Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Biblioteca Vila de Gràcia

  • Biblioteca Vila de Gràcia

  • Biblioteca Vila de Gràcia

  • Biblioteca Vila de Gràcia

Memòria

L’encreuament entre el carrer del Torrent de l’Olla i la travessera de Gràcia és, des d’un punt de vista circulatori, una connexió de primer ordre entre el barri de Gràcia i la ciutat. La biblioteca adquireix, per aquest motiu, un caràcter representatiu que no es correspon amb les petites dimensions d’un solar que, d’altra banda, és propi del teixit urbà de la zona. Es tracta, per tant, d’un ús poc habitual per a un emplaçament destinat normalment a habitatge. La configuració de l’edifici expressa aquest desajust entre el solar i el nou programa que s’hi insereix. L’habitual columna de pisos queda inflada per gradacions, per tal d’expressar les activitats que es desenvolupen a l’interior de l’edifici. La paret de façana al carrer no afecta substancialment l’organització de l’edifici, sinó que recorre a uns elements propis que donen gruix a la pell, mentre que un pilar d’emergència fa la feina que la paret ha deixat de fer.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El solar se situa al barri de Gràcia de Barcelona al encreuament dels carrers Torrent de l'Olla i Travessera de Gràcia. Aquest encreuament és des de tots els punts de vista, però especialment des del circulatori, una connexió de primer ordre entre Gràcia i la ciutat. La biblioteca adquireix una entitat representativa desmesurada en relació a la reduïda mida del solar. Solar, que d'altra banda, té una superfície i dimensions comunes a les que constitueixen el teixit de Gràcia i una capacitat edificatòria igualment comuna a la desenvolupada en l'arquitectura propera. De manera que aquest solar de vocació domèstica i civil trenca el seu destí (és com indultat) i passa a ser seu de la biblioteca del barri i "mostra" de Gràcia en relació a Barcelona. Expressar aquest desajust entre continent i contingut, aquesta no coincidència entre motlle comú a l'arquitectura privada i ús públic de la "columna de pisos", ens ha portat a introduir diversos graus de bombament de la façana, com a sistema per expressar la importància i excepcionalitat de l'ús de l'interior. Una cosa semblant al que succeeix quan en una maleta s'introdueix més roba de la possible: el motlle geomètric es deforma i el límit entra en càrrega.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autors

Sobre el mapa