Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Manuel de Solà-Morales i Rubió

  • Manuel de Solà-Morales i Rubió

Memòria

Nascut a Vitòria el 8 de gener de 1939, fill del també arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rosselló. Doctorat com a arquitecte per l'escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser deixeble de Quaroni a Roma i de Sert a Harvard. Arquitecte y urbanista, dedicat especialment als problemes de disseny urbà. Llicenciat en Ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en City Planning per la Universitat de Harvard. Professor i catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, va ser director d'aquesta des de 1994 a 1998. Fundador i director des del 1968 del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. Va impartir cursos de disseny urbà a les universitats de Cambridge, Hàrvard, Nova York, Lisboa, Nàpols, Santiago de Xile, Delft, Venècia, Mèxic, Caracas i Porto Alegre. L'any 1979 fou membre fundador i primer president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), entitat vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat editor de la col·lecció “Materiales de la ciudad” i “Ciencia Urbanística” de l’editorial Gustavo Gili, fundador i redactor d’”Arquitecturas Bis” i d'“UR-Urbanismo”, publicació del Laboratori d’urbanisme. Ha estat col·laborador a múltiples publicacions d’arquitectura nacionals e internacionals. Oficina professional en Barcelona influent en l'urbanisme de Barcelona, en els treballs relacionats amb els Jocs Olímpics de 1992, i especialment en les idees per la transformació del front marítim i la realizació del Moll de la Fusta (1981-84). Realització de projectes urbans en diferents ciutats (Berlín, Salzburg, Nàpols, Rotterdam, Amberes, Santo Domingo, Salónica, Almere, etc.). Dissenyador i productor de "URBATAS" (1994). Va morir el 27 de febrer de 2012 a Barcelona.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Muntaner-Avenir

    Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de Solà-Morales i Rubió

    Habitatges Muntaner-Avenir

    La disposició dels habitatges adopta una solució que transcendeix les tipologies habituals llegades per la tradició. Tots els habitatges tenen façana al pati interior de l’illa de cases, que ofereix la millor assolellada per a les sales d’estar. Els dormitoris formen un cos separat, alineat amb els dos carrers, connectat al cos interior per uns llargs passadissos. Tots dos cossos queden separats per un pati obert que abasta tot l’edifici d’extrem a extrem. Els passadissos prenen una importància més gran en la distribució dels habitatges, ja que disposen de molta llum natural i atorguen un caràcter més obert a l’espai residual central.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Muntaner-Avenir

    Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de Solà-Morales i Rubió

  3. L'Illa Diagonal

    José Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió

    L'Illa Diagonal

    L’edifici és el resultat d’una operació unitària sobre una illa de cases privilegiada, amb 300 metres de façana sobre l’avinguda Diagonal, una de les principals artèries de trànsit de la ciutat. La resposta morfològica de Moneo i Solà-Morales parteix d’una voluntat de respectar la tradicional illa de cases de l’Eixample, però també d’assumir el caràcter discontinu de l’edificació oberta, propi de la zona. L’edifici trenca l’escala de la seva dimensió per mitjà de la fragmentació dels volums i per l’estudi de les visuals en biaix, mentre que assegura la unitat a través del caràcter repetitiu de les obertures i dels revestiments de pedra de la façana. El conjunt adapta el seu perímetre als carrers perimetrals i renuncia a l’ortogonalitat. El resultat és una metàfora sobre la mateixa ciutat condensada en un sol edifici, la volumetria del qual és un reflex dels accidents que pateixen les edificacions a l’hora de juxtaposar-se dins una continuïtat urbana.
  4. Moll de la Fusta

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

    Moll de la Fusta

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    L'Illa Diagonal

    José Rafael Moneo Vallés, Manuel de Solà-Morales i Rubió

  6. Projecte d'Ordenació Sector Torre-Sana

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

  7. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Projecte d'Ordenació Sector Torre-Sana

    Manuel de Solà-Morales i Rubió

Bibliografia