Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El palau, situat a l'entrada de Barcelona, al costat de la Diagonal, és format per un cos central de quatre plantes, amb capella a la part posterior, i dues ales laterals, de tres plantes d'alçada, que s'obren en corba a la façana principal. L'exterior reflecteix l'estètica historicista, amb un regust entre el neoclassicisme i el noucentisme, imperant en el moment de la seva construcció: porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats (a les façanes laterals), gerros de coronament. L'interior, en canvi, és una barreja volguda d'estils diferents, tant en la decoració de murs i sostres com en el mobiliari, que van des del Lluís XIV al més contemporani, passant pel moble anglès i holandès. Una de les estances és decorada amb pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", procedents del palau del marquès de Montsolís.

El Palau de Pedralbes fou construït entre 1920 i 1924 com a residència reial, en uns terrenys donats per la família Güell a les Corts de Sarrià. L'antiga torre dels Güell fou completament modificada pels arquitectes Eusebi Bona, autor del projecte, i Francesc de P. Nebot, que dirigí les obres des de mitjan 1923. El palau no fou completament acabat fins el 1929.

En la seva decoració treballaren Salvador Alarma, l'escenògraf i decorador Santiago Marco, Rafael Parcerisas, Francesc Labarta i el mateix arquitecte Sagnier.

El jardí fou projectat per Nicolau M. Rubió i Tudurí entre 1925 i 1927 a partir de la vegetació preexistent.

Proclamada la República, el palau passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que hi instal·là el Museu d'Arts Decoratives (1932). Des del 1939 fou residència del general Franco a Barcelona, i el 1960 fou obert al públic. El pavelló de les cavallerisses estatja des del 1970 el Museu de Carruatges.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Masia Can Custó

    autoria desconeguda

  2. Reforma de la Torre Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  3. Palau Reial de Pedralbes

    Eusebi Bona i Puig, Francesc de Paula Nebot i Torrens

    Palau Reial de Pedralbes

    El palau, situat a l'entrada de Barcelona, al costat de la Diagonal, és format per un cos central de quatre plantes, amb capella a la part posterior, i dues ales laterals, de tres plantes d'alçada, que s'obren en corba a la façana principal. L'exterior reflecteix l'estètica historicista, amb un regust entre el neoclassicisme i el noucentisme, imperant en el moment de la seva construcció: porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats (a les façanes laterals), gerros de coronament. L'interior, en canvi, és una barreja volguda d'estils diferents, tant en la decoració de murs i sostres com en el mobiliari, que van des del Lluís XIV al més contemporani, passant pel moble anglès i holandès. Una de les estances és decorada amb pintures de Francesc Pla, "el Vigatà", procedents del palau del marquès de Montsolís. El Palau de Pedralbes fou construït entre 1920 i 1924 com a residència reial, en uns terrenys donats per la família Güell a les Corts de Sarrià. L'antiga torre dels Güell fou completament modificada pels arquitectes Eusebi Bona, autor del projecte, i Francesc de P. Nebot, que dirigí les obres des de mitjan 1923. El palau no fou completament acabat fins el 1929. En la seva decoració treballaren Salvador Alarma, l'escenògraf i decorador Santiago Marco, Rafael Parcerisas, Francesc Labarta i el mateix arquitecte Sagnier. El jardí fou projectat per Nicolau M. Rubió i Tudurí entre 1925 i 1927 a partir de la vegetació preexistent. Proclamada la República, el palau passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que hi instal·là el Museu d'Arts Decoratives (1932). Des del 1939 fou residència del general Franco a Barcelona, i el 1960 fou obert al públic. El pavelló de les cavallerisses estatja des del 1970 el Museu de Carruatges.

Obres Relacionades

Conjunt Finca Güell

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.