Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Obres (7)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Complex de Tir
Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
El complex de tir és situat en una àrea que també comprèn l’Escola de Policia, construïda els anys vuitanta pels mateixos arquitectes. Totes dues zones queden clarament separades i diferenciades pel pas d’una riera. Les diferents edificacions s’organitzen en forma de campus, lluny de la imatge tradicional de les construccions d’ús policial. El conjunt forma un recinte obert emmarcat bàsicament pel paisatge natural. Com que un dels límits del solar és la carretera N-152, els edificis de les aules i el poliesportiu es disposen paral·lelament a la carretera, de manera lineal. Aquestes edificacions queden relacionades entre elles per una rambla, que també dóna accés a la piscina i a la pista d’atletisme. Les diferents galeries que formen les instal·lacions de tir queden definides per la distància entre el tirador i el blanc. Una gran plataforma rectangular fa de suport abstracte de les galeries, totes de característiques i dimensions diferents, per reglament. -
Seu de la SGAE
Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del segle XVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic. -
Premi Ciutat de Barcelona
Menció Especial. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Seu de la SGAECosmoCaixa Barcelona
Terradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La idea fonamental del projecte és treballar amb l’espai i el lloc en el qual el nou edifici s'insereix. El nou edifici havia de realçar els edificis modernistes existents com el Convent de Valldonzella de 1910, l’edifici on se situava l’antic Museu de la Ciència de 1909, i un petit barri d'antigues construccions d’habitatges unifamiliars. Devia, així mateix, crear un punt de trobada al barri on també es troben alguns edificis universitaris. Malgrat la grandària de l’edifici (50.000 m2, deu vegades més gran que l’edifici modernista), aquest no havia d'adoptar una presència excessiva al barri ni desfigurar l’entorn urbà. L’edifici se situa, per tant, sota el nivell del terra, aprofita el pendent natural del terreny i genera una plaça pública, la plaça de la Ciència, just sota ella es troba la gran sala d’exposició delimitada per dos grans lucernaris longitudinals que permeten tenir sempre una referència a l’exterior des dels espais soterrats. D’aquesta manera, l’edifici modernista, una vegada restaurat, recupera el protagonisme de l’espai en presidir la plaça de la Ciència i el barri millora la qualitat dels seus espais urbans.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
CosmoCaixa BarcelonaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaComplex La PallaresaBibliografia (24)
Societats
