Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  • Auditori Palau de Congressos de Girona

Memòria

Equipament que culmina vint anys d’intensa implantació o reforma de dotacions teatrals, musicals i culturals a la ciutat i que, alhora, tanca el conjunt indecís amb el veí palau firal (Llistosella i Montsalvatge, 1987-89), a més de bandejar una eventual instal·lació a la ciutat antiga. Amb una ocupació de vora una hectàrea, allotja una sala simfònica per a 1.200 espectadors, una de cambra i una sala petita per a 400 i 180 espectadors, respectivament, així com espais d’assaig i 9 sales d’activitat de treball o congressual, i es dol d’un entorn immediat encara inacabat. Com altres auditoris de nombroses ciutats, fa, ensems, el paper d’ampliar les possibilitats de l’activitat congressual i firal, que, en total, suma 9.300 m2 d’espai d’exposició. Resolt en concurs, el projecte abandona el lligam directe amb l’espai firal, girants’hi d’esquena i obrint-se al nord-est a les relacions amb el paisatge fluvial, més abellidores. A l’interstici entre ambdós edificis, protegit per una gran marquesina, s’hi concentren la relació funcional i el flux d’usos mercantils i firals, encara incipient. La geometria de l’edifici adopta, amb una linealitat molt cara a les tendències recents, una coronació homogènia i traduïda defora en grans pòrtics volats de formigó blanc, que es transgredeix en la visió llunyana amb les emergències més voluptuoses de la sala simfònica i de les lluernes, en acer inoxidable sorrejat. Enquadrats en els grans gestos del formigó, uns panys de vidre, protegits del sol per una rica textura d’escates de malla d’acer, permeten la comunió dels espais comuns amb un parc i un paisatge suggestius. Als espais interiors, ultra la fluïdesa i les qualitats espacials del vestíbul, en què el buit i les balconades enriqueixen una vivència oberta, són les sales d’audició que s’hi allotgen com a grans capses explícites allò que concentra la delicadesa i l’eficàcia acústica del lloc.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa