Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic. Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular. La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic. Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port. El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres. Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural. La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Can Ginestar

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu

    Can Ginestar

    De la primitiva masia només es manté el celler, ja que fou absolutament renovada. La reforma de 1904 destruí les bellíssimes línies arquitectòniques que posseïa, característiques de la casa pairal catalana, malgrat el notable interès format del resultat final, classificable dins del corrent modernista d'orientació medievalista. Àdhuc cal observar que es manté clarament l'esquema preexistent amb un cos central de tres tramades, al qual s'hi afegeix la capella a la dreta i un cos acabat per una galeria a l'esquerra. La casa es troba enmig d'un jardí encerclat per un mur sinuós. El conjunt resultant conté un gran nombre d'elements de reminiscència medieval. Posseeix interessants elements decoratius interns, entre els quals destaquen els bells arrambadissos ceràmics, afegits a la darrera reforma, i els embigats del 1904. A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1669. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904. En el 1904 es realitza el projecte de reforma per Joan Bta. Modolell. Consta en obres d'enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, en l'elevació d'un metre de la part central del terrat i la construcció de la capella i el mur de tanca. També inclou les reparacions de les façanes.
  2. Biblioteca Can Ginestar

    Josep Llinàs Carmona

    Biblioteca Can Ginestar

    Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic. Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular. La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic. Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port. El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres. Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural. La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.