Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges
  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

  • Cooperativa d'Habitatges La Borda

Memòria

La Borda és la primera cooperativa d’habitatges en cessió d’ús construïda en sòl públic a Barcelona. Aquest projecte auto-organitzat per les usuàries té com a objectiu proporcionar habitatges dignes, no especulatius i que posin en el centre el valor d’ús, tot fomentant una estructura col·lectiva. Amb la seva execució, La Borda demostra que és possible establir un nou model per fer front a la necessitat d’ampliar l’habitatge assequible a la ciutat. La iniciativa va néixer el 2012 com una proposta del veïnat de Can Batlló, impulsada pel procés de recuperació del recinte industrial i el teixit cooperatiu del barri de Sants. El projecte s’ubica en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona durant 75 anys, al carrer Constitució.

El disseny de La Borda es presenta com un prototip radical, que aposta per la capacitat transformadora del model i afronta els reptes de la producció d’habitatge col·lectiu. Es busca una construcció amb baix impacte ambiental, habitatges passius amb un mínim cost per assolir el confort, i la creació de maneres alternatives d’habitar. A través de la creació d’espais compartits, es valora tant les necessitats individuals dels usuaris com les interaccions comunitàries, que esdevenen un element fonamental del projecte.
El programa de l’edifici es fonamenta en tres principis transversals. El primer és redefinir el programa de l’habitatge col·lectiu. La Borda compta amb 28 habitatges de 40, 60 i 75 m², als quals s’afegeixen diversos espais comunitaris que amplien el concepte d’habitar, des de l’espai privat fins a l’espai públic, per potenciar la vida comunitària. Entre aquests espais es troben la cuina-menjador, una bugaderia, un espai polivalent, un espai per a convidats, un espai de salut i cures, magatzems per a plantes i zones exteriors com el pati i els terrats, tots organitzats al voltant d’un pati central que recorda les “corrales”, una tipologia d’habitatge popular.

El segon principi fonamental és la sostenibilitat i qualitat ambiental. L’objectiu és construir l’edifici amb el menor impacte ambiental possible, tant durant l’obra com en la seva vida útil, i aconseguir confort en els habitatges amb el mínim consum per reduir els costos globals d’accés a l’habitatge. Es prioritzen les estratègies passives per aprofitar els recursos existents i reduir la demanda energètica, d’aigua, materials i residus, amb un especial enfocament en l’eficiència energètica per evitar la pobresa energètica entre les usuàries.
Finalment, la participació activa de les usuàries és el tercer principi que marca la diferència en aquest projecte. La gestió col·lectiva i l’auto-promoció impliquen que les usuàries participin activament en tot el procés, des del disseny fins a la construcció i l’ús de l’edifici. Durant la fase de disseny, la comissió d’arquitectura, formada per les usuàries i l’equip tècnic, ha estat la responsable de coordinar tallers sobre temes com l’imaginari col·lectiu, el programa funcional, les estratègies ambientals i les tipologies d’habitatge. Aquests tallers han permès una col·laboració directa per adaptar el projecte a les necessitats concretes de les futures usuàries.

Autor: Lacol

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Cooperativa d'Habitatges La Borda

    Lacol

    Cooperativa d'Habitatges La Borda

    La Borda és la primera cooperativa d’habitatges en cessió d’ús construïda en sòl públic a Barcelona. Aquest projecte auto-organitzat per les usuàries té com a objectiu proporcionar habitatges dignes, no especulatius i que posin en el centre el valor d’ús, tot fomentant una estructura col·lectiva. Amb la seva execució, La Borda demostra que és possible establir un nou model per fer front a la necessitat d’ampliar l’habitatge assequible a la ciutat. La iniciativa va néixer el 2012 com una proposta del veïnat de Can Batlló, impulsada pel procés de recuperació del recinte industrial i el teixit cooperatiu del barri de Sants. El projecte s’ubica en un solar cedit per l’Ajuntament de Barcelona durant 75 anys, al carrer Constitució. El disseny de La Borda es presenta com un prototip radical, que aposta per la capacitat transformadora del model i afronta els reptes de la producció d’habitatge col·lectiu. Es busca una construcció amb baix impacte ambiental, habitatges passius amb un mínim cost per assolir el confort, i la creació de maneres alternatives d’habitar. A través de la creació d’espais compartits, es valora tant les necessitats individuals dels usuaris com les interaccions comunitàries, que esdevenen un element fonamental del projecte. El programa de l’edifici es fonamenta en tres principis transversals. El primer és redefinir el programa de l’habitatge col·lectiu. La Borda compta amb 28 habitatges de 40, 60 i 75 m², als quals s’afegeixen diversos espais comunitaris que amplien el concepte d’habitar, des de l’espai privat fins a l’espai públic, per potenciar la vida comunitària. Entre aquests espais es troben la cuina-menjador, una bugaderia, un espai polivalent, un espai per a convidats, un espai de salut i cures, magatzems per a plantes i zones exteriors com el pati i els terrats, tots organitzats al voltant d’un pati central que recorda les “corrales”, una tipologia d’habitatge popular. El segon principi fonamental és la sostenibilitat i qualitat ambiental. L’objectiu és construir l’edifici amb el menor impacte ambiental possible, tant durant l’obra com en la seva vida útil, i aconseguir confort en els habitatges amb el mínim consum per reduir els costos globals d’accés a l’habitatge. Es prioritzen les estratègies passives per aprofitar els recursos existents i reduir la demanda energètica, d’aigua, materials i residus, amb un especial enfocament en l’eficiència energètica per evitar la pobresa energètica entre les usuàries. Finalment, la participació activa de les usuàries és el tercer principi que marca la diferència en aquest projecte. La gestió col·lectiva i l’auto-promoció impliquen que les usuàries participin activament en tot el procés, des del disseny fins a la construcció i l’ús de l’edifici. Durant la fase de disseny, la comissió d’arquitectura, formada per les usuàries i l’equip tècnic, ha estat la responsable de coordinar tallers sobre temes com l’imaginari col·lectiu, el programa funcional, les estratègies ambientals i les tipologies d’habitatge. Aquests tallers han permès una col·laboració directa per adaptar el projecte a les necessitats concretes de les futures usuàries.
  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Cooperativa d'Habitatges La Borda

    Lacol

  3. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Unifamiliars de Promoció Privada o Pública

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Cooperativa d'Habitatges La Borda

    Lacol

  4. EU Mies Award

    Guardonat / Premiat. Categoria: Emergent
    Cooperativa d'Habitatges La Borda

    Lacol

Audiovisual

  • Un bloc d’habitatges sense maons, llogaters, ni pisos de compra - Bàsics | betevé

    3:54

    Un bloc d’habitatges sense maons, llogaters, ni pisos de compra - Bàsics | betevé

Rutes i Apunts (3)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!