Un castell que no és un castell. La Torre del Baró és un edifici de l'any 1904, situat a una de les carenes de la serralada de Collserola, d'estil historicista i aire de fortificació -malgrat tractar-se originàriament d'un edifici residencial-. És visible des de bona part del sector nord-oriental de Barcelona i disposa d'àmplies vistes sobre la ciutat i les valls interiors de l'àrea metropolitana. Una runa que no vol ser una runa. La construcció original mai no es va completar i constitueix una runa des del seu origen. Destinada a ús militar durant la guerra civil i punt de trobada per a moviments veïnals als 70, el seu reiterat abandó la porta a un imparable procés de degradació. A finals dels 80 s'hi fa una operació de consolidació per afrontar-ne els problemes estructurals i es construeix al seu peu un mirador cap a Barcelona. Més tard es duen a terme diverses obres parcials inexplicablement inacabades. Lamentablement, el fet que l'edifici no tingués cap ús va seguir degradant-lo. La nova destinació com a punt d'informació del Parc de Collserola i les obres que a tal fi s'hi fan tenen com a objectiu aturar aquest procés, permetre'n l'ús ciutadà i convertir-lo en una referència per als barris de l'entorn. Una guingueta a la muntanya. El punt d'informació se situa a la planta baixa, un espai diafan en el qual la part destinada al servei informatiu es revesteix fins a mitja alçada amb rajola ceràmica i s'articula entorn un taulell de granit. Un gran foto-plànol retroil·luminat i uns pannells de ferro negre són les bases sobre les quals s'estampa la informació. A la planta inferior se situen serveis i magatzem. Per facilitar-ne l'accès des de planta baixa es construeix una escala metàl·lica que satisfagui els actuals requeriments normatius. Aquestes dues plantes constitueixen els únics nivells plenament públics i l'única zona amb tancaments i protecció. La resta de l'edifici es destina a mirador i s'hi accedeix per una escala de cargol introduïda en els anys 80. Si bé a totes les plantes superiors és millora la seguretat de les obertures, no s'hi col·loquen tancaments, de manera que tots aquests nivells queden oberts. Les tres pells del temps. La intervenció és respectuosa amb el passat, tant amb la construcció original com amb la intervenció dels 80, afegint una nova capa a l'edifici que no impedeix la lectura de les anteriors. La construcció original es caracteritza pels murs de mamposteria i obertures amb llindes i arcs d'obra vista manual. La intervenció del 1987 fa del formigó, l'obra vista mecànica i el ferro pintat de gris els materials amb els quals s'articula. La nova intervenció treballa gairebé amb un únic material: ferro negre envernissat. Amb ell configurarà tant els nous elements de seguretat (reixes i baranes), com els pannells i faristols expositius, la perfileria de les noves divisions i la nova escala. El llenguatge contemporani de la nova intervenció resulta així perfectament compatible amb el caràcter historicista de l'edifici sense que per això resulti menys reconeixible.