Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La primera seu de Banca Catalana ideada per Tous i Fargas estava ubicada al Passeig de Gràcia, en una illa immediatament contigua a la Casa Milà de Gaudí. Aquesta preexistència tindria una importància fonamental en la solució de la façana. El banc ocupava una gran quantitat de nivells: tres plantes de soterrani, una planta baixa daccés amb semisoterrani, una planta primera de serveis auxiliars, set plantes tipus d'oficines i dues plantes més de serveis diversos. L'accés principal a la planta baixa es disposava sota un porxo exterior on s'arribava després de pujar unes escales des del carrer. S'hi accedia des d'aquí a una àrea d'informació des d'on es distribuïa el client cap a l'entreplanta superior (zona de llibretes d'estalvis) o cap a l'entreplanta inferior (zona de cartera pública i serveis de moneda estrangera). Des del nivell d'informació també es produïa l'accés al nucli principal de comunicació vertical. Amb l'objectiu d'alliberar les plantes inferiors (d'ús públic) d'elements estructurals, la primera planta va constituir tota una superestructura en forma de jàsseres metàl·liques Pratt (tipus Vierendell) de cantell igual a l'alçada total de la planta, que baixaven l'estructura més regular de les plantes superiors. Un altre aspecte representatiu del projecte era la definició de la façana, una composició modulada, com si fos un mur cortina, d'elements transparents i elements opacs en superfícies reglades de GRP.
Autor: David H. Falagán
El projecte va guanyar un concurs restringit convocat per Banca Catalana, i l’element determinant d’aquesta elecció va ser sens dubte la solució de la façana. En tractar-se d’un edifici representatiu situat en un dels passeigs més emblemàtics de la ciutat, la imatge que havia d’oferir l’edifici quedava implicada amb l’arquitectura de l’entorn i amb les exigències pròpies de la institució. Formada per una combinació de panys de vidre i peces de plàstic en forma de paraboloide, la façana construeix un pla estrictament bidimensional que reflecteix tot el potencial estètic que s’exigia. Tous i Fargas innoven el concepte de façana, construïda amb peces que es munten com un dispositiu que tanca l’edifici com el carenat d’un cotxe. Més tard varen aplicar aquest mateix criteri en d’altres edificis d’oficines, oferint-ne nombroses variants. Cal assenyalar també la solució estructural, reduïda a dues llums que deixen una sola filera de pilars i que deixen vistos els grans embigats que travessen les diferents plantes.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Edifici entre mitgeres que segueix les directrius marcades per la Hispano Olivetti i el Noticiero Universal de contextualitzar el volum i radicalitzar l’ocupació de la tecnologia. Un dels elements més destacables del projecte és la introducció d'unes encavallades a la primera planta que baixen l'edifici i alliberen tota la planta baixa de pilars. L'espai del carrer flueix a través d'un sistema de nivells mitjans que condueixen a les finestretes d'atenció al públic a la part posterior. La resta de plantes són variables i l'únic element que roman estable és el nucli de comunicacions verticals. Les dues façanes són un altre dels elements variables del projecte, ja que estan pensades com una retícula d'elements opacs i transparents que es poden intercanviar entre si, en funció dels canvis de la distribució interior. Estan formades per bandes de finestres horitzontals, de terra a sostre, que es divideixen en mòduls verticals. Alguns d'aquests mòduls són de vidre reflector i altres de plàstic amb formes hiperboloides, que s'agrupen aleatòriament en una proporció del 50%. El resultat és una façana dinàmica que reforça el moviment de les fulles dels arbres del passeig de Gràcia.
La primera seu de Banca Catalana ideada per Tous i Fargas estava ubicada al Passeig de Gràcia, en una illa immediatament contigua a la Casa Milà de Gaudí. Aquesta preexistència tindria una importància fonamental en la solució de la façana. El banc ocupava una gran quantitat de nivells: tres plantes de soterrani, una planta baixa daccés amb semisoterrani, una planta primera de serveis auxiliars, set plantes tipus d'oficines i dues plantes més de serveis diversos. L'accés principal a la planta baixa es disposava sota un porxo exterior on s'arribava després de pujar unes escales des del carrer. S'hi accedia des d'aquí a una àrea d'informació des d'on es distribuïa el client cap a l'entreplanta superior (zona de llibretes d'estalvis) o cap a l'entreplanta inferior (zona de cartera pública i serveis de moneda estrangera). Des del nivell d'informació també es produïa l'accés al nucli principal de comunicació vertical. Amb l'objectiu d'alliberar les plantes inferiors (d'ús públic) d'elements estructurals, la primera planta va constituir tota una superestructura en forma de jàsseres metàl·liques Pratt (tipus Vierendell) de cantell igual a l'alçada total de la planta, que baixaven l'estructura més regular de les plantes superiors. Un altre aspecte representatiu del projecte era la definició de la façana, una composició modulada, com si fos un mur cortina, d'elements transparents i elements opacs en superfícies reglades de GRP.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
