Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Deu anys més tard de la primera intervenció es va aconseguir el trasllat total de l'església veïna que va possibilitar la nostra aportació més transcendental al monument: atorgar una nova façana del Palau obrint totalment a la nova plaça el riquíssim pati lateral de Domènech. Ell va somiar amb un edifici exempt i nosaltres, un segle més tard, vam fer realitat el seu somni. Així com a la cara Nord de la plaça havíem aixecat un edifici per als músics (camerinos, biblioteca ...), a la cara Sud aixequem un per al públic i l'escola de música. I sota la nova plaça una sala per a 540 espectadors dotada de noves tecnologies que tant necessitava Palau.
El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.
El nostre treball va consistir a rehabilitar, modernitzar i ampliar aquesta joia universal d'arquitectura Art Nouveau: l'auditori aixecat el 1906 per Domènech i Montaner i que des d'aleshores no ha deixat de funcionar amb aquesta finalitat. En la primera fase, que es va perllongar durant bastants anys, vam restaurar parts molt danyades del vell edifici i el vam dotar de serveis sanitaris, d'accessibilitat, de seguretat i de confort imprevisibles cent anys enrere. Però l'aportació més significativa va ser aprofitar part del solar de l'església inacabada veïna per obrir el possible el pati, fins llavors sempre ocult i sorprenentment resolt per Domènech amb una riquesa similar a la de les façanes principals i aconseguir, així, un nou accés al Palau. En l'ampliació situada al costat del escenari vam col·locar serveis per als artistes: sala d'assajos, vestuaris, camerinos, biblioteca...
Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau
Deu anys més tard de la primera intervenció es va aconseguir el trasllat total de l'església veïna que va possibilitar la nostra aportació més transcendental al monument: atorgar una nova façana del Palau obrint totalment a la nova plaça el riquíssim pati lateral de Domènech. Ell va somiar amb un edifici exempt i nosaltres, un segle més tard, vam fer realitat el seu somni. Així com a la cara Nord de la plaça havíem aixecat un edifici per als músics (camerinos, biblioteca ...), a la cara Sud aixequem un per al públic i l'escola de música. I sota la nova plaça una sala per a 540 espectadors dotada de noves tecnologies que tant necessitava Palau.
EU Mies Award
Nominat
Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
