Facultat de Biologia de la UB

Adreça: Av. Diagonal, 643; Barcelona
Altres Denominacions: Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona; Secció de Biologiques de la Facultat de Ciències
Categoria: Conjunt Arquitectònic
Tipologia: Universitats

Comparteix:

Memòria

Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada.

Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments.

Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments:

1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú.

2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb
el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent.

Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural.

Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules.

La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.

Autor: Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

Facultat de Biologia de la UB

Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.
Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB

Víctor Rahola i Aguadé

Situat en una franja del solar, entre la actual Facultat i el Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort, es projecta un conjunt d’edificacions pensat en tres fases de construcció que alberga usos docents d’investigació i cambres d’usos tècnics específics, d’una banda, i una part destinada a administració, departaments, seminaris, biblioteca, sales d’exposicions i altres dependències per als alumnes, d’una altra. AULARIS - LABORATORIS: fases NORD i SUD El projecte es planteja com un contenidor de 170 metres de llarg, entre l’Avinguda Diagonal i el Cementiri de Les Corts, on es troba projectada una avinguda de 50 metres d’ample, que connecta el carrer Joan XXIII amb l’interior del Campus Universitari. En aquest punt, el projecte gira i recorre la futura avinguda en una longitud de 44 metres. Es aquesta façana, juntament amb la de l‘edifici de la Facultat de Geologia, la definitòria de part del caràcter de l’Avinguda. És en aquest bloc central on es situen els laboratoris, aules, seminaris i altres serveis. Estructuralment, en secció transversal, l’edifici queda definit per dues crugies de 7.8 i 8.4 metres cadascuna; reduint-se a una quan la distància amb els edificis del seu voltant és excessivament petita. Al llarg del passadís es produeixen variacions en la situació dels pilars, escales i accessos de planta, creant-se així diferents ritmes espacials. Des de l’exterior, els canvis a la secció estructural també donen varietat a la façana, trencant d’aquesta manera la monotonia del mòdul tipus. La planta baixa es situa al mateix nivell que la de l’edifici existent. Es projecten dues plantes superiors i dues inferiors i un soterrani addicional d’aparcament i magatzems. A la plaça que es genera entre l’edifici existent i la nova ampliació, es projecta la biblioteca; un espai soterrat, a doble alçada i il·luminada mitjançant patis interiors. L’accés es produeix de manera independent a la resta d’edificacions per donar autonomia al seu funcionament. BIBLIOTECA La biblioteca, desenvolupada en una fase constructiva independent, serveix de vincle entre la fase nord de l’ampliació y l’edifici existent de la Facultat de Biologia. Es distribueix en tres plantes sota rasant i la coberta transitable, que es converteix en plaça per donar accés a l’antiga facultat, a la pròpia biblioteca i a la nova ampliació. El programa de despatxos, administració, magatzems i espais destinats a lectura es situen als dos primers nivells sota rasant. El tercer soterrani queda ocupat per instal·lacions i l’aparcament. L’àrea principal de lectura està coberta per lluernaris per tal d’aprofitar al màxim la llum natura alhora que un doble espai comunica visualment i lumínica aquests dos primers nivells soterrats HIVERNACLES L’espai central del solar es destina a la construcció de dos grans hivernacles amb sistemes de climatització adequats per tal de reproduir diferents situacions ambientals. Consten una planta soterrani per a ubicació de maquinària de grans dimensions i amb sistemes estudiats per aconseguir un alt grau d’aïllament respecte l’exterior.