Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Casa Paniker

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Casa Paniker

    Habitatge unifamiliar aïllat situat en una zona residencial molt propera al nucli antic de Pedralbes. La planta està girada uns trenta graus pel que fa a la parcel·la perquè la casa quedi orientada cap al sud, on hi ha una vista del Monestir de Pedralbes. El desnivell del terreny ha motivat la creació d’una sèrie de plataformes que permeten sortir directament de les habitacions al jardí posterior, reservat per als nens. L'habitatge està aixecat sobre pilars metàl·lics per millorar les vistes i aconseguir que tota la superfície del terreny, que no és gaire gran, es pugui destinar a jardí. La distribució de la casa està organitzada al voltant d´un pati central enjardinat, que serveix d’accés a l’habitatge per sota. A la part nord hi ha les habitacions dels nens i les de servei, amb un passadís molt ample on es pot estudiar i jugar, i que en un extrem es converteix en el safareig. A la part central hi ha la suite dels pares, el vestíbul amb l'escala i la cuina. Finalment, a la part sud hi ha el menjador i l'estar. La casa està envoltada per una terrassa perimetral que es divideix en dues parts, una per a la zona de dia i una altra per a la zona de nit. L’estructura de formigó és un element molt expressiu de la casa. Els tancaments estan estucats de color siena, els sostres estan pintats de blanc, i les finestres de fusta queden protegides amb persianes corredisses de llibret de color blanc.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Casa Paniker

  3. Joieria Monés

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte, Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Joieria Monés

    L'edifici va ser concebut originalment com a seu d'una fàbrica de joieria. La part baixa està plantejada com a sòcol transparent que deixa veure l'estructura i conté la zona més pública del programa: atenció al públic, oficines i sala d'exposicions. En canvi, el volum superior és molt més opac i conté la fábrica pròpiament: tallers de muntatge, serveis i vestuaris. La distribució de totes les plantes és molt flexible i sistemàtica, organitzada a partir d'un recorregut perimetral que envolta els espais de treball i el nucli de comunicació vertical, perpendiculars a la façana més llarga. El volum superior està aplacat de gresite gris i té les obertures estratègicament situades en funció de l’orientació solar i la voluntat de potenciar la puresa del prisma rectangular. En una de les testeres apareix un sol tall vertical, mentre que la façana més llarga conté tres galeries que estan protegides per uns plans de lamel·les orientables enrasats amb la cara exterior. La planta de la coberta està protegida per un mur opac d’una alçada que remata el conjunt i té una gran obertura que equilibra la composició general dels buits.
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
    Joieria Monés

  5. 79 Habitatges Triplex per a Treballadors de RENFE

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

    79 Habitatges Triplex per a Treballadors de RENFE

    Els edificis s'emplacen al límit amb l'avinguda Meridiana, artèria principal de la ciutat de Barcelona. A l'època en què les noves ordenacions urbanes s'obrien pas en un dels sectors més desafavorits de la ciutat, l'habitatge havia de conviure amb la indústria i el ferrocarril al barri de la Prosperitat. RENFE, amb un solar propietat de 3.402 m2, decideix construir habitatges en règim de cooperativa i amb destinació als empleats de l'empresa. Ballesteros, Cardenal i La Guàrdia decideixen projectar un conjunt de blocs aïllats, quatre en forma d'estrella i la resta en forma de blocs lineals, dels quals només arriben a dirigir la construcció de dues de les torres en estrella situades als extrems del solar, a tocar de l'avinguda Meridiana. En una segona fase, el projecte original va ser variat, essent realitzat i dirigides les obres per altres arquitectes. De planta baixa i dotze plantes superiors, els blocs consten de tres ales unides per un accés central únic. Els distribuïdors horitzontals funcionen a manera de galeries que condueixen als 79 habitatges de tres o quatre dormitoris, desenvolupats en tríplex amb total independència de les zones d'estar i dormitoris, safareigs-estenedors i terrasses a les sales d'estar. La construcció convencional a base de pilars de formigó armat i tancaments exteriors de maó no impedeix als arquitectes dur a terme una solució tipològica innovadora que els atorga, alhora, l'avantatge d'eliminar els patis interiors i ventilar a la façana la totalitat de les estades.
  6. Facultat de Biologia de la UB

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

    Facultat de Biologia de la UB

    Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.

Bibliografia (7)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.