Habitatges Illa de Glòries Bloc A

Memòria

Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar.
Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal.
Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor.
L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat!
La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera.
Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació.
Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure.
La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats.
Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai.
El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici.
Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona.
L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida.
Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.

Autor: Cierto Estudio

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

Illa Glòries

Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

L'habitatge no només es construeix de manera autònoma, sinó que també participa de la ciutat i els espais urbans que aquesta ofereix. La transició entre el que és públic i el que és privat proporciona un ampli ventall de situacions que van des del més exposat fins al més íntim. Per això creiem que els espais compartits han de prendre el protagonisme a la ciutat actual. Aquest conjunt d'habitatges s'ha concebut com una illa de transició urbana, de manera que la seva condició residencial no li impedeix adoptar un rol rellevant a la ciutat. Per això, s'ha projectat una peça que dona continuïtat a la trama consolidada de l'Eixample i alhora genera un nou front a la Plaça de les Glòries. D'una banda, en pro a la relació urbana amb l'Eixample, el conjunt s'articula al voltant de dos grans patis interiors i a la vegada manté les alineacions que es deriven del traçat urbà consolidat. Per altra banda, en resposta al nou desenvolupament urbà al voltant del parc de la Plaça de les Glòries, marcat per fites com ara el Mercat dels Encants, la Torre AGBAR o el Museu del Disseny, l'edifici creix en secció a mesura que s'acosta cap al parc i ofereix diferents graus de permeabilitat en contacte amb el carrer. Per salvar el desnivell del solar i donar coherència a tot el conjunt, es va construir un basament de formigó compartit per als quatre blocs. Aquesta decisió no és només tècnica: el basament alinea tots els forjats i aquesta alineació es trasllada cap a fora, marcada a la façana. El que semblava una restricció es va convertir en l'element que dona unitat visual a una illa dissenyada per quatre equips diferents. D'acord amb aquesta idea de transició, la proposta estableix una jerarquia de circulacions. A escala urbana, s'obre un pas de vianants que travessa la illa i allarga un incipient recorregut que neix a la Diagonal i desemboca al Mercat dels Encants. En un segon ordre, s'obren diversos passos que fan accés als dos grans patis comunitaris que, protegits de l'activitat pública i per a ús dels veïns, configuren l'avantsala als nuclis de comunicació vertical dels edificis. Tot i que aquests passos són d'accés exclusiu per als veïns, no deixen de configurar la façana urbana del conjunt i oferir visuals que esborren la separació entre el que és públic i el que és col·lectiu. A més, la seva disposició equilibrada produeix una divisió natural de la planta baixa, destinada a ús comercial de petita i mitjana escala que anima el peu de carrer i reforça la vida del barri. D'una altra manera, la mateixa configuració de la illa que agrupa quatre unitats de projecte en un únic conjunt, unitari en la seva volumetria, però heterogeni en la composició de les peces, representa la pluralitat i diversitat de la ciutat de Barcelona. El frec entre les diferents promocions d'habitatges que comparteixen patis, accessos, passarel·les i cobertes, conforma una comunitat rica i cohesionada en la seva diversitat. Finalment, tota aquesta amalgama de relacions urbanes, domèstiques i col·lectives, es transmeten a la façana de l'edifici que busca divulgar la seva condició de contenidor de biodiversitat urbana.
Habitatges Illa de Glòries Bloc A

Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar. Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal. Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor. L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat! La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera. Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació. Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure. La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats. Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai. El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici. Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona. L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida. Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.