Els vestigis de l'Castell de Jorba, declarat BCIN, es troben al cim del Puig de la Guàrdia, a una alçada de 549 m, sobre el nucli històric de Jorba. El conjunt arqueològic representa la sedimentació dels diferents usos que ha anat adquirint al llarg dels segles X-XIX. En 2017 es va realitzar una primera fase d'intervenció que recuperava l'accés per la cara nord seguint el Pla Director de Recuperació de el Castell de Jorba (2015). En 2019 s'inicia la segona fase que havia de completar un recorregut pel primer recinte històric, recuperant la terrassa superior com a punt d'observació del territori i iniciant les tasques d'excavació de la capella del segle XII. En el procés d'excavació es descobreix el recinte de la capella format per 3 murs de 4 metres d'alçada amb una sèrie d'elements decoratius que corresponen a les diferents etapes de reforma de segle XVI. Sobre ells també apareixen uns esgrafiats i bisellats molt ben conservats que es decideixen preservar. El projecte s'adapta a aquest descobriment i planteja la cobertura d'aquest espai per evitar l'entrada d'aigua i permetre els futurs treballs arqueològics. Aquesta coberta es materialitza amb una estructura lleugera de fusta laminada i un tancament de planxes de policarbonat. La difícil accessibilitat i la geometria irregular dels murs impossibiliten treballar amb elements prefabricats i suposen la utilització d'un sistema constructiu lleuger realitzat in situ. La nova estructura s'adapta a la preexistència i es subjecta puntualment amb varetes roscades aprofitant la fonamentació original, permetent així la seva reversibilitat. El límit de la terrassa superior es formalitza amb un rebaix en secció de 90 cm respecte al paviment de lloses original, l'alineació horitzontal es recupera amb la barana. Unes escales realitzades en 3 trams amb llistons de fusta i l'aplec de les pedres sobrants permeten la connexió amb l'accés de la capella, 4m per sota, completant així el recorregut paisatgístic. Les pedres de l'excavació arqueològica s'utilitzen per formar el mur de contenció de formigó ciclopi, amb una proporció variable de morter de calç i sorra per definir textures diferenciades del mur original. Aquest mur conté les terres de la terrassa superior i garanteix l'estabilitat del conjunt. La terra del lloc s'utilitza per generar una plataforma d'accés i com a paviment del recinte de la capella. Tot el recorregut, des del mirador fins a la capella i l'espai de l'forn de Mas de segle XVIII, es senyalitza amb una corda i unes varetes corrugades que delimiten la part visitable.