Intro

Sobre el projecte

Utilitza el mapa per navegar de manera intuïtiva pel territori, tot aplicant múltiples filtres de cerca. Una eina essencial per abastar ràpidament la distribució geogràfica de les obres, molt útil en desplaçaments i viatges.

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Fontserè i Mestre

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Ampliació de Can Ricart

    Josep Fontserè i Mestre

  2. Urbanització del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Elies Rogent Amat, Antoni Rovira i Trias

    Urbanització del Parc de la Ciutadella

    El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va bastir al segle xviii per controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc encreuat si es tornava a revoltar. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderroc del fort, la condició que els terrenys s'han de convertir en un parc. Aquest se sotmet a concurs, que guanya Josep Fontserè gràcies a la seva capacitat d’entregar els terrenys contra les restes del barri de la Ribera, enderrocat precisament per construir-hi el fort, i contra la ciutat que creix organitzada per Cerdà. Contra el barri de la Ribera Fontserè disposa una urbanització organitzada pel passeig del Born i per l’actual passeig Picasso, ambdós paral·lels, culminats pel mercat del Born. Contra l’Eixample, Fontserè disposa el que es convertirà en el passeig de Sant Joan. El projecte pateix dos contratemps importants: el primer, quan es força Fontserè a conservar part dels edificis de la Ciutadella (com el que actualment allotja el Parlament de Catalunya) i a disposar un dipòsit d’aigua que acaba convertit en la cascada monumental que el mateix Fontserè projecta amb la col·laboració d’un Antoni Gaudí encara estudiant. El segon és l’Exposició de 1898, que n’endarrereix la urbanització. Aquesta es porta a terme episòdicament al llarg de les dècades següents, mai completada al vessant sud on l’alcalde Porcioles acabarà bastint el Zoo que impedeix la connexió amb el Poblenou. Actualment es conserven tots els jardins, d’inspiració romàntica, pautats pels edificis existents i els que es van construir al principi del segle xx, que produeixen un dels passejos més agradables de la ciutat. La cascada monumental, on Gaudí va tenir un paper decisiu, continua oberta al públic i visitable. El parc es manté guardat per una tanca perimetral i el Zoològic continua esperant el trasllat. Quan es faci, el parc assolirà, per fi, el seu perímetre original.
  3. Mercat del Born

    Josep Maria Cornet i Mas, Josep Fontserè i Mestre

    Mercat del Born

    El mercat del Born és una peça clau dins el pla d’urbanització que dóna lloc al parc de la Ciutadella quan aquesta s’enderroca, a mitjan segle XIX. Una sèrie d'illes llargues i estretes es disposen paral·leles a la directriu del parc i l’entreguen contra el barri de la Ribera. El cor de la intervenció és una plaça pública doblada pel mercat del Born (el mercat de venda a l’engròs de Barcelona). El mercat original es concep com una plaça coberta amb un teulat lleugeríssim obra de Josep Maria Cornet i Mas. Aquest teulat té forma de creu inscrita en el perímetre del mercat, formada per braços asimètrics coberts a dues aigües amb claraboies al carener, aixecats respecte a altres grups de teulats idèntics. Al creuer es disposa una cúpula octogonal amb llanterna. Els tancaments del mercat són opacs fins a mitja alçada i resten coberts (igual que els salts entre teulades) per una persiana metàl·lica, gairebé una malla, que introdueix una llum matisada, gairebé religiosa. El mercat s’abandona l'any 1971 i sobreviu abandonat als Jocs Olímpics. Quan, finalment, s’hi pretén disposar la Biblioteca Provincial de Barcelona els seus arquitectes, Enric Sòria i Rafael de Cáceres, troben, en excavar la solera, les restes de l’antic barri de la Ribera en un estat de conservació òptim. El programa s’adequa a la troballa i, actualment, l’edifici continua en obres per allotjar una part del Museu d’Història de la Ciutat que s’ocuparà, precisament, de la preservació d’aquestes ruïnes sota l’estructura del mercat restaurada arqueològicament. La nova intervenció disposa unes plataformes perimetrals que permetran la visió de les ruïnes tot conservant l’espai de la rotonda intacte. El programa museístic s’allotjarà en uns cubicles disposats a la plaça. Tota la intervenció serà pública i recuperarà el caràcter de plaça que tenen els mercats mediterranis.
  4. Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    L’edifici neix per satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc com el de la Ciutadella i es disposa al costat d'aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l'únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat. L’estructura del dipòsit va ser calculada per un Antoni Gaudí encara estudiant a canvi d’un aprovat directe en l’assignatura Resistència de materials.
  5. Urbanització del Born

    Josep Fontserè i Mestre

  6. Cascada i Llac Artificial

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Cascada i Llac Artificial

  7. Parc Samà

    Josep Fontserè i Mestre

    Parc Samà

    Situat als afores de Cambrils, camí de Montbrió del Camp va ser projectat per Josep Fontserè i Mestre l’any 1881. Va ser encarregat i promogut per Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao. Es tracta d’un jardí botànic clos, d’unes 14 hectàrees, d’estil romàntic. És una de les últimes i més importants mostres d’aquest estil a Catalunya. El gust i el traç per recrear lo exòtic, són l’eix vertebrador del projecte. El parc comença sent el jardí de la casa, aquesta recreació d’un paisatge exòtic amb aires romàntics porta associada la construcció de diferents recintes per tal d’allotjar animals, portats d’arreu del món, per tal de constituir el zoològic privat del marquès. Actualment, la presència d’animals és quasi anecdòtica; tot i que les construccions de rocalla, simulant coves i grutes naturals, encara es conserven. La morfologia i ordenació del parc es basa en la generació d’uns eixos principals, envoltats de plantacions simètriques i ortogonals (de plataners, palmeres, oliveres i ametllers entre d’altres), que envolten la casa. A mesura que ens n’allunyem aquests eixos, es converteixen en camins, amb formes més orgàniques i sinuoses, adaptant-se a la topografia, i multiplicant les possibilitats de recorregut. Les plantacions regulars es van desfent i integrant en agrupacions, franges i clars tal i com si ens trobéssim en mig del bosc. Construccions com la torre-mirador, la font-sortidor, el llac i la glorieta, o el canal i la cascada, van generant diferents escenografies que recreen els diferents paisatges i ambients del jardí.
  8. Umbracle del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre

    Umbracle del Parc de la Ciutadella

Bibliografia