Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1928. Va ser un dels arquitectes fundadors del GATCPAC. Realitzà la casa Vilaró també coneguda com a “casa vaixell” (1930) a Sant Josep de la Muntanya; diversos projectes de cinemes, com el cinema Montaña (1932 ) o el cinema Bohemia (1933), un projecte de fira agrícola (1933) efectuat amb Alzamora i Sert o un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, 96 (1935)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Casa Vilaró

    GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa

    Casa Vilaró

    La Casa Vilaró és un dels primers edificis racionalistes de Barcelona, edificat per un Sixte Illescas que encara no havia fet trenta anys. Es tracta, doncs, d’un edifici de joventut creat per un dels membres fundadors del GATCPAC. La casa queda emplaçada a un turó extraordinàriament costerut sobre el qual l’avinguda del Coll del Portell serpenteja per salvar-ne el pendent, retorçada sobre si mateixa fins a l’extrem que la parcel·la on s’assenta queda servida dos cops pel mateix carrer. L’edifici és de molt difícil percepció des del carrer. La part posterior queda tapada per una tanca d’obra d’uns tres metres aproximadament i la part anterior per la vegetació crescuda que els propietaris han mantingut al jardí. Només presenta una tàpia que dóna al carrer, amb la porta del garatge. Es relaciona amb les vistes llunyanes sobre Barcelona i crea el seus propis espais exteriors mitjançant la terrassa seguida que recorre el perímetre continu i corb que forma el seu perfil característic. Aquesta terrassa està coberta per un ràfec de la mateixa amplada, subjectat per sis columnes metàl·liques de secció mínima. L'aspecte de l'edifici recorda el d’un vaixell i s’adscriu al corrent “naval” del primer Moviment Modern. La casa s’organitza amb els espais de dia a la planta primera, servits per la terrassa, abocats a la vista, i una planta baixa que conté les habitacions, il·luminades zenitalment per una finestra seguida llarga i estreta, situada just en contacte amb el sostre, de disseny singular, que contribueix a crear la il·lusió que la zona de dia flota sobre el terreny. La casa és d’ús privat i els interiors contenen elements de mobiliari dissenyats pel mateix Illescas. Al costat oest es disposa un passatge totalment esglaonat des del qual és fàcil obtenir alguna visió propera de la casa.
  2. Habitatges al Carrer Atenes 5

    Sixte Illescas i Mirosa

    Habitatges al Carrer Atenes 5

    Edifici de grans dimensions, situat en el barri de Sant Gervasi - Galvany, que ocupa gairebé la meitat d'una illa amb façana als carrers Atenes, Turó de Monterols i un passatge particular que s'ha habilitat com a garatge. Consta de planta baixa, cinc pisos i, en alguns punts, àtic enretirat del pla de la façana. Les obertures de les tres façanes segueixen uns eixos verticals i totes son rectangulars sense decoració. Aquesta sobrietat de les finestres contrasta amb el joc d'entrants i sortints que fa el parament a partir de tribunes i balcons que donen plasticitat a la façana. Destaca especialment la cantonada entre els carrers Atenes i Turó de Monterols on hi ha uns balcons d'obra de gran volada que fan l'angle. La resta de balcons tenen la base d'obra i a continuació una barana blanca en aspa. El mur del cinquè pis en alguns punts s'enretira del pla de la façana creant una terrassa davant. El parament de la planta baixa està recobert de pedra mentre que la resta de l'edifici està arrebossat i pintat de rosa clar. Sixte Illescas va ser l'arquitecte i alhora el propietari de l'edifici. Al 1953 es van afegir uns pisos al terrat de la façana del carrer Turó de Monterols.
  3. Casa de Vidre

    GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa

    Casa de Vidre

    La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.
  4. Habitatges al Carrer Lincoln 42

    Sixte Illescas i Mirosa

    Habitatges al Carrer Lincoln 42

    Edifici entre mitgeres situat al barri del Putxet i el Farró. Consta de planta baixa i tres plantes amb coberta plana. La façana és simètrica: tres finestres quadrangulars de grans dimensions ocupen l'espai central de cada planta seguides d'una finestra més petita per banda; als extrems de la façana hi ha grans balconades on s'obren dues obertures. Els balcons del primer pis no tenen volada mentre que els del segon i tercer sobresurten del pla de la façana; de la part superior sobresurt un ràfec que protegeix els balcons. A la planta baixa, a l'eix de simetria, es troba el portal d'accés a l'immoble i, a banda i banda, hi ha les finestres i portes corresponents als locals comercials. Tot el parament està arrebossat i pintat d'un color vermellós, excepte un sòcol revestit de pedra. Aquest edifici el va projectar Sixte Illescas per la seva família. Es va acollir a la llei d'exempcions fiscals del 1935 per impulsar la construcció de pisos de lloguer en època republicana. Illescas no va acabar la direcció d'obres que va ser continuada per Pere-Jordi Bassegoda i Musté.
  5. Casa Concepció Ràfols i Martí

    Sixte Illescas i Mirosa

    Casa Concepció Ràfols i Martí

    Edifici entre mitgeres situat al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample. Ocupa un terreny molt allargat i per la part posterior s'obre a l'interior d'illa. Consta de planta baixa i cinc plantes amb coberta plana. A la façana principal totes les obertures segueixen tres eixos longitudinals. A la planta baixa, la porta d'accés no està a l'espai central sinó que esta desplaçada a un costat, i les altres dos portes es corresponen a locals comercials. En els pisos superiors la façana sobresurt formant una gran tribuna en l'espai que ocupen dos d'aquests eixos, els corresponents als locals comercials, així que aquesta tribuna no es situa centrada sinó que està desplaçada cap a un costat. En aquest espai s'obren dues finestres que continuen pels laterals de la tribuna. En el tercer eix, el que es correspon amb el portal d'accés, s'obren finestres rectangular excepte en el primer pis on hi ha un petit balcó que arrenca de la tribuna, acaba amb una forma arrodonida i té baranes tubulars. La façana està rematada per una cornisa que crea un petit ràfec i per sobre la barana tubular que tanca la terrassa superior. El parament de la planta baixa està recobert de pedra mentre que la resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. Destaca les fusteries i persianes de color verd que contrasta amb el blanc dels murs. La façana posterior té característiques similars però aquí la tribuna només ocupa l'eix central i a banda i banda hi ha finestres. Aquest edifici es va acollir a la llei propulsada al 1935 per incentivar la construcció d'habitatges de lloguer de qualitat a preus assequibles a les classes mitjanes. Aquesta llei, coneguda com la Llei Salmó, la va crear Federico Salmón quan era Ministre de Treball durant la Segona República amb l'objectiu de lluitar contra l'atur obrer oferint excempcions fiscals als promotors de les obres. L'arquitecte, Sixte Illescas, va projectar dos habitatges per replà però els propietaris, Jaume Forn Ràfols i la seva mare, van exigir tres habitatges per replà. Això va provocar que Illescas dimitís i les obres passessin a mans de l'arquitecte Pere Jordi Bassegoda i Musté que si va accedir a aquesta ampliació.
  6. Casa Ramon Mestre Domingo

    Sixte Illescas i Mirosa

    Casa Ramon Mestre Domingo

    Edifici entre mitgeres situat al barri de la Sagrada Família. Consta de planta baixa, sis pisos i coberta plana. A la planta baixa hi ha tres grans obertures rectangulars, el portal al centre i locals comercials als costats, emmarcades per motllures amb forma atrompetada. La part central dels pisos superiors està ocupada per un gran balcó doble; la part superior del paravent que separa les dos parts del balcó te forma de núvol. A banda i banda del balcó hi ha una finestra quadrangular emmarcada per una motllura llisa. La façana està coronada per una cornisa amb força volada i decoració de dentellons. El parament a la planta baixa de un revestiment de pedra mentre que els pisos superiors esta arrebossat i pintat.

Arxiu

  • Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Dibuix

    Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (6)

Rutes i Apunts (4)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!