitectes. Acabada la carrera col·labora en el despatx de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L'any 1916 amb Eusebi Bona guanyen el concurs per la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs a la ciutat de Girona. També fruit d'un concurs, en aquest cas de l'any 1925, i també en col·laboració, ara amb Pedro Cendoya, és el projecte del Palau Nacional de Montjuïc construït per l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Col·laborant amb l'arquitecte Adolf Florensa, Catà construeix el Casal del Metge de Barcelona entre els anys 1929 i 1933. La producció de Catà en solitari és extensa. A Girona projecta obres tan conegudes com les Destil·leries Regàs (1907) i les Destil·leries Gerunda (1911) del Pont Major i el Teatre Albéniz (1922). A Portbou, la reforma del Casino España (1923). A Palamós, el Grup Escolar (1925). A Reus, la Granja Soldevila (1929). I a Barcelona, diverses cases burgeses malauradament desaparegudes. Enric Catà i Catà va morir a Barcelona el gener de l'any 1937 quan fou atropellat per un cotxe en una cruïlla del Passeig de Gràcia. Havia arribat amb el tren procedent d'Arenys de Munt on hi estava enllestint les obres del Grup Escolar.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Destil·leries Regàs

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Regàs

    Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.
  2. Reforma del Teatre Principal de Terrassa

    Enric Catà i Catà, Francesc Guàrdia i Vial

  3. Seu de Correus a Girona

    Eusebi Bona i Puig, Enric Catà i Catà

    Seu de Correus a Girona

    Un concurs de projectes en el qual també va participar R. Masó decantà l’encàrrec a favor de l’associació del novell Bona amb un llavors noucentista Catà. De Masó, un i altre en van recollir el coronament amb cúpula derivada a cilíndrica, lluent i revestida de rajola de València. L’edifici ignora estilísticament l’esmorteït neoclàssic de la plaça de Sant Agustí, encara que hi obre un porxo a la cantonada, repetit a l’altre extrem per tal d’equilibrar el basament. Si bé hi destaquen el gran ordre central, amb arc triomfal inscrit, i altres recursos emblemàtics del monumentalisme, l’interès se centra principalment en la fàbrica i la cal·ligrafia de la façana, on l’encuny esquemàtic d’ordres clàssics, en un joc molt pla sobre rajol, innova realment el llenguatge i el ritme arquitectònics. Els entresolats i altres (i nombroses) alteracions fan poc reconeixedora l’estimable estructuració de l’organisme.
  4. Destil·leries Gerunda

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Gerunda

    El projecte industrial s’expressa a través d’elements innovadors, com ara el gran arc a la romana i el joc de bandes verticals contraposades als balcons; tot i amb això, el resultat formal resulta menys emblemàtic que en l’obra següent. A l’antic magatzem, de factura més simple, les reformes (J. Padró, 1991, i Ricard Turon, 2003) han actualitzat i donat valor a una arquitectura escassa a la ciutat.
  5. Palau Nacional de l'Exposició Internacional de 1929

    Enric Catà i Catà, Eugenio Pedro Cendoya Oscoz, Pere Domènech i Roura

    Palau Nacional de l'Exposició Internacional de 1929

  6. Projecte Definitiu de la Plaça Catalunya

    Francesc de Paula Nebot i Torrens, Enric Catà i Catà, Antoni Darder i Marsà, Félix de Azúa y Pastor, Pere Domènech i Roura

    Projecte Definitiu de la Plaça Catalunya

Arxiu

  • Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

  • Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

Bibliografia