Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

  • Facultat de Biologia de la UB

Memòria

Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.

Autor: Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

Autors

Sobre el mapa