Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Piscina coberta PCO-3

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Piscina coberta PCO-3

    El projecte, com a equipament públic, pretén, d’una banda, tenir la presència que li és pròpia, configurant i consolidant, des de l’accés, l’espai urbà existent, i d’altra banda, a la façana oposada, dialogar -tant des de l’interior, com des dels espais esportius exteriors com l’espai natural del riu; així doncs el propi edifici, es planteja com un espai de transició entre l’espai ciutat i el riu Segre. La llum natural és objectiu principal; el projecte es desenvolupa des de la llum. Tot l’equipament es construeix amb sistemes industrialitzats, garantint un espai diàfan i una ràpida i fàcil posada en obra. El gran espai de piscines es cobreix amb unes grans plaques TT que incorporen, des de la seva fabricació, uns lluernaris que permetin una llum uniforme cap a l’interior de l’espai. L’envolupant de la façana Sud està composta d’una doble pell de policarbonat, combinada amb obertures practicables que aconsegueixen una ventilació natural. Uns panells de formigó pintats amb lluernaris, componen la façana Nord. Les instal·lacions de l’edifici produeixen energia renovable a partir de calderes de biomassa.
  2. Habitatges a Manresa

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Habitatges a Manresa

    S’ha estructurat la proposta d’edificació i d’ordenació dels espais a partir de la consideració de múltiples punts de vista i de confrontació amb la ciutat existent. Estratègies: La relació amb la ciutat “alta” que fa que les cobertes i els diferents tractaments de paviments i nivells dels espais oberts constitueixin una “façana horitzontal” que ha de tenir la mateixa força i intenció urbana de les altres façanes. Amb aquest objectiu es proposen cobertes verdes amb sistema aljúb. La relació amb el carrer St. Ignasi, que es vol impulsar com una via d’accés principal a la ciutat: el projecte planteja, respecte a aquest carrer, una organització tipològica i de façana amb un ritme i una alineació constant, per tal de aconseguir generar un conjunt d’edifici que siguin un clar límit urbà. La relació amb el carrer Montserrat, on es planteja una edificació que interpreta el teixit preexistent, en las seves irregularitats, en el seu parcel·lari menut.
  3. Ampliació de l’escola Teresianes-Ganduxer

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Ampliació de l’escola Teresianes-Ganduxer

    El repte principal va ser plantejar una ampliació en un entorn protegit, on la presència d’un primer edifici projectat per Antoni Gaudí inundava el conjunt. Es van estudiar varies ubicacions de la nova construcció i es va decidir situar la ampliació en el lloc més adequat per no afectar la visibilitat de l’edifici Gaudí. El nou volum respecte l’alçada i distàncies dels edificis colindants i es lliga funcionalment al pavelló esportiu existent. L’edifici havia de parlar del seu temps, sense donar l’esquena a les textures pròpies del edifici existent, així doncs s’ha optat per una façana teixida ceràmica, que fa de gran gelosia, cap el carrer i elements lleugers i lluminosos cap l’interior de l’escola. Aquesta doble pell que tamitza tèrmica i lumínicament l’interior permet una llibertat i flexibilitat en la distribució de les finestres i els elements opacs necessaris funcionalment.
  4. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat
    Habitatges a Manresa

  5. Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    2BMFG Arquitectes, PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Àgata Buxadé i Fortuny, Ramon Ferrando, Carles Gelpí i Arroyo, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Es proposen uns volums de geometria clara i neta que fan de mediadors entre el traçat viari de la ciutat i el recinte hospitalari i posen en relleu el caràcter institucional dels edificis. Es preveu una pell ceràmica, tecnològica i amb una perforació contínua de la mateixa gamma cromàtica que els pavellons històrics de l’hospital modernista. S’han estudiat acuradament els fluxos de relació entre usos, es projecta per a escurçar els recorreguts més freqüents, segregar aquells incompatibles i aportar espais d’interrelació amplis, ben il·luminats, que permetin les trobades entre els diferents equips de treball. Aquestes mesures ens han permès construir menys superfície de la prevista fins i tot mantenint el programa funcional comanda.
  6. Escala d'evacuació en el recinte protegit Teresianes Ganduxer

    PichArchitects, Teresa Batlle Pagés, Felip Pich-Aguilera i Baurier

    Escala d'evacuació en el recinte protegit Teresianes Ganduxer

    El projecte va suposar un treball detallat per a explicar i acordar amb patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona el seu impacte, la seva fluïdesa amb l’existent i la seva definició per a integrar-se amb el pavelló projectat i construït per Gaudí. Després d’analitzar l’estructura del Pavelló i estudiar les diferents possibilitats d’ubicació de l’escala d’evacuació, es va proposar una escala per l’exterior, delimitant-la a la crugia central de la façana lateral, amb l’interès de respectar la modulació existent. La seva posició coincideix amb el final d’un passadís interior que dona accés a totes les aules i connecta longitudinalment amb una segona escala. Es pren com a referència el volum d’accés de l’edifici Gaudí i d’algunes de les seves gelosies, els seus ritmes, transparència i textura. El projecte proposa un volum i tancament amb una composició ceràmica tradicional en gelosia, amb l’exprés interès que a través d’ella es visualitzi la façana del pavelló existent i pugui comprendre’s els diferents períodes d’intervenció. L’escala està pensada amb elements metàl·lics prefabricats assemblats en obra. El projecte estudia amb tot cuidat la visió del “Edifici Gaudí”, tant des de l’exterior del recinte com des de l’interior. La proposta permetia el pas en tot el seu contorn, així com dignificar un espai residual del col·legi.

Arxiu (5)

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibuix

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibuix

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibuix

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibuix

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

  • Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

    Dibuix

    Institut de Recerca i Investigació Sant Pau

Bibliografia (17)

Autors

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.