Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
Mitjans resol el gàlib de la torre tot inspirant-se en l’edifici de la Pirelli de Torí, després d’una trobada amb el seu autor, Gio Ponti. Malgrat tot, la solució estructural és totalment inèdita: quatre pilars metàl·lics situats al centre de gravetat de la planta deixen la resta totalment diàfana i contenen totes les instal·lacions. Les quatre pantalles laterals també són portants, i tots els elements de suport queden expressats a l’exterior per mitjà d’un revestiment de marbre blanc. Els dos nuclis de comunicació vertical se situen als extrems i asseguren l’evacuació en cas d’incendi. La torre es vincula al teixit de l’Eixample a través d’un cos més baix, i arriba fins a vint metres per sota de la rasant per allotjar l’aparcament. Es tracta d’una solució completament genuïna per a una torre d’oficines d’alçària mitjana, que caracteritza de manera molt forta el paisatge urbà de la zona.
El Banco Atlántico es uno de los edificios llamados singulares que se llevaron a cabo durante la alcaldía de Josep Maria de Porcioles. Está claramente inspirado en la Torre Pirelli de Milán que proyectó Gio Ponti en colaboración con el ingeniero de estructuras Pier Luigi Nervi. En el Banco Atlántico, la planta lenticular se adapta perfectamente a la geometría del chaflán, lo que deja el proyecto perfectamente trabado en el contexto urbano.
Para definir la volumetría del edificio, Mitjans genera una sombra en los vértices que le permite separar visualmente el edificio de las medianeras y tener una lectura vertical de la torre, desde la cubierta hasta la acera. Esta solución también le permite resaltar uno de los edificios vecinos que se encuentra en la calle Balmes y cuyo autor es Ricard Ribas i Seva del GATCPAC. La distribución de la planta se organiza a partir de estos vértices laterales que son unos elementos opacos que contienen los núcleos de comunicación vertical y servicios. Esta solución permite que las plantas sean muy diáfanas y que el resto de las fachadas se pueda resolver con muros cortina de vidrio. En la cubierta del edificio se ha incorporado un depósito de agua para casos de incendio.
