Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Lluís Mateo i Martínez

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Agència Via Sònic

    Josep Lluís Mateo i Martínez, Francesc-Xavier Pouplana i Solé

  2. Agència Via Sònic

    Josep Lluís Mateo i Martínez, Francesc-Xavier Pouplana i Solé

  3. Centre de Formació Professional La Bastida

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

    Centre de Formació Professional La Bastida

    L’edifici és el resultat d’una lectura crítica de la perifèria urbana, tal com es mostrava als anys vuitanta, com una sèrie de terrenys trencats i mancats de cohesió. El projecte dóna una resposta monumental mitjançant un cos allargat que imposa una geometria clara a l’indret. L’escola se situa a la vora d’un carrer que ve de la ciutat i articula el programa i la volumetria al voltant d’aquest carrer. La traça corba del carrer i la traça recta de l’aulari determinen tota la implantació. L’aulari forma un pont sobre el carrer, on se situa l’entrada a tot el recinte. La planta baixa queda edificada fins a la traça del carrer, mentre que la planta soterrani, que acull els tallers, abasta tota la superfície assenyalada pel carrer i pel front de l’edifici. L’escola queda articulada amb la via que la connecta al nucli urbà i ofereix una resposta rotunda a la topografia, i la construcció s’alleugereix a mesura que s’arriba a la coberta.
  4. Reurbanització d'Ullastret

    Josep Lluís Mateo i Martínez

  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Centre de Formació Professional La Bastida

    Eduard Bru i Bistuer, Josep Lluís Mateo i Martínez

  6. Centre Cívic Can Felipa

    Josep Lluís Mateo i Martínez

  7. Edifici Central de Serveis Esportius de la UAB

    Ferran Cardeñas i Parés, Josep Lluís Mateo i Martínez

    Edifici Central de Serveis Esportius de la UAB

    L’edifici és el resultat de la proposta de construir-lo com un pont que travessa un torrent, determinant en la configuració del campus, de manera que relacionés els dos vessants on es troben les pistes esportives. El programa és format per un conjunt heterogeni d’activitats lligades a l’esport i al lleure: vestidors, bar, gimnàs, oficines, sala d’actes, etc. D’altra banda, les dimensions de l’edifici són molt inferiors a les de la resta d’edificacions que formen el campus històric. Això n’explica la col·locació i la forma, que es proposen emfasitzar la lleugeresa pròpia de l’escala de treball. L’edifici es vincula a la topografia i al paisatge tot adoptant la forma d’un tub infraestructural que recorda certes imatges d’implantacions industrials superposades dignament al paisatge.
  8. Complex Multifuncional Joan Güell

    Josep Lluís Mateo i Martínez

    Complex Multifuncional Joan Güell

    L’edifici se sotmet a una ordenació urbanística dels anys cinquanta, que planteja blocs lineals amb espais comercials als patis d’illa. És situat en una zona en què es barregen tipologies recents (blocs, torres, oficines) amb trossos de teixit urbà relativament tradicionals, a més de la presència singular dels edificis Trade i del volum opac i massís d’El Corte Inglés. El plantejament del projecte dóna resposta a aquest peculiar entorn amb un programa molt variat, que inclou habitatges, oficines i un aparthotel, a més de cinc plantes soterrades d’aparcament. L’estructura portant, determinada per l’aparcament, estableix l’ordre de tot l’edifici i la situació de les diferents parts del programa. S’ha atorgat un caràcter especial als habitatges de la testera, a través d’una terrassaestança que gaudeix de la millor posició de tot el complex. Les superfícies destinades a oficines s’han deixat diàfanes, amb tots els serveis concentrats a la part interior.
  9. Jutjats de Sant Feliu de Guíxols

    Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Jutjats de  Sant Feliu de Guíxols

    El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.
  10. Llar de Pensionistes i Jubilats

    Josep Lluís Mateo i Martínez

    Llar de Pensionistes i Jubilats

    En un paisatge muntanyós i sense referències urbanes, l’edifici adopta forma de barra per tal de subratllar la traça rectilínia de la carretera que recorre la vall. A la cara longitudinal, frontal a la carretera, es disposa de sol i de bones vistes. A la cara posterior, al nord i cap a la muntanya, l’edifici actua com un mur de contenció. La distribució de les plantes també es vincula a aquest fet natural, si bé articulant de forma complexa les situacions nord/sud, sol/ombra, visió/no visió. La façana est, la primera que es veu en arribar des del poble, mostra fragmentàriament el gruix de l’edifici. Els materials i la construcció segueixen la mateixa lògica: la façana sud expressa les diferents dimensions de les habitacions. El mur de zinc en voladís ofereix una cara lleugera i en moviment. La façana nord és de bloc de formigó, si bé emprat amb una tecnologia que permet les perforacions horitzontals.
  11. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Centre Cívic Can Felipa

    Josep Lluís Mateo i Martínez

  12. Habitatges a Torelló

    Josep Lluís Mateo i Martínez

    Habitatges a Torelló

    L’edifici es troba en un carrer estret i ondulant del nucli antic de Torelló. Les característiques del carrer fan que l’edifici s’hi hagi de relacionar d’una manera activa i generosa, compensant les mancances pròpies de l’espai públic. El programa requeria habitatges a les dues plantes superiors i serveis públics a la planta baixa. Aquest doble requeriment porta a una juxtaposició de tecnologies estructurals: als habitatges, l’estructura portant és de murs de maó, mentre que la planta baixa se sustenta sobre pilars de formigó. A través d’una manipulació de la imatge resultant d’aquestes dades, l’edifici, massís a la part superior, flota respecte del carrer, dilatant d’aquesta manera l’espai públic. La façana dels habitatges recull deliberadament els tòpics contextuals: finestres allargades, balcons, tot distorsionant-los, sense anul·lar una imatge estereotipada que afavoreix la comunicació.
  13. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Central de Serveis Esportius de la UAB

    Ferran Cardeñas i Parés, Josep Lluís Mateo i Martínez

  14. Complex d'Habitatges Les Palmeres

    mateoarquitectura, Josep Lluís Mateo i Martínez

    Complex d'Habitatges Les Palmeres

    Al costat d’una gran avinguda que separa un buit urbà de la ciutat edificada, l’edifici es desplega en forma corba com un únic cos de 280 metres de llargària. El conjunt queda definit com un edifici llarg i dues petites construccions finals que permeten entendre l’escala i les dimensions unitàries del bloc lineal. L’edifici principal queda dividit en dos cossos: una base àmplia i mig soterrada sobre la qual llisca un cos més estret que conté els habitatges. El tractament de les superfícies augmenta aquesta intensitat. A la part convexa, la base d’acer galvanitzat i vidre sosté una banda de maó vermell amb unes perforacions ordenades sistemàticament. La part còncava expressa també l’estandardització mitjançant unes enormes peces de pedra de 3 x 1,50 metres. El treball amb aquest plafó es proposa desmaterialitzar-lo i transformar la duresa del formigó en un teixit, més adequat per a les zones de dia que tanca.
  15. Piscina Municipal de Santa Eugènia

    Josep Lluís Mateo i Martínez, Assumpció Puig i Hors

    Piscina Municipal de Santa Eugènia

  16. Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB)

    Marta Cervelló Casanova, Josep Lluís Mateo i Martínez

    Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB)

    L’edifici és el resultat d’una intervenció en una illa de cases de la zona del Fòrum 2004, en la qual els usos, els programes i els clients no estaven definits. L’illa és dividida en una sèrie de franges que afavoreixen la disponibilitat de les futures intervencions. Finalment, la part oposada al mar queda ocupada per un hotel i un edifici d’oficines, i l’edifici del CCIB queda en primer terme, fent de sòcol de les torres posteriors. El centre de convencions és una gran estructura metàl·lica recoberta d’una superfície desigual i ondulant, que fa de coberta i determina els paraments. Tots els elements portants queden amagats rere el pla desigual. Mateo explora les possibilitats de les estructures de barres per afectar les cobertes i els paraments. A l’interior queden grans espais diàfans amb una disponibilitat molt flexible, i només el vestíbul és qualificat de forma especial amb una intervenció de l’artista Cristina Iglesias.
  17. Col·legi Major Sant Jordi

    mateoarquitectura, Josep Lluís Mateo i Martínez

  18. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB)

    Marta Cervelló Casanova, Josep Lluís Mateo i Martínez

  19. Filmoteca de Catalunya

    Josep Lluís Mateo i Martínez

    Filmoteca de Catalunya

    L’edifici s’emplaça en un solar molt difícil al cor del Raval. Respecta les alineacions als carrers de Sant Pau i Espalter i s'obre a una plaça adjacent de nova creació. El seu programa consisteix en les dependències de la Filmoteca de Catalunya, que requereix una part pública considerable i una de més privada que allotja unes oficines, un banc d’imatges i una biblioteca. Les parts públiques se situen en contacte amb el terra. Les dues sales de cinema on s’exhibeixen les pel·lícules queden al subsòl, sota la plaça, per evitar grans desplaçaments verticals de públic. El programa més privat ocupa les plantes superiors de l’edifici. L’estructura és el tret més especial de la intervenció: dues pantalles de formigó posttensat configuren les façanes llargues de l’edifici i es deixen vistes. L’estructura horitzontal va de façana a façana sense suports intermedis. Les pantalles deixen dos grans cossos en voladís a cada extrem de l’edifici que cobreixen espais públics sense cap mena de suport, ben tensats i molt atractius. Un atri interior relliga les parts públiques i privades del programa i travessa tot el cor de l’edifici de dalt a baix. L’interiorisme contrasta, per la delicadesa que presenta, amb l’estructura d’una manera molt forta. Està basat en envans interiors de vidre, lleugers i transparents, tenyits de colors suaus, que introdueixen una nota subtil en uns espais potents, equilibrats, diàfans i amplis. L’estructura també es deixa vista a l’interior i introdueix un material en massa que es patinarà i envellirà diferenciadament als envans. És remarcable el paviment dels espais públics de la planta baixa, fet de petites llambordes disposades en espiga, a la manera portuguesa. Les parts públiques seran visitables en dies de funció. L’edifici està cridat a ser un dels espais vertebradors del barri atès que barreja, per la singularitat dels cicles que s’hi exhibeixen, el públic local amb el de la resta de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
  20. Intervencions a la Torre Banc Sabadell

    Josep Lluís Mateo i Martínez

    Intervencions a la Torre Banc Sabadell

    En diversos moments, vam ser cridats a intervenir en les zones més públiques d'un bell edifici dels anys cinquanta de l'arquitecte Francesc Mitjans. A l'accés, molt desfigurat per moltes intervencions que el feien complex i desmanegat, intentem clarificar a nivell funcional i urbà. Els interiors, units per una escala circular que restaurem de manera lliure, tenen un sòl que canvia de nivell suaument (havíem d'evitar els graons que ja existien). El sostre va reaccionant a aquests moviments. El sostre, especialment en zones interiors, concentra la llum i té una expressivitat especial. En alguns moments recorda, com un fantasma, a l'interior original.
  21. EU Mies Award

    Nominat
    Filmoteca de Catalunya

    Josep Lluís Mateo i Martínez

Bibliografia

Societats