Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoGemma FerréInés de RiveraFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMarianela PlaMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La Raval és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús impulsada per les pròpies sòcies amb l’acompanyament a la promoció de La Dinamo Fundació. El projecte es desenvolupa en sòl municipal cedit després de guanyar un concurs promogut per l’ajuntament de Manresa i esdevé projecte pioner a la ciutat, impulsant aquest nou model centrat en el grup humà, la propietat cooperativa i la no especulació de l’habitatge. Conceptes que han de tenir el seu reflex en l’arquitectura.
El solar de la raval s’ubica en el centre històric de la ciutat, amb un alt nivell d’habitatge buit i en males condicions d’habitabilitat. Una oportunitat per reclamar la necessitat de tornar a portar vida al centre de la ciutat, enfortir els llaços amb la comunitat i contribuir en la seva revitalització. Per poder construir al solar, calia redactar el Pla de Millora Urbana on s’ha treballat la volumetria compacte i la interrelació de l’espai públic, creant un passatge que comunica la plaça de l’Hospital i el futur equipament de l’Anònima. La façana, plana d’acabat arrebossat, amb obertures verticals busca donar continuïtat a les construccions existents. El programa d’habitatge s’acompanya d’espais comunitaris que es reparteixen entre planta baixa, planta primera i planta cinquena, potenciant la idea de “casa gran”. Tot l’edifici s’organitza al voltant d’un petit atri central, espai referencial per la vida comunitària. Des de l’accés del carrer es pot veure com el pati arriba a planta baixa i s’enfila acompanyat de l’escala oberta i les circulacions generoses fins a coberta, on el cobriment ofereix un jardí d’hivern amb sortida directa a una terrassa exterior amb vistes a La Seu i a Montserrat.
Les cuines dels habitatges són la peça que fa la transició entre la vida comunitària i la privada. No són al centre dels habitatges privatius, si no directament el centre de tot l’edifici. Col·locades a l’accés, i amb una obertura que s’obra al pati, inicien una concatenació d’espais que organitza la distribució de l’habitatge, on es busquen les màximes diagonals per guanyar amplitud, malgrat les dimensions contingudes de les peces. L’edifici ha tingut el repte de ser construït durant un moment de preus de construcció molt alts, amb un pla econòmic molt tensionat. Es va optar per una construcció convencional d’estructura de pilars i lloses de formigó, amb tancament de fulla ceràmica per la façana. Materials que queden vistos a l’interior, evitant capes innecessàries, i seran les usuàries qui decidiran pintar-los o modificar-ne els acabats. L’edifici s’abriga amb un bon aïllament exterior continu de morter de calç i suro projectat. En aquest exercici de reducció no s’ha volgut renunciar al confort amb un bon funcionament passiu, traient el màxim partit de la inèrcia que aporta el sistema estructural i constructiu i on l’atri juga un paper important fent del pati un espai intermedi i bioclimàtic amb capacitat de captació o protecció solar segons l’època de l’any. S’equipa l’edifici amb plaques fotovoltaiques i aerotèrmia amb terminal de terra radiant. El conjunt suposa una etiqueta energètica A amb 0 emissions de CO2.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
