Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.

Autor: Carles Enrich Studio

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (9)

  1. Castillo de Jorba

    autoria desconeguda

    Construcción mencionada ya en el siglo XI y que a lo largo del tiempo sufrió muchas reformas y transformaciones; hoy solo hay algún muro subsistente y algunos romeros, pues durante la primera guerra carlista fue arruinado totalmente junto con su iglesia circular que conserva en su interior un lagar; un recinto rectangular; una estructura circular de 4 m. de diámetro interno con una escalera de caracol; y algunos restos de muros defensivos. La fortificación no tiene ninguna planta especial, pues se adapta a la estructura del monte. Podemos apreciar muros y paramentos construidos a base de grandes sillares de arenisca con mortero, otros de tamaño más pequeño y también con piedras sin cortar con mortero. Castillo terminado. Documentado en 978. Mencionado en el año 1012. Fue el centro de la baronía de Jorba, con Guerau de Jorba, Consejero de Ramon Berenguer IV (1146-1180) y de los Castellolí desde la primera mitad del siglo XIV. En 1444 lo compraron los Rajadell y pasó más tarde: en Ponts, en Salbà, marqueses de Vilanant, en los Ponts -López de Mendoza, condes de Robres, en los Abarca de Bolea, condes de Aranda, y en los Silva, duques de Híxar; finalmente fue adquirido por los industriales igualadinos hermanos Muntadas i Campeny. Durante la primera guerra carlista (1833-1840) fue destruido.
  2. Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Urbanisme i Paisatge
    Recuperació de l'Accés al Castell de Jorba (Fase 1)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  3. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Recuperació de l'Accés al Castell de Jorba (Fase 1)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  4. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  5. Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (opinión). Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

  8. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionado. Categoría: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
    Adequació Paisatgística del Recinte Emmurallat i la Capella del Castell de Jorba (Fase 2)

    Carles Enrich Studio, Carles Enrich Giménez

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!