Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Edifici situat al poble de Corró d'Avall, al peu de l'antiga carretera de Ribes. El conjunt, malgrat la seva aparença unitària, està format per tres cossos autònoms i incomunicats entre ells. El cos central té planta basilical i està flanquejat a banda i banda per dos edificis rectangular situats en perpendicular; aquests dos cossos allargats també estan flanquejats per dues construccions quadrangulars, una a cada costat, fent un total de quatre. Totes aquestes edificacions formen una façana unitària, de 124,30 metres de llargada, amb lleugers entrants i sortints que marquen els diferents cossos. A la part posterior queda un pati rectangular tancat per les diferents edificacions en tres dels seus costat, i un mur en el quart. El cos central correspon a l'ajuntament, té estructura basilical, cobert a dues vessants, amb capcers escalonats en els laterals i capcer de perfil sinuós en el central, d'on sobresurt la torre-campanar. Aquesta està coberta amb rajola vidriada de colors, formant una decoració geomètrica, i coronada per una agulla de ferro. A banda i banda les antigues escoles de "niños" i "niñas" tal com ho indiquen els rètols pintats a les façanes. Aquestes es van concebre per tenir només una planta utilitzable, de manera que el sol està a 2,5m d'alçada. Les aules estaven ben ventilades, amb ventilació creuada, i s'accedia als patis per unes escales que donaven a uns porxos, avui encara existents. D'aquests porxos, destaquen els pilars d'obra vista en forma helicoidal com a element decoratiu. L'estructura dels porxos és l'original de ferro amb petits treballs de forja en les entregues del capitell. Als extrems de cadascun dels laterals s'ubicaven les cases dels mestres. Pel que fa a la disposició en planta de tot el conjunt, cal destacar-ne la modernitat i la bona distribució dels usos; es van situar les aules, per exemple, amb grans finestrals al nord i amb els patis al sud, per garantir una bona il·luminació. Arreu de l'edifici hi ha repartides obertures de tipologia variada, distribuïdes simètricament, i seguint un llenguatge modernista. A l'interior també hi és present aquest corrent artístic amb la utilització d'una varietat d'arts aplicades com la ceràmica vidriada, vidrieres policromes, torre i escales, forges en baranes i esgrafiats. Aquest edifici va ser projectat, l'any 1912, per l'arquitecte Albert Juan i Torner, per encàrrec de Joan Sanpera i Torras, amb la voluntat de crear un gran recinte destinat a escoles per a nens i nenes, habitatges per als mestres i usos administratius. La situació fora del nucli de població respon a la recerca d'un punt neutral, que resulti còmode als quatre pobles que formen el terme municipal. L'arquitecte va voler utilitzar els materials i els sistemes de construcció de la comarca per poder facilitar les seves reparacions. Joan Sanpera també va pagar la construcció de l'escorxada, realitzar pel mateix arquitecte. Es tracta d'un dels exemples modernistes més remarcables del Vallès. Al cos central es va ubicar la Casa de la Vila, i als laterals, les escoles i la casa dels mestres. Si bé aquest model d'edifici amb doble funció d'ús es repeteix en altres poblacions com, per exemple, a l'Ajuntament i escoles de l'Ametlla del Vallès (projectat per Manuel J. Raspall i construït en el mateix període), en l'edifici de les Franqueses del Vallès adquireix una monumentalitat que el diferencia de la resta.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació