Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada.
Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments.
Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments:
1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú.
2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb
el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent.
Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural.
Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules.
La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Facultat de Biologia de la UB
Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte
Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant. -
Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB
Situat en una franja del solar, entre la actual Facultat i el Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort, es projecta un conjunt d’edificacions pensat en tres fases de construcció que alberga usos docents d’investigació i cambres d’usos tècnics específics, d’una banda, i una part destinada a administració, departaments, seminaris, biblioteca, sales d’exposicions i altres dependències per als alumnes, d’una altra. AULARIS - LABORATORIS: fases NORD i SUD El projecte es planteja com un contenidor de 170 metres de llarg, entre l’Avinguda Diagonal i el Cementiri de Les Corts, on es troba projectada una avinguda de 50 metres d’ample, que connecta el carrer Joan XXIII amb l’interior del Campus Universitari. En aquest punt, el projecte gira i recorre la futura avinguda en una longitud de 44 metres. Es aquesta façana, juntament amb la de l‘edifici de la Facultat de Geologia, la definitòria de part del caràcter de l’Avinguda. És en aquest bloc central on es situen els laboratoris, aules, seminaris i altres serveis. Estructuralment, en secció transversal, l’edifici queda definit per dues crugies de 7.8 i 8.4 metres cadascuna; reduint-se a una quan la distància amb els edificis del seu voltant és excessivament petita. Al llarg del passadís es produeixen variacions en la situació dels pilars, escales i accessos de planta, creant-se així diferents ritmes espacials. Des de l’exterior, els canvis a la secció estructural també donen varietat a la façana, trencant d’aquesta manera la monotonia del mòdul tipus. La planta baixa es situa al mateix nivell que la de l’edifici existent. Es projecten dues plantes superiors i dues inferiors i un soterrani addicional d’aparcament i magatzems. A la plaça que es genera entre l’edifici existent i la nova ampliació, es projecta la biblioteca; un espai soterrat, a doble alçada i il·luminada mitjançant patis interiors. L’accés es produeix de manera independent a la resta d’edificacions per donar autonomia al seu funcionament. BIBLIOTECA La biblioteca, desenvolupada en una fase constructiva independent, serveix de vincle entre la fase nord de l’ampliació y l’edifici existent de la Facultat de Biologia. Es distribueix en tres plantes sota rasant i la coberta transitable, que es converteix en plaça per donar accés a l’antiga facultat, a la pròpia biblioteca i a la nova ampliació. El programa de despatxos, administració, magatzems i espais destinats a lectura es situen als dos primers nivells sota rasant. El tercer soterrani queda ocupat per instal·lacions i l’aparcament. L’àrea principal de lectura està coberta per lluernaris per tal d’aprofitar al màxim la llum natura alhora que un doble espai comunica visualment i lumínica aquests dos primers nivells soterrats HIVERNACLES L’espai central del solar es destina a la construcció de dos grans hivernacles amb sistemes de climatització adequats per tal de reproduir diferents situacions ambientals. Consten una planta soterrani per a ubicació de maquinària de grans dimensions i amb sistemes estudiats per aconseguir un alt grau d’aïllament respecte l’exterior.