Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

Memòria

Malgrat ser fruit d’un conjunt de promocions privades, el projecte reflexiona sobre el lloc i sobre el programa com si es tractés d’un equipament públic. La zona universitària és llegida com una perifèria amb una gran vocació urbana, marcada per la presència de diverses facultats universitàries i alguns equipaments esportius. El lloc és llegit com un entorn carregat de referències, al qual l’edifici respon amb un conjunt de volums edificats que mostren una gran vocació d’unitat. La planimetria s’organitza en tres crugies principals separades per dos carrers longitudinals, que connecten la cota més alta de la Diagonal amb els jardins de la part posterior. El formigó blanc de tota la façana cohesiona els volums de diverses dimensions, i les obertures s’ajusten a un repertori molt estricte per tal de crear una coherència estilística. L’edifici fomenta el caràcter urbà de la zona i presenta una continuïtat amb els usos ja existents.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Palau de Congressos de Catalunya es situa a l´extrem sud-occidental de la ciutat de Barcelona, a l’accés per l´autopista A-2. Ubicat al costat de l´Hotel Rei Juan Carlos I i els seus jardins, el Fitness Center, el Club de tenis Turó i el Club de Polo, ofereix les seves dues façanes principals al carrer de Torre Melina (oest), i a l´avinguda Diagonal (nord). Per tant, es situa a una de les portes de Barcelona, proper a molts equipaments universitaris, esportius, financers, comercials i hotelers. L´eix de l´avinguda Diagonal té una gran capacitat hotelera de tres, quatre i cinc estrelles, i la ubicació en un dels extrems, d´un palau de congressos, aprofita al màxim les condicions que ofereix la ciutat. El projecte ha perseguit dotar al conjunt, constituït per edificis de promoció privada, d’una certa vocació institucional de edifici públic. Aquest equipament es troba en una zona de grans àrees de vocació urbana. El conjunt format pels diferents equipaments i els seus jardins accepta aquesta vocació, generant referències formals i funcionals pròpies i autònomes. Un lloc situat a una cota alta que domina el paisatge urbà i obre les vistes a Montjuïc i a la costa. L´edifici es descomposa en cossos facilitant el seu assentament sobre la topografia en pendent, aprofitant el desnivell entre l´avinguda Diagonal i els jardins de Torre Melina. Aquest mecanisme permet situar un gran volum construït amb una presència amable per la ciutat, i descobrint l´espai interior, sorprèn per la seva gran unitat volumètrica i espaial, a la vegada que a l´ exterior es presenta fragmentat. El formigó blanc, com quasi únic material exterior, emfatitza aquest contrast amb una composició per agregació. L’edifici es divideix en tres cossos separat entre ells per dos carrers interiors que permeten una comunicació visual entre l’avinguda Diagonal y els jardins de la Torre Melina, i a més proporcionen llum natural a les diferents sales.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Sobre el mapa