Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

  • Residència de les Germanetes dels Pobres

Memòria

El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El encargo surge del deseo de las Hermanitas de los pobres de Lérida de trasladarse a un nuevo entorno, en una zona de huerta, con mejores condiciones para sus obras de beneficencia. El planteamiento general del proyecto responde a la búsqueda de un funcionamiento óptimo del complejo, en función del programa previsto: hotel, residencia y convento. La simplificación de la organización se basa en la centralización de circulaciones y servicios, manteniendo la separación por sexo. Gracias a la centralización de los núcleos verticales y la organización de las habitaciones por plantas se reducen las circulaciones y la longitud de los pasillos, y se facilitan los desplazamientos de las personas de avanzada edad, usuarias del complejo. Respecto a la orientación, los servicios se concentran en las caras más desfavorables, reservándose las orientaciones este y sur para las habitaciones, salas de estar y comedores. La célula básica de habitación tiene una capacidad de tres camas, situadas de modo a preservar cierta intimidad. Los pasillos, escaleras y las zonas comunes están dimensionadas con holgura para facilitar el paso de las sillas de ruedas, camillas, etc. Las zonas comunes, como comedores y salones de estar, son espacios semi-divididos en distintas zonas (lectura, tertulia, televisón, etc.). La planta resultante tiene forma de un aspa de tres brazos, con ángulos de 120º. Los acabados son materiales resistentes y de fácil lavado, de colores claro y alegres. Los mismos arquitectos llevaron a cabo una ampliación de las instalaciones en 1982, constituida por un pabellón anexo del mismo material de las fachadas originales.

Autor: Judit Duaigües Herrero

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa