Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Un castell que no és un castell.

La Torre del Baró és un edifici de l'any 1904, situat a una de les carenes de la serralada de Collserola, d'estil historicista i aire de fortificació -malgrat tractar-se originàriament d'un edifici residencial-. És visible des de bona part del sector nord-oriental de Barcelona i disposa d'àmplies vistes sobre la ciutat i les valls interiors de l'àrea metropolitana.


Una runa que no vol ser una runa.

La construcció original mai no es va completar i constitueix una runa des del seu origen. Destinada a ús militar durant la guerra civil i punt de trobada per a moviments veïnals als 70, el seu reiterat abandó la porta a un imparable procés de degradació.

A finals dels 80 s'hi fa una operació de consolidació per afrontar-ne els problemes estructurals i es construeix al seu peu un mirador cap a Barcelona. Més tard es duen a terme diverses obres parcials inexplicablement inacabades.

Lamentablement, el fet que l'edifici no tingués cap ús va seguir degradant-lo.

La nova destinació com a punt d'informació del Parc de Collserola i les obres que a tal fi s'hi fan tenen com a objectiu aturar aquest procés, permetre'n l'ús ciutadà i convertir-lo en una referència per als barris de l'entorn.


Una guingueta a la muntanya.

El punt d'informació se situa a la planta baixa, un espai diafan en el qual la part destinada al servei informatiu es revesteix fins a mitja alçada amb rajola ceràmica i s'articula entorn un taulell de granit. Un gran foto-plànol retroil·luminat i uns pannells de ferro negre són les bases sobre les quals s'estampa la informació.

A la planta inferior se situen serveis i magatzem. Per facilitar-ne l'accès des de planta baixa es construeix una escala metàl·lica que satisfagui els actuals requeriments normatius. Aquestes dues plantes constitueixen els únics nivells plenament públics i l'única zona amb tancaments i protecció.

La resta de l'edifici es destina a mirador i s'hi accedeix per una escala de cargol introduïda en els anys 80. Si bé a totes les plantes superiors és millora la seguretat de les obertures, no s'hi col·loquen tancaments, de manera que tots aquests nivells queden oberts.


Les tres pells del temps.

La intervenció és respectuosa amb el passat, tant amb la construcció original com amb la intervenció dels 80, afegint una nova capa a l'edifici que no impedeix la lectura de les anteriors.

La construcció original es caracteritza pels murs de mamposteria i obertures amb llindes i arcs d'obra vista manual. La intervenció del 1987 fa del formigó, l'obra vista mecànica i el ferro pintat de gris els materials amb els quals s'articula.

La nova intervenció treballa gairebé amb un únic material: ferro negre envernissat. Amb ell configurarà tant els nous elements de seguretat (reixes i baranes), com els pannells i faristols expositius, la perfileria de les noves divisions i la nova escala.

El llenguatge contemporani de la nova intervenció resulta així perfectament compatible amb el caràcter historicista de l'edifici sense que per això resulti menys reconeixible.

Font: Mostres d'arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Adequació de la Torre del Baró

    Jordi Farrando Sicilia

    Adequació de la Torre del Baró

    Un castell que no és un castell. La Torre del Baró és un edifici de l'any 1904, situat a una de les carenes de la serralada de Collserola, d'estil historicista i aire de fortificació -malgrat tractar-se originàriament d'un edifici residencial-. És visible des de bona part del sector nord-oriental de Barcelona i disposa d'àmplies vistes sobre la ciutat i les valls interiors de l'àrea metropolitana. Una runa que no vol ser una runa. La construcció original mai no es va completar i constitueix una runa des del seu origen. Destinada a ús militar durant la guerra civil i punt de trobada per a moviments veïnals als 70, el seu reiterat abandó la porta a un imparable procés de degradació. A finals dels 80 s'hi fa una operació de consolidació per afrontar-ne els problemes estructurals i es construeix al seu peu un mirador cap a Barcelona. Més tard es duen a terme diverses obres parcials inexplicablement inacabades. Lamentablement, el fet que l'edifici no tingués cap ús va seguir degradant-lo. La nova destinació com a punt d'informació del Parc de Collserola i les obres que a tal fi s'hi fan tenen com a objectiu aturar aquest procés, permetre'n l'ús ciutadà i convertir-lo en una referència per als barris de l'entorn. Una guingueta a la muntanya. El punt d'informació se situa a la planta baixa, un espai diafan en el qual la part destinada al servei informatiu es revesteix fins a mitja alçada amb rajola ceràmica i s'articula entorn un taulell de granit. Un gran foto-plànol retroil·luminat i uns pannells de ferro negre són les bases sobre les quals s'estampa la informació. A la planta inferior se situen serveis i magatzem. Per facilitar-ne l'accès des de planta baixa es construeix una escala metàl·lica que satisfagui els actuals requeriments normatius. Aquestes dues plantes constitueixen els únics nivells plenament públics i l'única zona amb tancaments i protecció. La resta de l'edifici es destina a mirador i s'hi accedeix per una escala de cargol introduïda en els anys 80. Si bé a totes les plantes superiors és millora la seguretat de les obertures, no s'hi col·loquen tancaments, de manera que tots aquests nivells queden oberts. Les tres pells del temps. La intervenció és respectuosa amb el passat, tant amb la construcció original com amb la intervenció dels 80, afegint una nova capa a l'edifici que no impedeix la lectura de les anteriors. La construcció original es caracteritza pels murs de mamposteria i obertures amb llindes i arcs d'obra vista manual. La intervenció del 1987 fa del formigó, l'obra vista mecànica i el ferro pintat de gris els materials amb els quals s'articula. La nova intervenció treballa gairebé amb un únic material: ferro negre envernissat. Amb ell configurarà tant els nous elements de seguretat (reixes i baranes), com els pannells i faristols expositius, la perfileria de les noves divisions i la nova escala. El llenguatge contemporani de la nova intervenció resulta així perfectament compatible amb el caràcter historicista de l'edifici sense que per això resulti menys reconeixible.
  2. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Adequació de la Torre del Baró

    Jordi Farrando Sicilia

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.