Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquest edifici està situat en un solar a la cantonada que no permet la ventilació per l'interior d'illa. Limita amb dues mitgeres i compta amb dues façanes al carrer. El programa es desenvolupa entre habitatges per replà. L'estructura és fonamental en la distribució de la planta: defineix una caixa estructural amb murs de càrrega que conté les comunicacions verticals, les zones humides i els passadissos dels habitatges. Al voltant d'aquesta caixa es distribueixen les zones de dia i de nit dels tres habitatges, amb l'inconvenient que, en no poder obrir-se a l'interior de l'illa, cal ventilar alguns dormitoris amb petits patis interiors. Els habitatges de l'última planta disposen d'una terrassa jardí al terrat, on s'accedeix per una escala situada al menjador. A la darrera planta s'ha construït un cos endarrerit de la façana que conté quatre estudis, tres dels quals amb terrassa jardí. A la coberta s'han situat els safareigs, un per a cada habitatge, a més d'un altre, separat per als malalts, d'acord amb el programa social del GATCPAC. L'edifici és un volum cúbic, estucat de color blau clar, amb les finestres enrasades al pla de façana i els balcons emmarcats lateralment per unes mampares de reixeta metàl·lica blanca. La planta baixa actua de sòcol i està revestida amb rajola vidrada de color verd, típica de la tradició constructiva catalana.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Arxiu

  • Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Dibuix

    Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

Audiovisual

  • La Casa de Vidre - Sixte Illescas

    1:50

    La Casa de Vidre - Sixte Illescas