En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
En 1964, Josep Puig i Torné abandonó el despacho de Antoni Bonet i Castellana para asociarse con Josep M. Esquius, un arquitecto que colaboraba con ellos desde que era estudiante. La urbanización Mirador, que sería su primer proyecto, está planteada en forma de cruz para que todas las parcelas tengan una buena relación con el paisaje. En el centro de la gran cruz es donde se encontraban localizados los servicios comunitarios, como el casino y la piscina, pero que no se construyeron. Al entrar en la urbanización, lo primero que nos encontramos son dos promociones de apartamentos entre medianeras, los edificios Vela 1 y Vela 2, que son dos agrupaciones muy interesantes de apartamentos retranqueados, con la fachada principal inclinada unos sesenta grados. El resto de la urbanización está resuelta con viviendas unifamiliares aisladas, construidas por encargo a partir de cuatro modelos que podían adaptarse a las necesidades de los clientes y la topografía del solar: Diamante, Esmeralda, Perla y Topacio. El resultado es un conjunto muy variado y de una gran calidad expresiva, que se completa con un edificio de cuatro bungalós adosados de gran interés. Algunas de estas casas han sido más o menos transformadas, pero muchas de ellas todavía conservan el estado original. Cabe destacar que también se aplicaron algunos principios urbanísticos de la teoría de las ciudades jardín, como, por ejemplo, la ausencia de vallas entre las parcelas y la introducción de recorridos peatonales.