En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Edifici situat al poble de Corró d'Avall, al peu de l'antiga carretera de Ribes. El conjunt, malgrat la seva aparença unitària, està format per tres cossos autònoms i incomunicats entre ells. El cos central té planta basilical i està flanquejat a banda i banda per dos edificis rectangular situats en perpendicular; aquests dos cossos allargats també estan flanquejats per dues construccions quadrangulars, una a cada costat, fent un total de quatre. Totes aquestes edificacions formen una façana unitària, de 124,30 metres de llargada, amb lleugers entrants i sortints que marquen els diferents cossos. A la part posterior queda un pati rectangular tancat per les diferents edificacions en tres dels seus costat, i un mur en el quart.
El cos central correspon a l'ajuntament, té estructura basilical, cobert a dues vessants, amb capcers escalonats en els laterals i capcer de perfil sinuós en el central, d'on sobresurt la torre-campanar. Aquesta està coberta amb rajola vidriada de colors, formant una decoració geomètrica, i coronada per una agulla de ferro.
A banda i banda les antigues escoles de "niños" i "niñas" tal com ho indiquen els rètols pintats a les façanes. Aquestes es van concebre per tenir només una planta utilitzable, de manera que el sol està a 2,5m d'alçada. Les aules estaven ben ventilades, amb ventilació creuada, i s'accedia als patis per unes escales que donaven a uns porxos, avui encara existents. D'aquests porxos, destaquen els pilars d'obra vista en forma helicoidal com a element decoratiu. L'estructura dels porxos és l'original de ferro amb petits treballs de forja en les entregues del capitell. Als extrems de cadascun dels laterals s'ubicaven les cases dels mestres. Pel que fa a la disposició en planta de tot el conjunt, cal destacar-ne la modernitat i la bona distribució dels usos; es van situar les aules, per exemple, amb grans finestrals al nord i amb els patis al sud, per garantir una bona il·luminació.
Arreu de l'edifici hi ha repartides obertures de tipologia variada, distribuïdes simètricament, i seguint un llenguatge modernista. A l'interior també hi és present aquest corrent artístic amb la utilització d'una varietat d'arts aplicades com la ceràmica vidriada, vidrieres policromes, torre i escales, forges en baranes i esgrafiats.
Aquest edifici va ser projectat, l'any 1912, per l'arquitecte Albert Juan i Torner, per encàrrec de Joan Sanpera i Torras, amb la voluntat de crear un gran recinte destinat a escoles per a nens i nenes, habitatges per als mestres i usos administratius. La situació fora del nucli de població respon a la recerca d'un punt neutral, que resulti còmode als quatre pobles que formen el terme municipal. L'arquitecte va voler utilitzar els materials i els sistemes de construcció de la comarca per poder facilitar les seves reparacions. Joan Sanpera també va pagar la construcció de l'escorxada, realitzar pel mateix arquitecte.
Es tracta d'un dels exemples modernistes més remarcables del Vallès. Al cos central es va ubicar la Casa de la Vila, i als laterals, les escoles i la casa dels mestres. Si bé aquest model d'edifici amb doble funció d'ús es repeteix en altres poblacions com, per exemple, a l'Ajuntament i escoles de l'Ametlla del Vallès (projectat per Manuel J. Raspall i construït en el mateix període), en l'edifici de les Franqueses del Vallès adquireix una monumentalitat que el diferencia de la resta.