Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

MORA-SANVISENS, Arquitectes Associats és una societat d’arquitectura, rehabilitació, disseny i urbanisme, fundada l'any 1998 pels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvisens.

Obras (16)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (17)

  1. Casa MS I

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MS I

    La intervención se desarrolla en un edificio construido en 1917, situado en uno de los pocos pasajes peatonales existentes en la parte alta de Barcelona. En este pasaje se intentó experimentar la compatibilidad del modelo inglés de ciudad jardín con el tipo de casa adosada. De esta arquitectura existente se ha conservado la fachada a la calle, sin duda alguna la mejor referencia testimonial de la época de construcción. Cuando se inició la restauración, la casa se encontraba en un estado ruinoso, conservándose exclusivamente su estructura esencial: fachadas, paredes de carga y la escalera de bóveda catalana. A partir de estos elementos, el espacio interior se distribuyó de nuevo. En la crujía central queda a un lado la escalera, de la que se cambian todos sus acabados superficiales, al otro lado la cocina y comedor-oficina que se ventila e ilumina a través de un pequeño patio interior y en la fachada respectivamente. En la zona que da al jardín se ha suprimido la antigua galería adosada a la fachada. A través de una vidriera corrida, la sala de estar y el comedor se prolongan espacialmente hacia el jardín posterior hasta el porche que cierra el testero opuesto. En la planta piso se ubican los dormitorios. En la azotea se reestructuró de nuevo el volumen existente originariamente, trasladándolo hacia la parte norte para dar cabida a una piscina y un solárium en la parte sur, quedando el espacio posterior como azotea auxiliar de servicio.
  2. Casa MS II

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MS II

    La reforma consisteix a convertir dos apartaments en un de sol de 80 m2 per habitatge de segona residència. Aquests dos apartaments estan situats en un edifici de 50 apartaments fets als anys 70 per alguns components de l’Estudi PER. Els elements bàsics a l’hora de plantejarse l’actuació, que es considerava que s’havien de preservar, són els següents: les parets estructurals fetes amb gero de 15, deixades vistes i pintades de blanc, formen dues crugies de 4mx9m amb una forma esbiaixada als extrems. Aquestes dues crugies formen una unitat dins el grup d’apartaments i estan separats pels costats dels altres apartaments per uns patis d’il·luminació i ventilació de 50cm d’amplada. Un altre element important és la meravellosa vista cap al poble de Cadaqués i el mar, a través d’uns grans finestrals. Totes les divisions interiors i els terres són fets de fusta contraxapada tipus “Permali”. Les portes, del mateix material, són totes corredisses i permeten unificar o dividir els espais a conveniència. Tot l’habitatge està altament equipada i tecnificada, cosa que permet utilitzar-la indistintament a l’hivern i a l’estiu.
  3. Escuela Ramon Fuster (Fases 2, 3, 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escuela Ramon Fuster (Fases 2, 3, 4)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  4. Gimnasio para la Escuela Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Gimnasio para la Escuela Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    El edificio polideportivo, que contiene un gimnasio infantil y unos vestuarios, se colocó bajo las pistas deportivas existentes aprovechando el fuerte desnivel del solar, pues debía soterrarse debido a razones circunscritas al Plan Especial. Se crea una fachada a la cara norte, por la que el edificio recibe la luz, los accesos a diferentes niveles del edificio y una entrada independiente por la Avenida Foix.
  5. Escola Ramon Fuster (fase 3)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 3)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  6. Estación de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estación de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    La estación subterránea de metro Maresme Fòrum se construye para acentuar la llegada del transporte público al recinto del Fórum de las Culturas 2004. Esta estación pertenece al trazado de la línea L4, existente y en funcionamiento. La obra se ejecutó a cielo abierto y con grandes dificultades constructivas, puesto que debía ser compatible con la circulación de los trenes. El proyecto inicial se estructuraba a partir de su sección y consistía en colocar la galería de instalaciones y ventilación bajo los andenes, dejando libre la estructura que cubre la estación. Por razones económicas y de plazos de obra se realizó un segundo proyecto que, pese a disminuir tanto el coste de la estructura como el tiempo de construcción, obligaba a pasar las ventilaciones de la estación por el techo, enmascarando la claridad de la sección principal. Este cambio obligó a replantear el diseño inicial, proyectando un techo intermedio sobre los andenes por el paso de instalaciones (electricidad, ventilación, señalización y telecomunicaciones). Este techo consiste en unas estructuras que soportan bandejas metálicas para servir de filtro y, a la vez, de pantalla difusora de la iluminación de los andenes dejando, en un segundo plano, las instalaciones de renovación de aire. La adecuada decisión del material, el diseño y las correspondientes relaciones se convierten en la clave del proyecto. La estructura es de muros pantalla, con el andén cubierto mediante grandes vigas prefabricadas de hormigón postensado. Los techos están revestidos con cielo-rasos de malla metálica uniendo los espacios de recepción (vestíbulos) y circulación (pasillos y andenes), esta malla continua filtra la luz, esconde las instalaciones y sirve de soporte para la señalización. El revestimiento de los muros pantalla en vestíbulos y pasillos son piezas de granito de 20x100cm soportadas con elementos metálicos. En los andenes las pantallas estructurales están revestidas por losas prefabricadas de hormigón de 126 x 300 colocadas verticalmente. Las zonas en las que no se puede aplicar el módulo de revestimiento, como los espacios destinados a ascensores y escaleras, son de chapa de acero inoxidable. Los objetos funcionales -taquillas, papeleras, señalizaciones y ascensores- se unifican utilizando el vidrio y el acero inoxidable en su diseño. Los bancos de los andenes son piezas de hormigón prefabricado de 60x200cm apoyadas sobre perfiles de hierro. Toda la estación está pensada para que los materiales y diseño de los espacios tengan la máxima durabilidad y seguridad, evitando la degradación y potenciando la movilidad y accesibilidad de todos los tipos de pasajeros.
  7. Casa MPS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MPS

    La casa es troba al Ros, una de les cales que conformen la gran badia de Cadaqués. Situada davant de mar, a primera filera, i aixecada respecte del passeig de la riba, just per no veure els cotxes i els vianants. Urbanísticament, encara que a prop del casc antic, té una qualificació d'edificació aïllada. La parcel·la és petita, d'uns 480m2, amb una orientació sud-oest. L'edificació és un volum compacte de geometria simple com moltes altres construccions de Cadaqués. A aquest volum se li afegeixen elements lleugers: pèrgoles, tendals, persianes, branes i emmarcats de finestres que protegeixen de la intensa llum i li donen la textura de les ombres. El volum de la casa és esglaonat per l'aplicació de l'ordenança municipal que obliga a retardar la planta pis, recolzant-se sobre unes plataformes o bancals que baixen cap al mar. La coberta està en contrapendent per a donar més alçada a la façana de mar que recull la pèrgola de la planta pis. En la primera plataforma hi ha la zona d'estar-menjador; en la segona, la piscina; i en l’ última, el jardí. Des de la planta primera es veu el conjunt de plans esglaonats que, juntament amb el mar, formen un patchwork de colors i materials diferents. La piscina es desplaça del centre de la parcel·la ocupant un espai lateral entre la casa i el carrer, distorsionant així la seva simetria frontal. L’accés es produeix pel carrer lateral. L'entrada principal s’obre amb una gran vidriera que mostra l'escala que vincula les plantes i dóna llum al soterrani. S'ha donat accés al mar a través d'un conjunt d'escales que van comunicant les plataformes i tenen continuïtat fins a la terrassa de la planta pis. La continuïtat entre l'interior i l'exterior en la façana principal és reafirmada per la unitat del terra amb una pedra caliça de color verd-grisós que es confon amb el mar. Les parets interiors perimetrals són de totxo pintat per tal de donar una textura similar a les construccions antigues de pedra encalada. L'altre material és la fusta de taulell marí amb què es revesteixen els interiors, les divisions, els mobles i els sostres que volen recordar el confort dels camarots dels vaixells.
  8. Casa PS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa PS

    La casa projectada és un volum elemental prismàtic, de dues plantes, amb coberta a dues aigües, empotrat a la pendent del terreny i orientat a sud i a les vistes. Degut a la seva llargària es divideix en dos cossos sota la mateixa coberta, separats per un porxo on es situa l'entrada, en planta baixa. A la planta pis es converteix en una galeria de distribució cap a la zona de dormitoris dels fills o la sala d’estar i apartament dels pares. Aquesta galeria fa, a la vegada, de vestíbul i zona de relax. La casa es construeix amb materials de la zona seguint les estrictes ordenances municipals. La coberta és de teula àrab i les parets de pedra seca i fusta. L'estructura de la casa és, en planta baixa, de pilars i llosa de formigó vist i, en la planta pis, de pilars i coberta d’encavallades, ambdós de fusta, que es converteixen en protagonistes espaials de l'interior de l'habitatge.
  9. Casa Vehí

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa Vehí

    En el paratge de s'Alqueria, a Cadaqués, les ordenances són tan restrictives que condicionen tot tipus d'arquitectura. Les edificacions tan sols poden tenir una planta, la coberta ha d'ésser inclinada i amb teula i les parets han d’estar revestides o construïdes en pedra local. Aquestes mesures, que en principi s'estableixen per garantir l'èxit de la integració de les edificacions en el paisatge, no aconsegueixen el seu propòsit, perquè la qualitat arquitectònica, que és el que domina, es independent d’aquestes tres condicions establertes. L’habitatge projectat s’adapta a aquestes mesures proposant tres volums coberts amb una sola pendent, formant dos d'ells una ‘L’ orientada a sud, oberta a les vistes de la cala de s'Alqueria i protegida del vent de tramuntana que bufa del nord. Aquests tres volums recullen un seguit de tres espais: un d'entrada a l'habitatge, on es converteix en porxo pels vehicles; el segon, obert a sud, abraça unes plataformes a diferents nivells a les que s’inclou la piscina; i el tercer, a un nivell més baix, es l'entrada als serveis i al garatge soterrat.
  10. Ampliación y Reforma de la Escuela Caritat Serinyana

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Ampliación y Reforma de la Escuela Caritat Serinyana

    Entrant a Cadaqués, a la riba esquerra i fent front a la vila Vella, es troba l’Escola Caritat Serinyana, edifici construït el 1924 d’estil clàssic d’influència francesa. Cap als anys 80 es realitza una reeixida ampliació amb el nou ordre arquitectònic; una franja blanca allargada. L’última operació consisteix en la segona i definitiva ampliació de l’escola Primària i la nova creació de l’Institut de Secundaria amb els corresponents espais comuns; menjador, sala polivalent, vestidors, administració, etc. i també la ubicació de tres pistes esportives. Aquest conjunt escolar actual representa un augment de superfície important, de més de 4.200m2, un fort impacte per la imatge fragmentada de petit gra que caracteritza la morfologia constructiva de la vila. La nova proposa són unes edificacions lineals i esglaonades en tres nivells amb un llenguatge neutre, emprant la pedra, extreta de la mateixa obra, evocant les “bancades o travesses” agrícoles, característiques del paisatge de Cadaqués que s’adapten perfectament a la topografia del terreny i es mimetitzen amb ell. L’edifici lineal resultant té una longitud de 150m i el conformen exclusivament els espais de les aules, que s’agrupen de dos en dos formant a la vegada una estructura fragmentada que ressalta l’abstracció geomètrica, evitant la monotonia. Sobre els tres nivells i ha amb contacte amb el terreny rocós es situen les pistes esportives separades per les edificacions que contenen els serveis comuns. Les edificacions són d’estructura de formigó deixat vist i els tancaments de pedra extreta de la mateixa obra i executada en sec com es feia antigament. El resultat és un gran conjunt d’edificis que respecten la memòria i harmonitzen amb el lloc; edificis negres que fan un esforç per trobar la mida adequada, per desaparèixer educadament davant de l’esclat blanc de Cadaqués.
  11. Biblioteca Esteve Paluzie y Plaza de la Constitució

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Biblioteca Esteve Paluzie y Plaza de la Constitució

    L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.
  12. Estación de Metro L9-L10: La Sagrera

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estación de Metro L9-L10: La Sagrera

    La Generalitat de Catalunya actualmente está llevando a cabo las obras de infraestructura del túnel y estaciones de la nueva línea de Metro L9-L10. Por encargo de GISA, se redacta el proyecto de acondicionamiento interior y accesos de la estación de La Sagrera L9-L10. La intervención se centra en el proyecto de instalaciones propias de las estaciones y el tratamiento de los interiores en relación con cerramientos y divisorias, pavimentos, revestimientos, cielos rasos, diseño de los elementos del andén y previsión de la ubicación de los elementos de equipamiento de peaje y venta y de señalización según prescripciones del proyecto específico para L4 y, temporalmente, L9. La característica principal de esta estación es la profundidad a la que está el andén respecto a los puntos de acceso (aprox. 37m). Esta condición ha sido la que ha definido la geometría, tanto de la estación como de la forma de acceder al andén. El acceso se realiza desde el vestíbulo principal de la L5; por lo tanto, el ámbito del proyecto comienza directamente en el interior de la estación. Los paramentos verticales laterales de las diferentes plantas se revisten con paneles retro iluminados y acero inoxidable, en cambio la pared frontal respecto a las escaleras mecánicas que dan acceso a los andenes se reserva para una composición de paneles de Trespa de diferentes colores del artista Pere Bellès. El falso techo del vestíbulo principal se proyecta de un entramado cuadriculado de perfiles metálicos y enlaza que diferencia esta planta del resto con falso techo de paneles de acero inoxidable prefabricados. Los andenes se revisten con paneles de Trespa prefabricados dispuestos a modo de escamas.
  13. Escola Ramon Fuster (fase 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 4)

    L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.
  14. Nuevas Estaciones de FGC: Vallparadís Universitat, Terrassa, Terrassa Nacions Unides

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Nuevas Estaciones de FGC: Vallparadís Universitat, Terrassa, Terrassa Nacions Unides

    Per encàrrec d’Infraestructures.cat es redacta el projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord, Terrassa Nacions Unides, a més de la reforma de l’estació de Terrassa Rambla i de les sortides d’emergència i túnels. La principal característica d’aquestes estacions és que totes estan soterrades a una profunditat de 20-26m i, en superfície a carrers o parcs, només emergeixen els edicles d’accés, sortides d’emergència i elements de ventilació. Les estacions es realitzen en dues fases. En la primera, realitzada per les enginyeries, preveu les infraestructures d’obra civil del túnel, així com l’estructura i volumetria de les estacions. Aquestes són grans edificis rectangulars soterrats, de diverses plantes i amb diferents usos segons l’estació: terciari, plantes d’aparcament, zones d’instal·lacions, a més dels vestíbuls i andanes de FGC. En la segona fase es realitza l’acondicionament de les estacions. Les intervencions es centren en el projecte d’instal·lacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel-rasos, disseny dels elements en vestíbuls i andanes i ubicació dels elements d’equipament, peatge, venda i senyalització per a FGC. En el disseny resultant d’aquestes estacions, encara que en situacions i requeriments molt diferents en cadascuna, s’ha intentat donar una imatge comuna i integradora -tant en vestíbuls com en andanes- de forma que el viatger, en entrar al recinte i moure’s pels seus interiors, percep una unitat de materials i acabats, amb lleugeres diferències en els colors -identificatius de cada estació i en l’adaptació de les solucions constructives degut a les diferents característiques de cada estació.
  15. Nau-Museu de Material Històric FGC

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón

    Nau-Museu de Material Històric FGC

    Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.

Autores