Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Mariona Benedito Ribelles

Memòria

Mariona Benedito és arquitecta per l’ETSAB (UPC) és cofundadora juntament amb Martí Sanz de l’estudi d’arquitectura MIM-A (www.mim-a.com) des del 2007, on desenvolupa diversos projectes tant en l’àmbit de l’arquitectura, la rehabilitació, l’espai públic o disseny d’espais efímers. L’any 2015 rep el Premi FAD amb la obra Les Llàgrimes de Santa Eulàlia, fruit d’un taller intensiu realitzat a l’ETSAB amb Martí Sanz. Altres obres han estat seleccionades als premis FAD (Institut Quatre Cantons) i a la 7 biennal Europea del Paisatge (Recinte per a Can Caralleu) i publicades a diverses revistes i llibres. Exerceix com a professora associada al Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC des del 2003, amb experiència docent també a BAU, ETH, Washington University de Saint Louis entre altres i ha coordinat diversos tallers internacionals i assignatures optatives que aborden des de l’escala d’àmbit domèstic fins a la reflexió d’escala urbana o la participació ciutadana. Ha escrit diversos articles i ha comissariat diverses exposicions. És editora del llibre Después de: Rehacer Paisajes de l’Editorial Gustau Gili i co-autora del llibre Do It Yourself editat per la UPC així com de diverses publicacions de caràcter docent.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Campament de la Pau per al Fòrum 2004

    Josep Benedito i Rovira, Mariona Benedito Ribelles, Elena Saricu

    Campament de la Pau per al Fòrum 2004

  2. Institut Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

    Institut Pere IV

    L’edificació té una forma rectangular que situant-se enganxada a la mitgera nord-oest i paral·lela al carrer Batista aconsegueix completar l’edificació de l’illa, crear una continuïtat urbana al carrer Batista i formalitzar la cantonada amb el Camí Antic de València. Així mateix, l’edifici té una alçada adequada a l’amplada del carrer Batista (10m.) i crea una continuïtat amb l’edifici de la Cooperativa de Justícia i Pau, el qual té una alçada similar. Mitjançant el buidat de la forma, el projecte genera 2 patis que, a més de dotar de llum i ventilació a les aules, crea un distanciament amb els habitatges del carrer Batista i, d’aquesta manera, aconsegueixen la óptima privacitat per exercir la seva activitat. Finalment, amb la intenció de crear un espai d’accés protegit de l’aigua, el projecte practica un tercer buidat en cantonada que fa d’acollida i configura el perfil de l’edifici.
  3. 79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.
  4. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Institut Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

Bibliografia

Societats