Es proposa una organització del programa centralitzant les dependències menys privades de la casa en la primera planta introduint un pati-terrassa ventilat, el qual permet orientar la sala d’estar a sud i al mateix temps il·luminar el pis inferior on se situen un aparcament exterior, un espai polivalent i els dormitoris. En planta segona, se situa el dormitori principal a manera de suite. Construcció: Estructura vertical d’acer amb unions soldades a taller i muntada i cargolada en obra, amb sostres de fusta amb bigues microlaminades i taulers contraxapats tipus Kerto. Tancament exterior ceràmic amb acabat arrebossat i pintat, amb una protecció de lamel·les de fusta ventilades en les cares exposades a la radiació solar directa. Les coberta no transitables són enjardinades amb plantes de baix manteniment i les transitables són amb lamel·les de fusta ventilades.

l projecte adopta la tipologia urbana dominant en l’entorn immediat, la qual es caracteritza per situar-se pròxima al límit de parcel•la que dona al carrer i per esgotar l’amplada edificatòria per tal de compactar l’edificació i maximitzar el jardí posterior. D’aquesta manera, s’aprofita l’alçada en que es situa l’edificació per gaudir de les vistes de l’horitzó i per albergar en el jardí una piscina relacionada amb la vida més extrovertida dels seus habitants. Simultàniament, el projecte introdueix un pati en el cos edificat de dues alçades, el qual en planta baixa queda tancat en els seus quatre costats i en planta primera és una U oberta orientada al sud. Aquest pati opera de la següent manera: - Elimina la dicotomia casa-jardí, introduint un espai entremig que des-densifica l’espai interior i allarga la vivència de la casa. - Introdueix llum i ventilació en la part central de l’edificació. - Resol els problemes de privacitat creant un espai íntim i protegit de les mirades veïnes. - Permet semi-soterrar l’edificació ja que les façanes laterals de la casa poden ser cegues per contenir terres i per tant, seguir les rasants actuals i per evitar la necessitat d’obrir finestres cap a les façanes veïnes.

El parc s’estructura mitjançant dos tipus de recorreguts: els responsables de la connectivitat directa entre la ciutat i el parc i els que ordenen els recorreguts a través del paisatge, enllaçant les diferents zones d’estar per arribar als punts més significatius. També es pot explicar la diversitat de recorreguts atenent a la diversitat de materials que els formen. Cada tipus de paviment correspon a un diferent recorregut amb una funció diferent dins el conjunt de la intervenció. Els recorreguts de connectivitat urbana es concreten amb materials d’origen mineral. Els recorreguts propis de la part alta del Parc del Turó del Sastre es defineixen amb materials d’origen vegetal.

L’edificació té una forma rectangular que situant-se enganxada a la mitgera nord-oest i paral·lela al carrer Batista aconsegueix completar l’edificació de l’illa, crear una continuïtat urbana al carrer Batista i formalitzar la cantonada amb el Camí Antic de València. Així mateix, l’edifici té una alçada adequada a l’amplada del carrer Batista (10m.) i crea una continuïtat amb l’edifici de la Cooperativa de Justícia i Pau, el qual té una alçada similar. Mitjançant el buidat de la forma, el projecte genera 2 patis que, a més de dotar de llum i ventilació a les aules, crea un distanciament amb els habitatges del carrer Batista i, d’aquesta manera, aconsegueixen la óptima privacitat per exercir la seva activitat. Finalment, amb la intenció de crear un espai d’accés protegit de l’aigua, el projecte practica un tercer buidat en cantonada que fa d’acollida i configura el perfil de l’edifici.

El programa, que es composa d’habitatges protegits i concertats en una convivència indiferenciada, demana pràcticament la colmatació del volum disponible. Aquesta limitació, juntament amb les exigències d’eficàcia i senzillesa que ens volem imposar, suposen un repte pel desenvolupament d’un projecte amb algun valor afegit. En aquesta recerca busquem les potències ocultes d’una proposta pragmàtica però sensible als lleus estímuls exteriors. Es traça una planta tipus de 12 habitatges que sacrifica la mínima superfície en comunicacions mitjançant la implantació d’un vestíbul passant amb un únic nucli central equipat amb dues escales entrellaçades, dos ascensors i dos nuclis d’instal·lacions. Es planteja un únic vestíbul passant i una única centralització d’escomeses en planta baixa que repercuteixen en la claredat de l’espai comercial i de l’aparcament sota rasant. Als habitatges, les sales i els dormitoris són exteriors, mentre que cuines, banys i accessos donen a les passeres que comparteixen cada tres veïns. Des d’aquest esquema, que solidifica el volum disponible, es realitzen operacions de sostracció que l’entallen per generar una nova morfologia amb generoses terrasses col·lectives i individuals, facilitant ventilacions creuades, vistes diagonals i un alleugeriment de la densitat original, que orienten l’edifici envers els seus paisatges més atractius. Les façanes exteriors són repetitives, acabades amb panell industrial ventilat. Es resolen amb grans paquets de finestres que en simplifiquen la imatge accentuant la seva dimensió horitzontal i confereixen una certa condició monumental al volum, afortunadament rodejat d’espai públic. El color és un ingredient important d’aquesta silueta característica i s’ha treballat amb un joc de tonalitats verdes que respon a les possibilitats de l’entorn. Les façanes dels patis i passeres tenen un color molt clar i lluminós i combinen dues tonalitats molt pròximes per crear una certa vibració que accentuï la seva alegria. La materialització li confereix un caràcter quasi pintoresc mitjançant l’ús de gelosies, enrajolats i paviments que formen un patró d’espiga d’àmplia tradició mediterrània. A l’interior dels habitatges les grans fusteries accentuen un desitjat efecte “balcó” que amplia notablement l’espai interior.