Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

  • Adecuación de la Torre del Baró

Memoria

Un castell que no és un castell. La Torre del Baró és un edifici d'entorn l'any 1904, situat a una de les carenes de la serralada de Collserola, d'estil historicista i aire de fortificació -malgrat tractar-se originàriament d'un edifici residencial-. És visible des de bona part del sector nord-oriental de Barcelona i disposa d'àmplies vistes sobre la ciutat i les valls interiors de l'àrea metropolitana. Una runa que no vol ser una runa. La construcció original mai no es va completar i constitueix una runa des del seu origen. Destinada a ús militar durant la guerra civil i punt de trobada per a moviments veïnals als 70, el seu reiterat abandó la porta a un imparable procés de degradació. A finals dels 80 s'hi fa una operació de consolidació per afrontar-ne els problemes estructurals i es construeix al seu peu un mirador cap a Barcelona. Més tard es duen a terme diverses obres parcials inexplicablement inacabades. Lamentablement, el fet que l'edifici no tingués cap ús va seguir degradant-lo. La nova destinació com a punt d'informació del Parc de Collserola i les obres que a tal fi s'hi fan tenen com a objectiu aturar aquest procés, permetre'n l'ús ciutadà i convertir-lo en una referència per als barris de l'entorn. Una guingueta a la muntanya. El punt d'informació se situa a la planta baixa, un espai diafan en el qual la part destinada al servei informatiu es revesteix fins a mitja alçada amb rajola ceràmica i s'articula entorn un taulell de granit. Un gran foto-plànol retroil·luminat i uns pannells de ferro negre són les bases sobre les quals s'estampa la informació. A la planta inferior se situen serveis i magatzem. Per facilitar-ne l'accès des de planta baixa es construeix una escala metàl·lica que satisfagui els actuals requeriments normatius. Aquestes dues plantes constitueixen els únics nivells plenament públics i l'única zona amb tancaments i protecció. La resta de l'edifici es destina a mirador i s'hi accedeix per una escala de cargol introduïda en els anys 80. Si bé a totes les plantes superiors és millora la seguretat de les obertures, no s'hi col·loquen tancaments, de manera que tots aquests nivells queden oberts. Les tres pells del temps. La intervenció és respectuosa amb el passat, tant amb la construcció original com amb la intervenció dels 80, afegint una nova capa a l'edifici que no impedeix la lectura de les anteriors. La construcció original es caracteritza pels murs de mamposteria i obertures amb llindes i arcs d'obra vista manual. La intervenció del 1987 fa del formigó, l'obra vista mecànica i el ferro pintat de gris els materials amb els quals s'articula. La nova intervenció treballa gairebé amb un únic material: ferro negre envernissat. Amb ell configurarà tant els nous elements de seguretat (reixes i baranes), com els pannells i faristols expositius, la perfileria de les noves divisions i la nova escala. El llenguatge contemporani de la nova intervenció resulta així perfectament compatible amb el caràcter historicista de l'edifici sense que per això resulti menys reconeixible.

Fuente: Mostres d'arquitectura

Autores

Sobre el Mapa