Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

  • Banca Catalana

Memòria

El projecte va guanyar un concurs restringit convocat per Banca Catalana, i l’element determinant d’aquesta elecció va ser sens dubte la solució de la façana. En tractar-se d’un edifici representatiu situat en un dels passeigs més emblemàtics de la ciutat, la imatge que havia d’oferir l’edifici quedava implicada amb l’arquitectura de l’entorn i amb les exigències pròpies de la institució. Formada per una combinació de panys de vidre i peces de plàstic en forma de paraboloide, la façana construeix un pla estrictament bidimensional que reflecteix tot el potencial estètic que s’exigia. Tous i Fargas innoven el concepte de façana, construïda amb peces que es munten com un dispositiu que tanca l’edifici com el carenat d’un cotxe. Més tard varen aplicar aquest mateix criteri en d’altres edificis d’oficines, oferint-ne nombroses variants. Cal assenyalar també la solució estructural, reduïda a dues llums que deixen una sola filera de pilars i que deixen vistos els grans embigats que travessen les diferents plantes.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edificio entre medianeras que sigue las directrices marcadas por la Hispano Olivetti y el Noticiero Universal de contextualizar el volumen y radicalizar el empleo de la tecnología. Uno de los elementos más destacables del proyecto es la introducción de unas cerchas en la primera planta que apean el edificio y liberan toda la planta baja de pilares. El espacio de la calle fluye a través de un sistema de medios niveles que conducen a las ventanillas de atención al público en la parte posterior. El resto de las plantas es variable y el único elemento que permanece estable es el núcleo de comunicaciones verticales. Las dos fachadas son otro de los elementos variables del proyecto, ya que están pensadas como una retícula de elementos opacos y transparentes que pueden intercambiarse entre sí, en función de los cambios de la distribución interior. Están formadas por bandas de ventanas horizontales, de suelo a techo, que se dividen en módulos verticales. Algunos de estos módulos son de vidrio reflectante y otros de plástico con formas hiperboloides, que se agrupan aleatoriamente en una proporción del 50%. El resultado es una fachada dinámica que refuerza el movimiento de las hojas de los árboles del Passeig de Gràcia.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa