Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Agència de Viatges Intertur

    José Ballesteros, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Agència de Viatges Intertur

  2. Casa Paniker

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Casa Paniker

    Vivienda unifamiliar aislada situada en una zona residencial muy cercana al casco antiguo de Pedralbes. La planta está girada unos treinta grados con respecto a la parcela para que la casa quede orientada hacia el sur, donde dispone de una vista del Monasterio de Pedralbes. El desnivel del terreno ha motivado la creación de una serie de plataformas que permiten salir directamente de las habitaciones al jardín posterior, reservado para los niños. La vivienda está levantada sobre pilares metálicos para mejorar las vistas y conseguir que toda la superficie del terreno, que no es muy grande, se pueda destinar a jardín. La distribución de la casa está organizada alrededor de un patio central ajardinado, que sirve de acceso a la vivienda por debajo. En la parte norte se encuentran las habitaciones de los niños y las de servicio, con un pasillo muy ancho donde se puede estudiar y jugar, y que en un extremo se convierte en el lavadero. En la parte central se encuentran la suite de los padres, el vestíbulo con la escalera y la cocina. Por último, en la parte sur se encuentran el comedor y el estar. La casa está rodeada por una terraza perimetral que se divide en dos partes, una para la zona de día y otra para la zona de noche. La estructura de hormigón es un elemento muy expresivo de la casa. Los cerramientos están estucados de color siena, los techos están pintados de blanco, y las ventanas de madera quedan protegidas con persianas correderas de librillo de color blanco.
  3. Joieria Monés

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Joieria Monés

    El edificio fue concebido originalmente como la sede de una fábrica de joyería. La parte baja está planteada como un zócalo transparente que deja ver la estructura y contiene la zona más pública del programa: atención al público, oficinas y sala de exposiciones. En cambio, el volumen superior es mucho más opaco y contiene propiamente la fábrica: talleres de montaje, servicios y vestuarios. La distribución de todas las plantas es muy flexible y sistemática, se organiza a partir de un recorrido perimetral que rodea los espacios de trabajo y el núcleo de comunicación vertical, perpendiculares a la fachada más larga. El volumen superior está aplacado de gresite gris y tiene las oberturas estratégicamente situadas en función de la orientación solar y la voluntad de potenciar la pureza del prisma rectangular. En uno de los testeros aparece un solo corte vertical, mientras que la fachada más larga contiene tres galerías que están protegidas por unos planos de lamas orientables enrasados con la cara exterior. La planta de la cubierta está protegida por un muro opaco de una planta de altura que remata el conjunto y tiene una gran obertura que equilibra la composición general de los huecos.
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Paniker

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Joieria Monés

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

  6. 79 Habitatges Triplex per a Treballadors de RENFE

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

    79 Habitatges Triplex per a Treballadors de RENFE

    Els edificis s'emplacen al límit amb l'avinguda Meridiana, artèria principal de la ciutat de Barcelona. A l'època en què les noves ordenacions urbanes s'obrien pas en un dels sectors més desafavorits de la ciutat, l'habitatge havia de conviure amb la indústria i el ferrocarril al barri de la Prosperitat. RENFE, amb un solar propietat de 3.402 m2, decideix construir habitatges en règim de cooperativa i amb destinació als empleats de l'empresa. Ballesteros, Cardenal i La Guàrdia decideixen projectar un conjunt de blocs aïllats, quatre en forma d'estrella i la resta en forma de blocs lineals, dels quals només arriben a dirigir la construcció de dues de les torres en estrella situades als extrems del solar, a tocar de l'avinguda Meridiana. En una segona fase, el projecte original va ser variat, essent realitzat i dirigides les obres per altres arquitectes. De planta baixa i dotze plantes superiors, els blocs consten de tres ales unides per un accés central únic. Els distribuïdors horitzontals funcionen a manera de galeries que condueixen als 79 habitatges de tres o quatre dormitoris, desenvolupats en tríplex amb total independència de les zones d'estar i dormitoris, safareigs-estenedors i terrasses a les sales d'estar. La construcció convencional a base de pilars de formigó armat i tancaments exteriors de maó no impedeix als arquitectes dur a terme una solució tipològica innovadora que els atorga, alhora, l'avantatge d'eliminar els patis interiors i ventilar a la façana la totalitat de les estades.
  7. Facultat de Biologia de la UB

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

    Facultat de Biologia de la UB

    Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.

Bibliografia