Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Como ir

En Imágenes

Ver todas las imágenes
  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

  •  Habitatges Illa de Glòries Bloc A

Memoria

Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar.
Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal.
Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor.
L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat!
La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera.
Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació.
Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure.
La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats.
Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai.
El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici.
Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona.
L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida.
Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.

Autor: Cierto Estudio

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Illa Glòries

    Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

    Illa Glòries

    L'habitatge no només es construeix de manera autònoma, sinó que també participa de la ciutat i els espais urbans que aquesta ofereix. La transició entre el que és públic i el que és privat proporciona un ampli ventall de situacions que van des del més exposat fins al més íntim. Per això creiem que els espais compartits han de prendre el protagonisme a la ciutat actual. Aquest conjunt d'habitatges s'ha concebut com una illa de transició urbana, de manera que la seva condició residencial no li impedeix adoptar un rol rellevant a la ciutat. Per això, s'ha projectat una peça que dona continuïtat a la trama consolidada de l'Eixample i alhora genera un nou front a la Plaça de les Glòries. D'una banda, en pro a la relació urbana amb l'Eixample, el conjunt s'articula al voltant de dos grans patis interiors i a la vegada manté les alineacions que es deriven del traçat urbà consolidat. Per altra banda, en resposta al nou desenvolupament urbà al voltant del parc de la Plaça de les Glòries, marcat per fites com ara el Mercat dels Encants, la Torre AGBAR o el Museu del Disseny, l'edifici creix en secció a mesura que s'acosta cap al parc i ofereix diferents graus de permeabilitat en contacte amb el carrer. Per salvar el desnivell del solar i donar coherència a tot el conjunt, es va construir un basament de formigó compartit per als quatre blocs. Aquesta decisió no és només tècnica: el basament alinea tots els forjats i aquesta alineació es trasllada cap a fora, marcada a la façana. El que semblava una restricció es va convertir en l'element que dona unitat visual a una illa dissenyada per quatre equips diferents. D'acord amb aquesta idea de transició, la proposta estableix una jerarquia de circulacions. A escala urbana, s'obre un pas de vianants que travessa la illa i allarga un incipient recorregut que neix a la Diagonal i desemboca al Mercat dels Encants. En un segon ordre, s'obren diversos passos que fan accés als dos grans patis comunitaris que, protegits de l'activitat pública i per a ús dels veïns, configuren l'avantsala als nuclis de comunicació vertical dels edificis. Tot i que aquests passos són d'accés exclusiu per als veïns, no deixen de configurar la façana urbana del conjunt i oferir visuals que esborren la separació entre el que és públic i el que és col·lectiu. A més, la seva disposició equilibrada produeix una divisió natural de la planta baixa, destinada a ús comercial de petita i mitjana escala que anima el peu de carrer i reforça la vida del barri. D'una altra manera, la mateixa configuració de la illa que agrupa quatre unitats de projecte en un únic conjunt, unitari en la seva volumetria, però heterogeni en la composició de les peces, representa la pluralitat i diversitat de la ciutat de Barcelona. El frec entre les diferents promocions d'habitatges que comparteixen patis, accessos, passarel·les i cobertes, conforma una comunitat rica i cohesionada en la seva diversitat. Finalment, tota aquesta amalgama de relacions urbanes, domèstiques i col·lectives, es transmeten a la façana de l'edifici que busca divulgar la seva condició de contenidor de biodiversitat urbana.
  2. Habitatges Illa de Glòries Bloc A

    Cierto Estudio, Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Mariana Gomes, Anna Llonch, Lucia Millet, Clara Vidal

     Habitatges Illa de Glòries Bloc A

    Estem compromeses amb l'habitatge col·lectiu, i per això proposem un sistema d'accés als habitatges que fomenti el sentiment de comunitat i garanteixi una transició respectuosa entre els espais que acullen la vida pública de la ciutat i aquells que protegeixen la vida més íntima de la llar. Així, al gran pati s'accedeix des del carrer, on els veïns i veïnes comparteixen un espai per a l'oci i la cura, equipat amb bancs i una gran varietat de vegetació. D'aquesta manera, el pati reuneix gran part de la vida de l'edifici i facilita les trobades entre la gent, alhora que respon a la necessitat de crear espais segurs i donar suport a la construcció de la comunitat veïnal. Les relacions de veïnat també es fomenten mitjançant amplis passadissos que connecten les llars i culminen en la coberta comunitària, un espai perquè els residents el puguin utilitzar i gaudir, amb zones de descans, espais per estendre la roba i espais verds que ajuden a mitigar l'efecte illa de calor. L'espai de la passarel·la, que enllaça la comunitat i l'entorn domèstic, està dissenyat amb amplitud i orientat òptimament cap al sol per fomentar-ne l'ús i promoure la igualtat de gènere. La seva condició de balcó comunitari el converteix en un lloc visible per a tothom, alhora que respecta la privacitat de les llars gràcies als buits que impedeixen l'accés a la façana interior. Lluny de formar una ruta lineal, la passarel·la s'expandeix cap a les zones d'accés, on la cuina s'obre a l’habitatge, emfatitzant la importància de la vida domèstica a la comunitat. A partir d'ara, aquest espai exterior també forma part de la llar; un lloc per sortir a menjar, llegir, xerrar una estona i relaxar-se. La conquesta de l'espai comú ha començat! La societat ha evolucionat i ha trencat el monopoli de la unitat familiar tradicional. El projecte "La Comunitat Habitacional" proposa una distribució de sales neutra i homogènia on, conceptualment, les divisions de cada planta no estan preestablertes i són possibles diverses configuracions. Aquí, la casa neix d'un esquema senzill que pretén, entre altres coses, trencar amb els estereotips i les jerarquies habituals. Un habitatge versàtil capaç d'adaptar-se a les necessitats canviants de l’usuari d'una manera reversible i lleugera. Per aquest motiu, el nucli tipològic es basa en un quadrat dividit en quatre parts iguals i un eix central girat 45 graus que organitza els espais i multiplica les connexions. La cuina i l'entrada es troben al sud, dignificant espais que normalment estan condemnats a zones sense llum natural ni ventilació. Gràcies a la seva ubicació, la cuina gaudeix d'una gran vista panoràmica de tota la casa, amb vista als dos costats de l'edifici, al passadís i al carrer. Més que un simple taulell annexat a la sala d'estar, la cuina és una estança per si mateixa que participa activament en la vida de la llar. Sense aïllar-se, es connecta directament amb altres estances, fomentant les relacions entre els habitants i adaptant-se a noves maneres de viure. La col·locació de frontisses a les interseccions permet múltiples connexions i crea vistes diagonals. D'aquesta manera, la frontissa d'accés dona pas a l'estança independent, una extensió de la llar que promou la flexibilitat i fins i tot permet que la llar s'ampliï o es redueixi en funció de les necessitats. Aquí, l'ambigüitat i l'equivalència de les estances són rellevants. Per desjerarquitzar-les, s'ha definit una superfície adequada tant per a les sales d'estar com per als dormitoris, i això permet que diferents funcions s'allotgin en el mateix espai. El projecte aborda una estratègia ambiental integral i global que respon a quatre àrees principals: l'eficiència energètica, el cicle de l'aigua, el cicle de vida dels materials i la salubritat de l'edifici. Un dels compromisos és que tots els habitatges són de doble orientació. Amb aquesta premissa, és possible mirar en direccions oposades des de l'interior i, per tant, rebre llum solar de dues orientacions diferents. També garanteix un cert nivell de confort tèrmic sense necessitat d'aparells addicionals durant les estacions càlides, que són la majoria a Barcelona. L'estructura de fusta CLT redueix la petjada ecològica de la construcció de l'edifici. L'ús de la fusta com a element estructural redueix el pes total de l'edifici i la mida dels seus fonaments, estalvia aigua de manera significativa a l'obra ja que és un procés de construcció en sec, minimitza els residus perquè es talla a la fàbrica i, per últim però no menys important, escurça el temps de construcció. Els beneficis per al medi ambient són múltiples i la durabilitat està garantida. Aquest projecte complex i únic s'ha convertit en un referent pel seu desenvolupament en diversos aspectes: la construcció d'un conjunt d'habitatges públics de 238 unitats dissenyat per quatre arquitectes, la incorporació d'una perspectiva de gènere, l'aplicació de solucions sostenibles i la ruptura amb els estereotips tradicionals de l'habitatge. Com a dissenyadors, hem treballat per garantir la qualitat arquitectònica, prioritzant la comoditat dels qui viuen a l'edifici i la seva integració harmònica a la ciutat.

Obras Relacionadas

Conjunto Illa Glòries

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!