Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.

Autor: Carles Enrich Studio

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Castell de Jorba

    autoria desconeguda

    Construcció esmentada ja en el segle XI i que en el decurs del temps va sofrir moltes reformes i transformacions. Avui només hi ha algun mur subsistent i algunes romanalles, doncs durant la primera guerra carlina fou arruïnat totalment junt amb la seva església circular que conserva en el seu interior un cup amb els cairons d'arenosa; un recinte rectangular; una estructura circular de 4 m. de diàmetre intern amb una escala de cargol; i algunes restes de murs defensius. La fortificació no té cap planta especial, doncs s'adapta a l'estructura del puig. Hi podem apreciar murs i paraments construïts a base de grans carreus d'arenosa amb morter, d'altres de mides més petit i també amb pedres sense tallar amb morter. Castell termenat. Documentat el 978. Esmentat l'any 1012. Fou el centre de la baronia de Jorba, amb Guerau de Jorba, Conseller de Ramon Berenguer IV (1146-1180) i dels Castellolí des de la primera meitat del segle XIV. El 1444 el compraren els Rajadell i passà més tard: als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts -López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar; finalment fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. Durant la primera guerra carlina (1833- 1840) fou destruït.
  2. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Urbanisme i Paisatge
    Recuperació de l'Accés al Castell de Jorba (Fase 1)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  3. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Recuperació de l'Accés al Castell de Jorba (Fase 1)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  4. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors

    Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  5. Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.
  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  8. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!