Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (9)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (15)
-
Casa Surroca
Terradas Arquitectes, Ignacio Paricio i Ansuategui, Robert Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Via
La situació geogràfica d'aquesta casa, al lloc més conegut de la Costa Brava, mereix una consideració especial. Enclavada en una de les puntes de la badia de Cadaqués i degut al compromís formal que això suposa, aquesta casa ha de ser entesa com la prolongació de tot un sòcol de pedra grisenca que com si fos una franja separa el mar de la façana marítima. És, per tant, un bastió, un punt de referència a manera de far que mereix ser assimilada des del mar i no tant des del passeig que configura la primera línia de Cadaqués. També cal fer referència a la voluntat dels autors del projecte en deixar la planta baixa porticada amb unes transparències importants de manera que, en passejar pel lloc, no es perdessin les visuals sobre el mar. Malauradament la concurrència del lloc ha obligat la propietat a construir uns ampits que delimiten formalment l'espai d'aquest porxo. Aclarides aquestes consideracions, concernents a temes més urbans i de paisatge i no tant als purament arquitectònics, aquesta casa, amb una qualitat en els acabats excepcionals, té un programa que segueix la pauta de les necessitats d'un habitatge de segona residència. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Restauració
Recuperació de la Sala de Cònsols de la Llotja de MarComplex de Tir
Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
El complex de tir és situat en una àrea que també comprèn l’Escola de Policia, construïda els anys vuitanta pels mateixos arquitectes. Totes dues zones queden clarament separades i diferenciades pel pas d’una riera. Les diferents edificacions s’organitzen en forma de campus, lluny de la imatge tradicional de les construccions d’ús policial. El conjunt forma un recinte obert emmarcat bàsicament pel paisatge natural. Com que un dels límits del solar és la carretera N-152, els edificis de les aules i el poliesportiu es disposen paral·lelament a la carretera, de manera lineal. Aquestes edificacions queden relacionades entre elles per una rambla, que també dóna accés a la piscina i a la pista d’atletisme. Les diferents galeries que formen les instal·lacions de tir queden definides per la distància entre el tirador i el blanc. Una gran plataforma rectangular fa de suport abstracte de les galeries, totes de característiques i dimensions diferents, per reglament.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicComplex de TirSeu de la SGAE
Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del segle XVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.Premi Ciutat de Barcelona
Menció Especial. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
Seu de la SGAECosmoCaixa Barcelona
Terradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La idea fonamental del projecte és treballar amb l’espai i el lloc en el qual el nou edifici s'insereix. El nou edifici havia de realçar els edificis modernistes existents com el Convent de Valldonzella de 1910, l’edifici on se situava l’antic Museu de la Ciència de 1909, i un petit barri d'antigues construccions d’habitatges unifamiliars. Devia, així mateix, crear un punt de trobada al barri on també es troben alguns edificis universitaris. Malgrat la grandària de l’edifici (50.000 m2, deu vegades més gran que l’edifici modernista), aquest no havia d'adoptar una presència excessiva al barri ni desfigurar l’entorn urbà. L’edifici se situa, per tant, sota el nivell del terra, aprofita el pendent natural del terreny i genera una plaça pública, la plaça de la Ciència, just sota ella es troba la gran sala d’exposició delimitada per dos grans lucernaris longitudinals que permeten tenir sempre una referència a l’exterior des dels espais soterrats. D’aquesta manera, l’edifici modernista, una vegada restaurat, recupera el protagonisme de l’espai en presidir la plaça de la Ciència i el barri millora la qualitat dels seus espais urbans.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCosmoCaixa BarcelonaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaComplex La PallaresaPremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaMuseu Marítim de BarcelonaBibliografia (24)
Societats
