Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat per l’ETSAM el 1961. Catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona (1971-81) i Madrid (1981-84) i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard. Primer arquitecte espanyol en ser guardonat amb el premi Pritzker l’any 1996. Ha realitzat entre d’altres edificacions, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid (1992), edifici de l’Illa Diagonal (1995), en col·laboració amb Manuel de Solà-Morales, la Fundació Miró a Palma (1992) o el Kursaal de Sant Sebastià (1999)
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Premio Nacional de Arquitectura
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
Galeria TheoJosé Rafael Moneo Vallés
Seu de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
José Rafael Moneo Vallés
L’edifici se situa en un solar on romanen les velles estructures de dues cases antigues, la casa del Canonge Canals i la casa de l’Ardiaca. Moneo opta per donar prioritat a les exigències programàtiques i urbanes de la nova institució, és a dir, mantenir les alineacions de carrer i deixar un jardí davant del nou edifici, per on té lloc l’entrada. Això el porta a col·locar el nou edifici damunt les restes de la casa de l’Ardiaca, que determinen el disseny i la distribució de la planta soterrani. Així, les restes arqueològiques són conservades i respectades, però són enteses com elements vius que participen del disseny del nou edifici, tant pel que fa al seu suport com al dimensionament dels elements del nou programa.L'Illa Diagonal
José Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió
L’edifici és el resultat d’una operació unitària sobre una illa de cases privilegiada, amb 300 metres de façana sobre l’avinguda Diagonal, una de les principals artèries de trànsit de la ciutat. La resposta morfològica de Moneo i Solà-Morales parteix d’una voluntat de respectar la tradicional illa de cases de l’Eixample, però també d’assumir el caràcter discontinu de l’edificació oberta, propi de la zona. L’edifici trenca l’escala de la seva dimensió per mitjà de la fragmentació dels volums i per l’estudi de les visuals en biaix, mentre que assegura la unitat a través del caràcter repetitiu de les obertures i dels revestiments de pedra de la façana. El conjunt adapta el seu perímetre als carrers perimetrals i renuncia a l’ortogonalitat. El resultat és una metàfora sobre la mateixa ciutat condensada en un sol edifici, la volumetria del qual és un reflex dels accidents que pateixen les edificacions a l’hora de juxtaposar-se dins una continuïtat urbana.Auditori de Barcelona
José Rafael Moneo Vallés
L’auditori és situat en un solar perifèric de l’Eixample, resultat de la unió de dues illes de cases, tan habitual en aquest teixit urbà. L’edifici respon al seu emplaçament per mitjà d’un cos compacte, amb la voluntat d’iniciar una conformació de tota la zona que els altres edificis hauran de completar més tard. El plantejament del projecte opta per definir una malla de formigó que és el correlat de la seva forma urbana, mentre que la sala d’audicions, a l’interior, respon acuradament a la qualitat de la seva funció. Les butaques adopten una traça esbiaixada per afavorir la visió en escorç dels músics, ben diferent de les visuals requerides pels espectacles teatrals. Les dues sales principals, la d’audicions i la d’assajos, queden separades per un espai exterior que escenifica l’aspecte social dels esdeveniments musicals i que queda cobert per una gran llanterna de vidre decorada per l’artista Pablo Palazuelos.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaL'Illa DiagonalJosé Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió
Rehabilitació del Vapor Sampere i Nous Habitatges
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, José Rafael Moneo Vallés, Elías Torres Tur
Els dos edificis d'habitatges s'aixequen al costat del Vapor Sampere, un significatiu exemple de les arquitectures industrials de Sabadell, construïdes al començament del segle XX per a subministrar energia a telers que poblaven la ciutat. El projecte pretén millorar la qualitat de l'espai interior d’illa així com la relació volumètrica entre les noves edificacions i el conjunt fabril. L'edificació s'escalona des de la seva màxima altura en el xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, amb set plantes, fins a aconseguir quatre plantes en entrar en contacte amb el Vapor Sampere al carrer Turull. Cap a l'interior, bolcat cap al sud i gaudint de les millors vistes, els edificis s'obren com una poligonal trencada, convertint l'espai entre els edificis i el vapor en un ampli recinte semipúblic, amb vistes cap al vapor. Les evidents diferències en les condicions de l'entorn a les quals ha de respondre la proposta generen una clara diferenciació entre el seu exterior, bolcat a Tres Creus i el seu interior, on es fa present la vocació de privacitat i calma. Les façanes exteriors, de clar caràcter massiu, es construeixen en maó tractat de manera diferent a mesura que s'ascendeix en alçada, retallant-se en elles uns buits disposats amb la intenció d'evitar monotonia. Cap al sud, façanes més lleugeres, resoltes amb persianes extensibles de fusta que evoquen els tancaments dels patis interiors, propis de l'eixample Cerdà de Barcelona i que protegeixen del sol a unes galeries exteriors. És aquesta dualitat entre envolupants la que explica la planta dels habitatges: cap a l'exterior se situen els dormitoris i banys en rigorosa disposició, mentre que cap a l'interior, orientat al sud i a les vistes, es bolquen els espais més habitables: estar, menjador i cuina, amb una disposició molt més lliure, vinculada a la poligonal que defineix la façana.Premio Nacional de Arquitectura
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaAudiovisual
-
5:44
RAFAEL MONEO Fundación Arquia
-
33:33
Elogio de la luz #3: Rafael Moneo, coraje y convicción
Bibliografia