Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
La Casa Vilaró és un dels primers edificis racionalistes de Barcelona, edificat per un Sixte Illescas que encara no havia fet trenta anys. Es tracta, doncs, d’un edifici de joventut creat per un dels membres fundadors del GATCPAC.
La casa queda emplaçada a un turó extraordinàriament costerut sobre el qual l’avinguda del Coll del Portell serpenteja per salvar-ne el pendent, retorçada sobre si mateixa fins a l’extrem que la parcel·la on s’assenta queda servida dos cops pel mateix carrer.
L’edifici és de molt difícil percepció des del carrer. La part posterior queda tapada per una tanca d’obra d’uns tres metres aproximadament i la part anterior per la vegetació crescuda que els propietaris han mantingut al jardí. Només presenta una tàpia que dóna al carrer, amb la porta del garatge. Es relaciona amb les vistes llunyanes sobre Barcelona i crea el seus propis espais exteriors mitjançant la terrassa seguida que recorre el perímetre continu i corb que forma el seu perfil característic. Aquesta terrassa està coberta per un ràfec de la mateixa amplada, subjectat per sis columnes metàl·liques de secció mínima. L'aspecte de l'edifici recorda el d’un vaixell i s’adscriu al corrent “naval” del primer Moviment Modern.
La casa s’organitza amb els espais de dia a la planta primera, servits per la terrassa, abocats a la vista, i una planta baixa que conté les habitacions, il·luminades zenitalment per una finestra seguida llarga i estreta, situada just en contacte amb el sostre, de disseny singular, que contribueix a crear la il·lusió que la zona de dia flota sobre el terreny.
La casa és d’ús privat i els interiors contenen elements de mobiliari dissenyats pel mateix Illescas.
Al costat oest es disposa un passatge totalment esglaonat des del qual és fàcil obtenir alguna visió propera de la casa.
Aquest habitatge unifamiliar aïllat es troba situat en un solar amb molt de pendent, orientat al sud i amb vistes sobre Barcelona. Per aprofitar millor els avantatges del solar, Illescas va decidir situar l’habitatge a la part superior de la parcel·la i establir l'accés pel carrer del darrere, a través de la caixa de l'escala de vidre que treu el cap per sobre de la coberta. En baixar una planta des de l'accés s’arriba a la planta noble, que és on es desenvolupa pràcticament tot el programa funcional de la casa. A un costat del vestíbul hi ha les zones de dia i de servei, i, a l'altra banda, la zona de nit. Baixant per una escala de servei s’arriba a la planta semisoterrània, on es desenvolupen algunes activitats complementàries de servei. Les finestres, la marquesina i la volumetria corba de la casa segueixen l’estil nàutic de les primeres obres del Moviment Modern. Les finestres de les zones de servei són apaïsades i estan col·locades altes per aprofitar millor l'espai interior i amagar les vistes des de l’exterior. Les altres finestres de la casa ocupen tot el costat sud de la planta noble i estan protegides per un porxo, cobert amb una llosa de dos metres de vol que fa de para-sol i que recorda la coberta d'un vaixell. El tancament de les finestres es fa per mitjà de persianes enrotllables.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres