En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.
La reforma del sistema educativo y los planes de estudios que llevó a cabo la Generalitat Republicana sirvió para impulsar la construcción de esta nueva escuela destinada a la formación profesional. Una vez finalizada, llegó a ser el edificio más moderno de Tarragona y actualmente sigue siendo uno de los máximos exponentes del racionalismo.
Monravà era socio del GATCPAC y fue uno de los mayores impulsores del Movimiento Moderno en Tarragona. El lenguaje de este edificio responde claramente a criterios funcionalistas: cubierta plana, ventanas alargadas y enrasadas por la cara exterior. Además tiene las esquinas redondeadas, lo que introduce un cierto dinamismo y aumenta visualmente la continuidad de fachada y de las ventanas. La única interrupción se produce en la entrada, donde aparecen unas ventanas verticales que iluminan la escalera y una gran marquesina de hormigón armado que es un plano horizontal.
El nuevo sistema constructivo de piel y huesos queda perfectamente explicado con un tratamiento muy delicado de la fachada. El hueco de las ventanas incluye una serie de pilares repetidos a muy corta distancia, lo que permite que sean muy delgados y estén bien integrados en la carpintería.
Edifici de planta en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Les aules queden reflectides per uns llargs finestrals que corren de banda a banda l'edifici. L'edifici compleix amb els plantejaments i criteris funcionalistes: coberta plana, finestres allargades i enrasades a l'exterior. Destaca l'arrodoniment de les cantonades, fet que el dota d'un cert dinamisme, interromput únicament a l'entrada, on hi ha algunes finestres verticals. Tots aquests elements accentuen el seu caràcter orgànic i funcional, encara que ressalta més la imatge racionalista que no pas els caràcters de forma que aporta.
Generalitat Republicana va impulsar una reforma del sistema educatiu i curricular, plantejament que hi ha darrere de la construcció de diverses escoles de formació professional. L'Antiga Escola Industrial és la primera gran obra racionalista a Tarragona, que uneix al llenguatge racionalista una gran elegància compositiva en tant que en la seva inserció urbana, però sense abandonar del tot els criteris compositius d'arrel classicista. D'altra banda, està perfectament integrat a l'urbanisme radial centrat a la plaça Imperial Tárraco, tot i tenir una estructura totalment simètrica, segueix les pautes del més pur racionalisme influenciat per la relació de Monravà amb el GATCPAC. El 1952 es va ampliar la zona que dóna a l'avinguda Companys segons el projecte d'Antoni Salvador i Ripoll.