Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Mercat de Sant Antoni

    Josep Maria Cornet i Mas, Antoni Rovira i Trias

    El mercat de Sant Antoni s’implanta fora de la porta de la muralla que portava el seu nom, sobre un mercat espontani existent extramurs i adjacent al que era la carretera de Madrid (actual avinguda Mistral). Rovira i Trias, perdedor del concurs per a l’Eixample de Barcelona, pren el pols a la proposta guanyadora d’Ildefons Cerdà disposant, al bell mig de l'illa sencera que ocupa el mercat, una cúpula a manera de plaça coberta, dissenyada en col·laboració amb Josep M. Cornet i Mas, de dimensions anàlogues a les d’una cruïlla de l’eixample. Quatre pavellons simètrics queden enfrontats als xamfrans, atès que disposar-los girats noranta graus respecte a la directriu dels carrers (és a dir, en diagonal) permet que assoleixin la llargària màxima inscriptible en una illa quadrada. El perímetre de l'illa queda tancat i els espais compresos entre la tanca i les façanes del mercat es tracten com a patis de descàrrega de mercaderies. Recolzada en aquesta tanca perimetral s’estableix una marquesina perimetral on té lloc un conegudíssim mercat exterior en el qual es pot trobar de tot els diumenges al matí i que constitueix un espectacle digne de veure’s i un lloc on poder prendre el pols a la ciutat. La reforma disposa dues plantes subterrànies sota el mercat restaurat arqueològicament, amb les parades reformades. Les excavacions per a l’obra han deixat al descobert restes del baluard de la muralla, que s’han incorporat al projecte. Aquest enderroca la tanca perimetral preservant-ne la marquesina per tal d’obrir els antics patis de mercaderies i convertir-los en places públiques. Una d’aquestes es deprimeix tota una planta per permetre la visita a les restes del baluard i es converteix en accés d’un nou sòcol comercial. La reforma deixarà veure la totalitat del mercat vell perfectament restaurat i en valorarà les façanes laterals, en un principi tancades, arquitectura de servei dignificada amb el pas dels anys. La nova arquitectura reforçarà el caràcter cívic i, alhora, potenciarà la memòria històrica del lloc.
  2. Mercat del Born

    Josep Maria Cornet i Mas, Josep Fontserè i Mestre

    Mercat del Born

    El mercat del Born és una peça clau dins el pla d’urbanització que dóna lloc al parc de la Ciutadella quan aquesta s’enderroca, a mitjan segle XIX. Una sèrie d'illes llargues i estretes es disposen paral·leles a la directriu del parc i l’entreguen contra el barri de la Ribera. El cor de la intervenció és una plaça pública doblada pel mercat del Born (el mercat de venda a l’engròs de Barcelona). El mercat original es concep com una plaça coberta amb un teulat lleugeríssim obra de Josep Maria Cornet i Mas. Aquest teulat té forma de creu inscrita en el perímetre del mercat, formada per braços asimètrics coberts a dues aigües amb claraboies al carener, aixecats respecte a altres grups de teulats idèntics. Al creuer es disposa una cúpula octogonal amb llanterna. Els tancaments del mercat són opacs fins a mitja alçada i resten coberts (igual que els salts entre teulades) per una persiana metàl·lica, gairebé una malla, que introdueix una llum matisada, gairebé religiosa. El mercat s’abandona l'any 1971 i sobreviu abandonat als Jocs Olímpics. Quan, finalment, s’hi pretén disposar la Biblioteca Provincial de Barcelona els seus arquitectes, Enric Sòria i Rafael de Cáceres, troben, en excavar la solera, les restes de l’antic barri de la Ribera en un estat de conservació òptim. El programa s’adequa a la troballa i, actualment, l’edifici continua en obres per allotjar una part del Museu d’Història de la Ciutat que s’ocuparà, precisament, de la preservació d’aquestes ruïnes sota l’estructura del mercat restaurada arqueològicament. La nova intervenció disposa unes plataformes perimetrals que permetran la visió de les ruïnes tot conservant l’espai de la rotonda intacte. El programa museístic s’allotjarà en uns cubicles disposats a la plaça. Tota la intervenció serà pública i recuperarà el caràcter de plaça que tenen els mercats mediterranis.