Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG

    Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes.
  2. Mercat a l'Engròs de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Mercat a l'Engròs de Girona

    Fins al 1983, els majoristes campaven dispersos pel centre urbà. El projecte encreua dos eixos de vianants desiguals com a passatge cobert, tot alineant cubicles entre moll de càrrega i espai de relació. Més que reinventar un tipus afaiçonat per la història, aplica radicalitat i investigació a un recurs principal: l’estructura, la seva complexitat, el gruix, la il·luminació i la volada. El treball de la pell conjuga seqüència, cromatisme i lectura industrial amb racionalitat i sense manierisme.
  3. Piscina Municipal de Santa Eugènia

    Josep Lluís Mateo i Martínez, Assumpció Puig i Hors

    Piscina Municipal de Santa Eugènia

    Comprèn un vas principal de 25 x 12,5 m, un altre per a aprenents de 12 x 2 m i una cubeta d’hidromassatge, a més de 6 vestidors i els serveis corresponents, racionalment disposats al llarg del costat menor de la sala. S’hi afegeix, en una testa, una sala de fitness que acota els límits est i nord d’un jardí planer tancat pel carrer i pel cementiri de Santa Eugènia, al sud. Aquest vell recinte suggereix l’escala moderada i cautelosa de la nova construcció, també relativament baixa per tal d’economitzar el tractament del baf intern. L’edifici és estricte i racional i s’envolta d’un formigó protector, cobert de plaques alveolars sense bigues. A la cara sud, desplega unes plaques solars que protegeixen d’una part de la insolació. Atén les qüestions tècniques i d’estalvi energètic, complexes per la presència de les saunes dins els vestidors, i rescata el suro aglomerat com un coixí de les reverberacions.