El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.
autoria desconeguda


Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez


